S'havien enfrontat nou vegades abans del duel d'ahir, i sempre havia guanyat Federer. Les últimes tres, en tres cites de Gran Slam, demostrant la solvència de Robredo en els tornejos realment importants (sovint present en les últimes eliminatòries). Fa quatre anys, precisament a Austràlia, es van creuar en quarts, i l'olotí, tot i no esgarrapar-li cap set, va forçar un desempat i una lluita més enllà de les dues hores. Mesos després van topar a Roland Garros, també a quarts, i Robredo va aconseguir igualar a un set abans de despertar la fera del suís. Un guió semblant al que va descriure la matinada passada, en què Robredo va reaccionar a un molt mal començament de partit i va aconseguir anivellar les forces. Un fet remarcable enfrontant-se al segon del món, gairebé imparable amb inèrcia positiva. «Guanyar el segon set té molt mèrit després de com m'havia guanyat el primer; ha estat una pena el tercer, perquè he tingut les meves oportunitats», deia Robredo, visiblement satisfet.

En el tercer parcial, la igualtat va ser la tònica dominant, tot i que Federer va ser més determinant quan s'havia de ser més determinant. «He donat sempre la cara, ell ha estat superior tàcticament però no crec que m'hagi equivocat», hi afegia l'olotí, per a qui, malgrat la derrota, una de les derrotes més dolces de la seva carrera, els vuitens de final representen una alenada d'optimisme per a la nova temporada, en què pretén fer el salt per tornar a situar-se entre els vint primers del món (on s'ha mantingut vuit cursos consecutius).

Robredo, tot i que tenia el rival més complicat, va ser finalment el que va vendre més cara l'eliminació entre els supervivents estatals en la part baixa del quadre. Ni Verdasco, novè favorit, ni Almagro, catorzè, no van presentar resistència als rivals, perquè ni el madrileny, contra el txec Berdych, ni el murcià, contra el serbi Djokovic, no van ser capaços de mostrar el seu tennis. Berdych només va cedir una pilota de trencament en tot el partit. En el primer set, en què va respondre amb dos breaks que van desballestar qualsevol reacció de Verdasco, lluny de mostrar el domini dels seus cops potents, desdibuixats per la presència d'un txec que tan sols va cedir vuit errors no forçats i que la temporada passada va ser semifinalista a Roland Garros, i finalista a Wimbledon.

Novak Djokovic, contra Almagro, no va cedir tampoc cap trencament (va salvar els tres punts de ruptura en contra) i va firmar un altre 6-0 (en el tercer set). «M'ha passat per sobre», reconeixia el murcià. Ara posarà a prova l'ascensió de Berdych.