La tercera

Pau Zamora corre per tercer cop la prova, que avui guanyarà per segon cop: “La primera amb en David Rovira, que vam guanyar les quatre primeres etapes però en el cinquè ja es va trobar malament i vam canviar el plantejament i vam guanyar. L'any passat vaig fer meitat i meitat: les quatre primeres en muntanya amb l'Arnau Rota, que en la primera vam quedar quarts i les altres tres les vam guanyar. I les altres quatre en carretera perquè els feia gràcia que fes la prova.” Però reconeix que és amb Llordella amb qui millor va: “Anem molt bé, amb el mateix ritme i ja ens coneixem de moltes curses.”

I respecte a la Transpyr afirma que “de les curses per etapes, és dels millors recorreguts. És molt de mountain bike i a nosaltres ens afavoreix perquè som molt tècnics. Però el més important és que amb en Joan ens ho passem molt bé durant l'etapa, i això és el més important.” I en destaca la varietat del recorregut, Zamora: “És molt curiós perquè és molt marcat: el Pirineu català amb molta pista i més alt que el d'Aragó. Són etapes molt llargues i amb molta alçada. A Aragó hi ha menys quilometratge però més pujades i molta pedra. I aquí Navarra i País Basc és encara amb menys alçada però pistes molt dures i tot molt verd. Realment és molt entretinguda i el traçat està molt ben aconseguit.” I sobre la poca competència, afirma: “Ja coneixíem l'Ibon i en Roger Argelaguer, i els portuguesos, déu n'hi do. Però de les tres primeres parelles a la resta sí que hi ha hagut molt salt de qualitat.”

La primera

Per Joan Llordella, en canvi, és la primera edició de la Transpyr que haurà disputat: “El recorregut, molt atractiu. Més o menys és el que m'imaginava: ports molt llargs, molta pista, corriols molt macos i tècnics... Una bona combinació de mountain bike pur i dur i moltes hores de bicicleta. El Pirineu en la seva pura essència”, diu Llordella, en plena transició cap a les curses per etapes: “Són curses llargues i molt exigents mecànicament i físicament. Hi ha molta pedra, trossos amb arrels, que no saps mai el que t'espera. I, després, també hi ha la part de l'aventura i la convivència, que està molt bé.” També li sap greu, al corredor campdevanolenc, que no hi hagi hagut competència: “Veníem ben preparats i esperàvem tenir competència. Però cada cursa és un món, aquesta ha anat així i ens hem trobat molt bé i ells no tant. Potser el mateix any correm la mateixa cursa i es gira la truita.” Ara, Llordella farà vacances abans d'acabar l'any amb la copa catalana i l'Open Scott de Marató. I Pau Zamora, la Mongolia Bike Race, també després d'un parèntesi.