Futbol sala

JOSÉ RUIZ

JUGADOR D'EL POZO MÚRCIA

“Em perdo el partit més bonic de la temporada”

El català té molèsties al tendó d'Aquil·les i demà no disputarà el duel contra el Barça Alusport

Tot i la lesió, Ruiz, de 30 anys, es troba en el millor moment de la seva carrera

A Múrcia diuen meravelles d'ell. En dos anys ha aconseguit tenir la confiança de Duda, el seu entrenador, i exerceix com un dels referents d'El Pozo. Als 30 anys, José Ruiz viu el millor moment de la seva carrera esportiva i, tot i no poder vestir-se de curt en el duel contra el Barça d'aquest dissabte per una sobrecàrrega al tendó d'Aquil·les, animarà com un aficionat més perquè el seu equip guanyi un partit que per a ell és molt especial.

Com li va per Múrcia?
Estem a una temperatura mínima de 25 graus. Puc estar malament? [Riu]. És una ciutat genial on la gent et tracta molt bé. A més, la gent d'El Pozo cuida molt els jugadors i està molt atenta a tot el que necessites. No es pot demanar més.
Es viu el futbol sala d'una manera diferent?
El Pozo és un equip històric, i això fa que ho visquin d'una manera especial. Quan ens juguem coses, el públic respon a la perfecció.
Va tornar tocat de l'europeu. Com va ser la lesió i com li va la recuperació?
En el darrer partit estava carregat, i en una arrencada vaig notar una estrebada. L'altre dia em van injectar factors de creixement que m'han anat molt bé, però encara queda una mica.
Perdre's un partit contra el Barça ha de ser dur.
El partit contra el Barça és el més bonic de la temporada. M'agrada pel rival, per la transcendència que té i perquè és un equip de la meva terra. Animaré el meu equip des de la grada.
És un duel transcendental?
El resultat marcarà el futur de la temporada. Agafar l'Inter (líder, a 5 punts del Barça i d'El Pozo) és gairebé impossible, i la victòria et deixa molt a l'abast el segon lloc.
El Barça és el rival a batre?
Som tres equips que ens ho disputem tot. Ara mateix, l'Inter està un graó per sobre, però els tres aspirem a totes les competicions.
El mes de gener passat va jugar el seu primer europeu amb la selecció espanyola. Com li va anar?
Vam acabar amb sensacions agredolces. Volíem revalidar el títol, però no va poder ser. Tret d'això, ha estat genial. El cos tècnic és un dels millors del món i els companys són excel·lents. Hem estat tres setmanes convivint i ha estat una experiència bonica.
Què recorda dels seus inicis?
Una de les coses més boniques va ser debutar amb el primer equip del club on vaig créixer, el Martorell. Vaig passar per Olesa i pel Barça [tots dos a divisió de plata] i això em va servir de trampolí per ser a la primera plantilla. A Guadalajara i a Manacor em vaig fer gran. Guardo bons records de tots els llocs on he estat.
Ha pensat a tornar?
Ni hi penso. Estic molt a gust a Múrcia.
I troba alguna cosa a faltar?
Tinc la meva dona i la meva filla aquí. No em falta de res, però m'agradava escapar-me i pujar a Montserrat. Ho trobo a faltar.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)