El futur arriba volant
Kittel torna a batre Cavendish en l'esprint i es converteix, de moment, en el ciclista amb més victòries en l'edició del centenari del Tour (3)
El català va estar més de 200 km escapat i continuarà buscant el triomf
Just a punt de creuar la línia de meta, a escassos centímetres, el britànic Mark Cavendish (Omega) mira a l'esquerra i abaixa el cap intentant digerir una nova desfeta en el Tour de França. El 25è triomf se li resisteix i la fita d'intentar atrapar Eddy Merckx, el ciclista amb més triomfs d'etapes (34), se li complica encara més. Cada etapa que no es pot embutxacar és un graó més pendent. El temps no perdona ningú, ni els ciclistes que són capaços de desafiar-lo en els esprints massius, on agafen velocitats endimoniades amb les cames com a única força motora, i potser algun dia haurà de maleir finals grisos com el d'ahir, en què quan va mirar a l'esquerra va topar amb el rostre de moda de la prova francesa: el de l'alemany Marcel Kittel (Argos).
El ciclista de l'equip holandès s'ha destapat en l'edició del centenari de la cursa francesa després del frustrant debut de l'any passat, en què va plegar en la cinquena etapa per problemes de salut i va marxar a casa “decebut”. Tot i això, el 2012 no li va anar gens malament. Va acabar la temporada amb tretze victòries en la seva segona temporada en el ciclisme professional. Per això, els seus rivals en els esprints, amb els quals es repartirà les properes victòries en duels aferrissats, destaquen les seves virtuts. “Crec que és una falta de respecte que es consideri una gran derrota nostra quan Kittel guanya, perquè és un ciclista increïble”, ha manifestat Cavendish aquests dies. Mentre que André Greipel, que ahir va quedar tallat per culpa d'una caiguda en els dos últims quilòmetres i no va poder entrar en la pugna, havia felicitat el seu compatriota pels triomfs i havia afegit que “és un condemnat ràpid velocista”.
Avui, si cap aventurer ho impedeix, els velocistes es podran continuar reptant en l'etapa que se celebrarà entre Tours i Saint-Amand-Montrond (173 km) i que com la d'ahir no hauria de comportar canvis en la classificació general, que continua comandant el britànic Chris Froome (Sky).
Flecha, l'home del dia
El ciclista català Joan Antoni Flecha (Vacansoleil) continua omnipresent en el Tour del seu comiat. S'ha mostrat combatiu des de la primera jornada i ha entrat en més d'una escapada. Ahir, però, va superar els quilòmetres escapat. Va ser un dels protagonistes de la fuga de la jornada. Va saltar del pilot gairebé després del tret de sortida a Felger i va consolidar l'aventura amb Gavazzi (Astana), Sicard (Euskaltel-Euskadi), Mori (Lampre-Merida) i Delaplace (Sojasun). Flecha va ser l'últim a ser engolit pel gran grup després de 210 quilòmetres de rodar al davant. Al final se'l va premiar amb la distinció del més combatiu de l'etapa. El català ja va avisar que no s'ha cansat i que ho tornarà a provar: “Avui no ha sortit, però ho tornaré a provar. L'etapa de Lió o la de Gap poden ser bones oportunitats. Intentem desanimar els equips dels esprintadors imposant un ritme alt i fent un gran avantatge. Hem aconseguit nou minuts, amb un ciclista més a la fuga potser hauríem arribat als dotze minuts. S'ha de provar”, va afirmar el corredor, que no va voler parlar del seu futur més enllà de final d'any, quan el Vacansoleil acaba el patrocini de l'equip. Flecha va guanyar una etapa fa deu anys i va repetir.
Vint anys de l'estrena d'Armstrong al Tour
Abans que les campanades marquessin les dotze de la nit, Lance Armstrong ostentava un palmarès únic en el Tour de França: set victòries en la general. Amb aquest registre, el ciclista de Texas havia superat amb escreix la mítica xifra dels cinc d'Anquetil, Hinault, Merckx i Indurain. Ahir es van celebrar vint anys del començament de l'idil·li victoriós del nord-americà a l'Estat francès. No va ser una victòria espectacular, però sí significativa, perquè era la primera vegada que Armstrong pujava al podi. El corredor només tenia 21 anys, era el més jove del pilot, i s'estrenava en la prova, però tot això no va ser un escull perquè s'adjudiqués la vuitena etapa, celebrada entre Châlons-sur-Champagne i Verdú (184 km). En els últims metres es va formar una escapada reduïda integrada per Alcalá, Roche, Perini, Arnould, Ronan Pensec i Armstrong. El nord-americà es va imposar amb solvència i va estrenar el seu palmarès, que dotze anys després seria un dels més impressionants que mai cap altre ciclista hauria firmat.
Però un dia, van sonar les dotze de la nit, i la carrossa es va convertir en una carbassa i el triomf a Verdú es va convertir en pràcticament l'única distinció en el Tour del corredor que durant un temps va enlluernar el món i que a més de les set victòries finals n'havia acumulat 22 de parcials. L'altra dia de glòria que conserva el de Texas és una etapa de l'edició del 1995, obtinguda poc després de la mort del seu company d'equip Fabio Casartelli. Dues úniques victòries, menys que les que, per exemple, ha celebrat l'alemany Kittel en una única edició de la volta francesa.
Publicat a
Notícies
Dilluns,6 maig 2024