Martin Fourcade va girar-se cap a la tribuna i va aixecar el polze enlaire. Acabava de superar l'última estació de tir de la prova de persecució sense cap error i sabia que la victòria ja no se li podia escapar. Li quedava una última volta al circuit de 2,5 quilòmetres per certificar la que seria la seva primera medalla d'or en uns Jocs Olímpics –a Vancouver va aconseguir la plata en la sortida en massa–. Només una caiguda en un revolt molt tancat en baixada, on molts biatletes van mossegar la neu, el podia apartar de la victòria. I no va fallar. Fourcade va creuar la meta en el primer lloc, amb més de 14 segons d'avantatge respecte del txec Ondrej Moravec, que va assolir la plata.

El de la Llaguna va confirmar la seva condició de millor biatleta del moment i, també, que és la principal esperança de la delegació francesa en aquests Jocs. Dissabte havia fallat en la prova esprint –va ser sisè–, però ahir va tenir sota control gairebé tota la cursa. Ara li queden dues proves individuals i dues de relleus per convertir-se en un dels reis d'aquesta edició dels Jocs.

Els resultats i les diferències de temps en la cursa esprint havien configurat l'ordre de sortida de la persecució. El nord-català ho va fer en el sisè lloc, 12,4 segons després que el noruec Ole Einar Bjoerdalen, que dissabte va guanyar i va igualar el rècord de dotze medalles en els Jocs d'hivern del seu compatriota Bjorn Daehlie. Fourcade prenia el lideratge abans de la primera estació de tir, però el noruec el recuperava tot just després perquè va ser més ràpid a completar-la. Només de començar la segona volta Fourcade atacava de nou i es tornava a situar primer, posició que ja no va abandonar. Ni tan sols quan va fer la seva única errada en la tercera estació de tir –cada tir fallat obliga a fer una volta extra a un circuit de 150 m–. Superar en blanc la quarta ja gairebé li va garantir la victòria.

El seu company de delegació, Jean Guillaume Beatrix, va acabar tercer i va prendre la tretzena medalla olímpica a Bjoerndalen, que va creuar la meta només un segon després, com a quart classificat. El germà gran de Martin, Simon Fourcade, va fer una bona remuntada des de la 36a posició i va acabar divuitè.

A la grada hi havia el pare dels dos germans, Marcel Fourcade, que duia una mitja de coll amb els colors de la senyera. Fa només unes setmanes explicava a aquest diari els sentiments dels seus fills: “Els dos germans defensaran els colors de França, però al darrere hi porten tota una nació. En Martin és conscient que vol portar els colors catalans al nivell més alt.” En una prova recent de la copa del món, més de 200 aficionats de la Catalunya del Nord es van desplaçar als Alps per seguir la competició dels dos germans. I ho feien amb senyeres, algunes de les quals duien el lema amb el qual s'anima la USAP de Perpinyà, sang i or, que fa referència als colors de la senyera.

A l'Alta Cerdanya i al Capcir l'expectació és màxima, fins al punt que el club de fans de Martin Fourcade es reuneix per veure cada prova al restaurant Les Airelles, al peu de les pistes de l'estació d'esquí de Font-romeu.