Álvaro Granados
Jugador del Barceloneta
“El Novi porta el joc al límit i no podem fer cap pas enrere”
“El meu exequip és molt dur i intens, i haurem de saber respondre amb la mateixa energia”
“Hi ha una pila d’al·licients per intentar guanyar aquesta Champions i un és poder-la dedicar a Felipe Perrone. Se la mereix”
M’ha sorprès la classificació del Novi Beograd perquè havia canviat moltes peces i s’havia d’ajustar tot l’equip
Álvaro Granados (Terrassa, 1998), un dels referents ofensius del Zodiac CN Atlètic Barceloneta, va tornar temporalment al conjunt mariner amb les màximes expectatives i amb el repte de conquerir una segona Champions per a l’entitat. Després d’un periple europeu gairebé immaculat, amb una única derrota contra el Ferencvàros, l’equip d’Elvis Fatovic enceta divendres la final a quatre de Malta contra el Novi Beograd (19.30 h), un rival que Granados coneix de primera mà. El canoner terrassenc va jugar en el conjunt serbi les dues últimes temporades i adverteix que hauran de saber respondre a la duresa i a la intensitat del jove equip dirigit per Zivko Gocic. “El Novi porta el joc al límit i no podem fer cap pas enrere”, remarca Granados, que reprendrà el frustrat fitxatge pel Pro Recco el curs vinent i que per això i per molts altres motius, com la retirada de Felipe Perrone, té un munt d’al·licients per obtenir el màxim ceptre continental. L’altra semifinal la jugaran el Ferencvàros i el Marsella de Marc Larumbe (21.30 h).
Com arriben a la final a quatre?
El treball està fet. Els dies abans sempre surten tots els mals i apareix el nerviosisme, però entre tots i amb l’Elvis Fatovic ho estem intentant gestionar bé i confiem en el nostre joc.
El fet d’arribar a la cita amb un balanç de 45 victòries i una sola derrota hi deu ajudar.
Des de principi de temporada érem conscients de quin era l’objectiu i aquí estem. Tot el que hem fet abans no importa gaire i ara és el moment de donar-ho tot per obtenir el màxim guardó.
Després del seu periple al Novi Beograd, ha percebut un canvi de mentalitat o del nivell d’exigència del Barceloneta respecte d’anys anteriors?
El nivell d’exigència és el mateix. La filosofia del club és la mateixa, que és guanyar-ho tot en les competicions estatals i fer al màxim possible en la Champions. Aquest any també ha estat així, el que sí és cert és que des de principi de temporada ens vam plantejar com a gran objectiu arribar a aquesta final a quatre i intentar fer el millor paper possible.
Potser no ho recordarà, però a principi de curs li vaig demanar pels quatre equips que jugarien la final a quatre i els va encertar tots menys el Novi Beograd. En el seu lloc hi va posar l’Olympiacòs. L’ha sorprès la classificació del seu exequip?
Sí, perquè havia canviat moltes peces i no es fàcil ajustar l’equip després de canvis tan importants. En tot cas, estic content que s’hagin classificat en comptes de l’Olympiacòs, així que perfecte.
Potser hauria preferit no enfrontar-se a ells en semifinals?
Un cop arribes a la final a quatre qualsevol rival és dur i la veritat és que em fa il·lusió jugar contra ells. És un nou repte i gaudirem del partit.
Li ha demanat consells, l’Elvis Fatovic?
M’ha preguntat, però la veritat és que ell ho té tot molt preparat. Tot el que ha planificat és correcte, així que estem preparats i arribem a la final a quatre amb confiança.
Quina pot ser la clau del partit?
El Novi Beograd és un equip molt jove, però molt dur i intens. Porten el partit al límit en qualsevol aspecte. Crec que la clau serà respondre des del principi a aquesta intensitat i energia, i no fer cap pas enrere. Si ho aconseguim i oferim la nostra millor versió penso que ens podem emportar la victòria.
Com se sent més a gust, amb l’estil de joc més estàtic i físic del Novi Beograd o el molt més ràpid i fluid del Barceloneta?
La principal diferència és que l’estil balcànic és un waterpolo molt físic, molt dur, d’uns contra uns, a veure qui és més fort, i aquí és un joc més tàctic, de més ritme i velocitat. Sempre m’he sentit més còmode amb l’estil d’aquí, però de la meva etapa al Novi Beograd també vaig aprendre molt i ara intento compaginar els dos tipus de waterpolo.
L’estiu passat l’acord precipitat amb el Barceloneta era només per un any després del projecte fallit amb el Pro Recco. Continuarà a l’equip mariner el curs vinent?
No. Ha estat una decisió difícil perquè aquí hi estic molt bé. És casa meva i estic a prop de la família i els amics. Marxo perquè vull afrontar altres reptes, vull créixer en altres aspectes i penso que és la decisió que havia de prendre.
I quina serà la destinació?
Els dos pròxims anys aniré al Pro Recco. Han entrat uns altres propietaris, han tornat a apostar molt fort pel waterpolo i reprenen el projecte on l’havien deixat. La intenció és tornar a portar el Pro Recco al màxim nivell.
Doncs si marxa, ja té un motiu més per intentar guanyar aquesta Champions amb el Barceloneta.
Sí, es clar. És casa meva. Espero poder tornar en el futur, però cada any importa, cada Champions importa i hi ha molts al·licients per guanyar la d’aquest any.
Un altre motiu és la retirada de Felipe Perrone.
Sí, quin millor motiu que aquest? Presumptament és l’últim any de Felipe, i si la guanyem la hi podrem dedicar, que se la mereix. Tot el món del waterpolo sap el paper que ha tingut en Felipe a nivell internacional. Quan parlo d’ell no puc ser objectiu perquè per mi és una persona molt especial, que m’ha ajudat moltíssim des del primer dia que vaig arribar al Barceloneta el 2017. Sobren les paraules quan es parla d’en Felipe, és increïble i per mi és un orgull està al seu costat quan acabi la carrera.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.