Alberto Contador (Saxo Bank) és el capità del Giro. Navega per les seves aigües amb una seguretat tan insultat que fins i tot es permet el luxe de premiar o castigar els altres mariners, depenent de l'estima els professi. Ahir, a la pujada final a Macugnana (l'enèsim port de més de 10 quilòmetres) el líder va observar sense actuar com Paolo Tiralongo (Astana), primer, i John Gadret (AG2R) i Joaquim Rodríguez (Katiuixa), després, saltaven del grup de favorits a la recerca de la victòria d'etapa. En els últims dos quilòmetres el Purito tenia en el punt de mira Tiralongo, ja molt fatigat. Llavors va sorgir Contador, que no tenia cap necessitat de fer-ho. Va atrapar Rodríguez, el va deixar sense contemplacions i va acostar-se fins a la roda de Tiralongo. Allà, va frenar. Va dir al seu antic company d'equip i amic –un dels suports en la victòria del Tour del 2010– que anés rere seu, que el portaria a la glòria. I així va ser. L'italià va treure forces d'on no en quedaven i amb cara de no creure-s'ho va sumar, amb 33 anys, la seva primera victòria com a professional. La gratitud amb Contador va ser instantània.

A Rodríguez, en canvi, la maniobra no li va agradar gens. El seu equip va ser l'únic que va treballar durant tot el dia per mantenir a ratlla els escapats. El català considera que si Contador no s'hagués mogut en l'últim quilòmetre la victòria hauria caigut del seu costat.