Purito es fa justícia
UCI World Tour. El català és el número 1 del món després de revalidar el títol al Giro de la Llombardia amb un atac calcat al del 2012. El triomf completa una temporada brillant
Estava escrit. Només calia recórrer a l'hemeroteca. Els rivals coneixien exactament on atacaria i com defensaria l'avantatge fins a la línia de meta. Encara que una cosa és saber i l'altra, poder contrarestar. Joaquim Rodríguez va atacar pujant el Salite di Ello, l'últim obstacle muntanyós del Giro de la Llombardia, com l'any passat. I també, com fa un any, ningú el va poder atrapar en els últims nou quilòmetres fins a la línia de meta de Lecco, on va celebrar moltíssimes coses.
D'entrada, la revàlida d'un títol tan cobejat com el cinquè i últim Monument de la temporada. A més, el triomf portava implícit l'ascens fins al lloc més alt de la classificació de l'UCI World Tour desbancant el britànic Chris Froome gràcies als 100 punts que s'adjudicava. Només falta una prova per tancar el circuit mundial (el Tour de Pequín) i el de Parets del Vallès supera de 20 punts el vencedor del Tour. Probablement cap dels dos participarà en la cita xinesa i Purito tancarà el curs com a número 1 del món per tercera vegada, segona consecutiva.
La primera victòria
La repetició de l'exhibició –no per coneguda menys espectacular, sinó més aviat encara més complicada, com va reconèixer el català– li permet guanyar la primera prova de la temporada. Havia firmat resultats esplèndids com ara el podi en el Tour (3r), la Volta (2n), la Lieja-Bastogne-Lieja (2n) i el campionat del món (2n), a més de triomfs parcials en el Tour d'Oman, la Tirrena-Adriàtica i la Vuelta, però li faltava una victòria que havia perseguit, tossut, amb esforç, encara que sense sort. Finalment, la glòria llombarda li permet resoldre un aspecte tan intangible com l'anímic. Fa set dies, les llàgrimes al podi del mundial de Florència van ser prou eloqüents després d'un final de cursa controvertit amb el seu company en la selecció espanyola Alejandro Valverde i que va donar peu a múltiples lectures per entendre per què se'ls va escapar la medalla d'or. Ahir, per afegir-hi més morbositat, el murcià va ser el principal perseguidor del vallesà, encara que es va haver de conformar amb la plata. Valverde, atent durant l'ascens al Salite di Ello, va veure clar quan Purito posava la directa i va fer el gest de respondre, però les cames no el van acompanyar. Bon baixador, el ciclista del Movistar va provar en va d'eixugar els 15 segons de diferència que havia obtingut Purito al cim, que a meta van augmentar fins a 17.
Purito va deixar enrere els adversaris que es van plantar al tram final amb possibilitats de victòria, els italians Ivan Basso (Cannondale) i Domenico Pozzovivo (AG2R), el colombià Nairo Quintana (Movistar) i l'irlandès Daniel Martin (Garmin), que poc abans havien desfermat les hostilitats i havien provocat la penúltima selecció. L'última la va firmar el català. I les anteriors, les circumstàncies d'una cursa d'eliminació, amb mal temps, que havien eliminat corredors amb possibilitats, l'eslovac Peter Sagan (Cannondale), els locals Vincenzo Nibali (Astana) i Michele Scarponi (Lampre), l'espanyol Alberto Contador (Saxo) i el colombià Rigoberto Uran (Sky). Els companys del vallesà, Angel Vicioso i Giampaolo Carusos, van ser clau per atrapar el francès Thomas Voeckler (Europcar), últim aventurer del dia.
Joan Antoni Flecha anuncia que se'n va
El català Joan Antoni Flecha, tretzè ahir, va reconèixer que havia disputat l'últim Monument de la seva carrera i que plegarà després de córrer el Tour de Pequín, la prova que tanca la temporada Pro Tour. “M'acomiado del ciclisme, per sempre” va dir després del seu “últim mur” en declaracions a El País. “ Canvio l'asfalt per les ones i la bicicleta per la taula de surf. Aniré tot el dia descalç” afegia sobre el seu futur més immediat, que el ciclista nascut a Argentina però que va arribar a Sitges als 11 anys vol passar ara mateix a Hawai. Flecha ha estat un pioner en la manera de córrer i plantejar-se les temporades. L'any 2.000 va fer el salt a un equip professional, el Relax. I, després de dos anys, va passar pel Banesto (2002 i 2003), Fassa Bortolo (2004 i 2005), Rabobank (2006, 2007, 2008 i 2009), Sky (2010, 2011 i 2012) i Vacansoleil-DCM aquest 2013. Roubaix és la nineta dels seus ulls. Des del 2005 (tercer) va estar sempre en el top-10 (excepte el 2008, dotzè) i hi va ser segon el 2007. També a Flandes, una altra clàssica, va ser tercer el 2008. A més, marxa amb 10 presències al Tour de França (victòria d'etapa el 2003), vuit Vueltas i un Giro, a més d'haver estat en sis mundials. Per sobre de tot se'n va el corredor combatiu per excel·lència, el que sempre hi era, en cada fuga.
Notícies
Divendres,26 abril 2024