“He acabat totes les maratons plorant”
Atletisme. Carles Castillejo explica el cúmul de sensacions que van aflorar en els últims quilòmetres de l'estatal de Sant Sebastià, en què es va guanyar el bitllet per a l'europeu de Zuric
El rostre desencaixat i vessant un munt de llàgrimes. Així va arribar el català Carles Castillejo a la línia de meta com a vencedor del campionat d'Espanya de marató amb un registre de 2h12:43 que li obria les portes de la selecció estatal per al pròxim europeu de Zuric. “Va ser l'explosió d'un cúmul de sentiments. Els problemes amb el tendó d'Aquil·les, el virus, la febre i finalment l'afer de València”, explicava ahir el fondista de l'Adidas, amb la satisfacció de l'objectiu complert. “Les tres maratons que he completat [les altres són l'estatal de Castelló, el 2011, i els Jocs de Londres 2012], les he acabat plorant”, recordava tot apel·lant a l'èpica que sempre envolta aquesta mítica distància.
Tot i que aparentment la marató de Sant Sebastià va seguir fil per randa el guió que tenia previst –va cobrir el pas per l'equador en 1h06:14–, ahir el corredor vallesà va confessar que va passar per diversos moments crítics. El primer va ser entre el quilòmetre 16 i 17. “Coincidint en el punt on em vaig retirar a València van retornar els fantasmes de la setmana anterior. A més, era un tram més aviat de pujada, però després em vaig recuperar”, explica. Entre el quilòmetre 23 i el 26, i posteriorment entre el 28 i el 32, les sensacions i el ritme tampoc eren els ideals. En aquest punt van resultar claus les indicacions de l'excompany de fatigues i ara responsable del fons espanyol, José Ríos, que seguia el desenvolupament de la prova dalt d'una moto. “‹Espavileu-vos que aneu molt justos de ritme!›”, ens va dir. Va ser el toc d'atenció, l'estímul que necessitava Castillejo per incrementar el ritme de la prova. El fondista català es va desempallegar dels seus companys de viatge, l'extremeny Pablo Villalobos i l'aragonès Eliseo Martín, i va fer els últims set quilòmetres amb molt bones sensacions.
La disjuntiva de Castillejo
Castillejo s'ha guanyat unes bones vacances, un període que aprofitarà per fer treball preventiu, per cuidar els malmesos tendons, el seu punt feble. Després d'uns dies de dispersió i descompressió, el fondista català haurà de decidir amb el seu preparador Joan Ramon Muñoz com programa el trajecte fins a l'europeu de Zuric. L'atleta rubinenc es troba davant d'una disjuntiva: plantejar una temporada normal preparant el català i l'estatal de cros, passant per la mitja marató de Granollers, o apostar per una tàctica més conservadora i fer la campanya de cros sense grans pretensions amb la intenció de cuidar els tendons amb vista al gran objectiu del curs.
La lesió de Nacho Cáceres
La satisfacció personal per l'èxit assolit a Sant Sebastià no va poder ser compartida amb el seu amic i pupil Nacho Cáceres, que afrontava el mateix repte, però que es va haver de retirar per un microtrencament als isquiotibials en el quilòmetre 24. “És una llàstima perquè la planificació havia estat bona. Ara s'haurà de veure com es recupera perquè segur que ho voldrà a tornar a intentar”, explica. Cáceres ja va viure una situació semblant en la temporada olímpica. Va acabar el campionat estatal lluny de les expectatives, va aconseguir la mínima a la primavera, a Rotterdam, i després va competir en la marató dels Jocs. Camí dels 38 anys, aquest serà altra vegada el repte del fondista barceloní del CA Cárnicas Serrano.
Ayad Lamdassem arribarà tocat a Fukuoka
Carles Castillejo ja s'ha guanyat el bitllet per a la marató de l'europeu de Zuric i diumenge vinent serà el torn del lleidatà Ayad Lamdassem, que ha estat convidat per intentar-ho a Fukuoka. Fa algunes setmanes el repte semblava molt accessible, i el seu entrenador, Antonio Cánovas, fins i tot apostava per assaltar un nou rècord d'Espanya. Una bursitis, però, que el va forçar a retirar-se en les 10 milles de Portsmouth, ha trastocat la programació de les últimes setmanes. “Li han hagut de fer algunes infiltracions i no ha pogut entrenar-se com convindria per a un atleta del seu nivell. La veritat és que no hi va al cent per cent, tal com va competir la primavera passada a Londres [2h09:28]”, explicava ahir el seu tècnic, hores després que el seu deixeble volés rumb al Japó. Amb aquest panorama, Lamdassem es conformarà a acreditar la mínima (2h13:00) i poder preparar amb tranquil·litat l'assalt al podi europeu, la gran oportunitat per als corredors del Vell Continent, sense la competència dels intocables fondistes de la banya d'Àfrica.
Notícies
Dissabte,8 juny 2024