Tenia l'opció de Granollers, aquesta de Bordils i alguna altra més. Però a Granollers no ens hem acabat d'entendre i el que em resultava més fàcil era quedar-me aquí. Em queda un any de carrera i prefereixo enfocar-lo més als estudis. I aquí a Bordils, aquest mesos que hi he estat, he estat molt bé: hi ha nivell i t'acabes decantant per aquesta opció. Això sempre ajuda.

Vam tenir bastants problemes. Mala sort, no ens trobàvem bé a la pista, no jugàvem bé, lesions, allò del meu germà... Poc a poc vam anar fent, i hi havia bon equip, però no ens trobàvem a la pista i el joc no acabava de ser el que es va oferir a la primera volta. Va ser bastant complicat al principi. Però a poc a poc vam anar treballant i agafant confiança i, al final, va sortir.

Sí i això també m'interessava. Vulguis o no, a Granollers hi havia l'opció d'estar de tercer extrem, però de tercer no estàs ni en un equip ni en l'altre. Vas amb un i amb l'altre però no acabes d'estar mai fix enlloc. I aquí m'interessava per començar amb un equip i acabar al mateix. Per un jugador, aquesta estabilitat és important: a mi em va molt bé començar, exigir-me un nivell i anar aguantant-lo i competir. Aprendre, créixer... És complicat arribar a un equip al febrer, però ho vam tirar endavant; per mi, començar des del primer dia és una oportunitat i sóc ambiciós.

Bé, va fent. Ara comença a córrer i anar en bicicleta. La millora ha estat ràpida i s'ha trobat bé. Però són coses que impacten; com a jugador, quan arribes en un lloc mai et penses que trobaràs tantes dificultats. Mai és fàcil, però...

La Plata també és una bona lliga. Aquí, si fas un bon paper també et poden veure, els equips. I aquí hi ha molta gent jove, jo encara ho sóc i si ho fas bé pots fer un pas endavant. Si un equip et veu... Ara mateix, amb la situació econòmica que hi ha i tal com està l'handbol, no val la pena anar a fora per cobrar un sou que et servirà per mantenir-te allà. Jo crec que és millor tenir estudis i per això els he prioritzat. I si un dia he de marxar, fer-ho amb uns estudis fets i una carrera acabada.

Bé, amb molts records: ha estat un club on he estat molts anys. Hi he viscut grans moments, com quan fa 2 anys vam quedar campions de primera estatal i vam pujar a divisió d'honor plata, que al final no vam pujar. He debutat a l'Asobal... Marxo amb un sentiment que vulguis o no m'impacta. I per mi jugar contra l'equip amb el qual he jugat amb la seva samarreta els últims set anys serà il·lusionant. Un partit maco per jugar.