A propòsit d'Aitor Ariño

Capità de la selecció júnior campiona del món, líder absolut d'una generació que gairebé ho ha guanyat tot i que molts d'ells ja són presents a l'Asobal, 86 cops internacional en base, 272 gols sense ser la seva millor faceta... I, tot i així, ens estranya que el seleccionador absolut pensi en ell com a tercera opció per a l'extrem esquerre. Sovint ens omplim la boca dient que no es donen oportunitats a les joves promeses, però quan aquestes arriben les qüestionem per falta d'experiència. Si penses en clau de futur és lògic que en una concentració facis entrar els joves que d'aquí a poc seran els referents per tal que agafin els hàbits i també l'experiència necessària, i qui millor que el capità de la teva selecció júnior? Molts dels seus rivals de generació també hi són presents en altres seleccions com ara França (N'Guessan), l'Argentina (Diego Simonet) i Tunísia (Hosni). Per què la campiona d'aquella generació no hi ha de ser present? I l'Aitor no ve sol, Alex Duixebàev, Ferran Solé i tants d'altres garanteixen un bon canvi generacional. Són els júniors d'or de l'handbol... i l'experiència s'agafa jugant, no mirant la televisió. Després, cadascú de nosaltres faríem la nostra selecció. Però això és una altra història, del que ningú no pot dubtar és que l'Aitor pot estar en aquest mundial.

Apostar per la joventut sempre costa. Si surt bé tothom parlarà del model, del sistema i de què bons que som tots plegats. I si surt malament es farà servir per justificar el fracàs. Però és llei de vida que les següents generacions pressionin les anteriors. Que necessiten experiència? En l'handbol el millor escenari és un campionat del món, en què sempre tens partits amb una diferència massa gran, com el d'ahir amb Austràlia. Això és inviable en un europeu o en uns Jocs Olímpics.

L'Aitor ha anat al mundial per sumar i per aprendre. Quan sigui el pal de paller ja li exigirem el màxim. Però tranquils, ho està fent tota la vida al Barça i a la selecció estatal.