No. Encara no en som gaire conscients. Després del partit estàvem com en estat de xoc. La probabilitat de guanyar hi era. Nosaltres sabem que tenim un gran equip i en una final pot passar de tot, però en tot el partit no vam anar al davant en cap moment. Ens vam fer a la idea que havíem de continuar treballant perquè el partit seria llarg i l’única vegada que ens vam poder posar al davant va ser quan faltaven dos segons. Érem les guanyadores de la Champions i no ens ho acabàvem de creure.

No. En el meu cas, vaig fer la reflexió a la inversa. Si haguéssim estat nosaltres les que guanyàvem per tres gols de diferència tampoc hauria estat tranquil·la ni hauria donat la victòria per feta. Doncs al revés, tampoc. Hi havia prou temps i podia passar de tot.

No és res que tinguem parlat. És una cosa que surt natural. El fet que siguem tan joves penso que és un factor molt important perquè potser no estem condicionades, tenim molta il·lusió de seguir treballant, tot i que el resultat a vegades no ens afavoreixi. El cert és que físicament estem molt preparades perquè entrenem molt fort. Fem entrenaments de molta qualitat i en els moments importants, quan el físic acompanya, les decisions també es prenen millor.

Penso que encara és molt d’hora per dir-ho. Perquè es consideri un cicle han de passar molts anys de guanyar. El Sabadell ho ha fet durant molt temps i no crec que ara hi hagi cap equip que pugui regnar durant tants anys. Hi ha una aposta molt forta pel waterpolo, hi ha equips que competeixen molt bé i penso que potser s’entrarà en un cicle en què no hi haurà un dominador únic. Hi haurà finals molt més xules, campionats més disputats i suposarà que el nostre esport es faci molt més atractiu.

En els equips on he jugat mai han tingut dependència dels meus gols, ni he estat molt golejadora. Això no vol dir que tota la feina que faci no serveixi perquè la pilota acabi entrant a la porteria. Faig molta altra feina que potser no es veu tan reflectida, però és la que a mi m’agrada fer i on em sento còmoda. A l’hora de la veritat i si tinc l’oportunitat tampoc tinc cap problema a demostrar que qualsevol pot marcar gol, igual que una altra companya. En el waterpolo totes defensem i totes ataquem, i totes tenim possibilitats de marcar o de tenir papers importants. El meu entrenador, en Javi Aznar, em demana, sobretot, que sigui sòlida en defensa, i que ajudi les meves companyes a vegades a través de paraules o amb gestos perquè estiguin ben col·locades. Pel que fa a l’atac, que faci una última passada i moviments que generin espais.

Tenim una gran sort de tenir l’Elena i l’Ari perquè són molt desequilibrants i generen molts espais, però penso que hem arribat a un punt a l’equip en què ningú és imprescindible i totes en un moment donat podem ser decisives. Mira la Queralt [Anton], ha fet una final a quatre excepcional i és una noia de 17 anys. Sobre el paper, pots pensar que és difícil que et faci tota la feina que t’ha fet. Tenim molta confiança les unes en les altres i no focalitzem el joc en ningú, i això ens ajuda molt.

Sortir del Sabadell mai és fàcil perquè és un club que aposta sempre pel waterpolo. Va arribar un moment a la meva carrera que guanyar no ho era tot, i sentir-se partícip del que estaves fent era més important. Volia disposar de més minuts i poder ajudar més el meu equip. El cos em demanava un canvi, però si el Sant Andreu no m’hagués plantejat un bon projecte potser no hauria marxat mai.

Estic en un moment molt dolç. M’han passat moltes coses bones els últims anys i estic infinitament agraïda. També és una mica el que jo dono a l’esport. Treballo molt fort, però sé per experiència de companyes d’altres països o d’altres clubs que a vegades a l’esport no tot va de cara. Et pots esforçar i dedicar-hi moltes hores i no sempre tens la recompensa de les medalles o els podis. Seguiré treballant fort perquè continuïn els èxits.

Sí, divendres ja disputem la tornada de les semifinals a Terrassa. Això no para. A veure si fem el ple, però és una competició diferent. Amb el Sant Andreu no l’hem guanyat mai i l’any passat la vam perdre contra el Mataró. Semblava que anàvem molt bé i a final de temporada se’ns van acabar les forces.

El canvi és amb en Jordi i el canvi és en l’equip perquè després dels Jocs hi hagut molts moviments. Serà un repte per a totes, però penso que pot anar bé. Hi ha moltes incorporacions que poden mantenir el nivell de l’equip, però queden moltes hores de feina i d’entrenaments, però m’imagino que altres seleccions estaran en la mateixa situació amb vista al mundial de Singapur.