El factor popular

«Corria envoltada de bicicletes i veia molt d'enrenou al meu costat, i no entenia ben bé què passava.» Josephine Ambjörnsson, una comptable sueca de 27 anys, va ser la primera sorpresa de la seva victòria. «Mai no havia guanyat res», va etzibar. L'organització havia apostat fort per un triplet de fondistes etíops amb el propòsit de rebaixar el rècord de la prova, però la negativa de la federació d'aquest país africà a tramitar el seu visat va deixar la prova en mans de les corredores populars. En aquest sentit, Ambjörnsson és el millor exemple del turisme de les maratons. «Estimo aquesta ciutat. L'any passat ja vaig córrer i em vaig classificar en novena posició. En el viatge cap a casa amb avió em vaig prometre que havia de tornar. He vingut amb el meu marit, el meu germà i la meva cunyada i ens quedarem fent turisme fins dimecres. Tot el paquet ens ha costat uns 500 euros», va explicar la corredora de Gislaved, una petita població sueca de 10.000 habitants.

Ambjörnsson va recórrer el circuit de la marató –molts el vinculen amb l'itinerari del bus turístic perquè passa pels llocs més representatius de la ciutat– en 2h45:31, que suposen una rebaixa de 7 minuts del seu anterior registre personal. Els premis en metàl·lic per la victòria femenina anaven lligats a la marca, i en principi no li correspondria cap recompensa econòmica. De ben segur, però, que l'organització tindrà un detall amb l'atleta escandinava. Les altres places del podi van ser per a la corredora de Getafe Núria Prieto, que debutava en una marató, i la britànica Marta Hall. La primera catalana a la línia de meta va ser Rosa Espachs, del Sícoris, cinquena de la general i que es va quedar a 24 segons de baixar de les 3 hores.