De jugar als camps de terra de futbol 11 del Vallès Occidental a aixecar, després de superar el totpoderós Barça de Marc Carmona en la final, la copa d'Espanya de futbol sala. Jordi Campoy (Rubí, 27 de setembre de 1987) va fer història diumenge al Quijote Arena de Ciudad Real. “Estem vivint una cosa que és molt difícil que es torni a repetir”, explica el jugador vallesà del Jaén Paraíso Interior que reconeix que el mòbil no li havia sonat mai com en els darrers tres dies. “Em truquen de tot arreu. Ràdios, televisions, diaris,... S'agraeix molt”, reconeix el jugador rubinenc.

Però, la història de Jordi Campoy podria haver canviat molt si, als 16 anys, no s'hagués guiat per la seva rebel·lia adolescent. El vallesà jugava a futbol 11 a l'equip del seu poble, el Rubí, però quan va acabar el seu primer any de juvenil va deixar el futbol. “Vaig passar per l'etapa que passen molts joves on penses més en els amics que en el futbol. Em vaig descarrilar, vaig deixar-ho i només jugava en un equip de barri que portaven el meu germà i la meva mare”, explica el rubinenc. Dos anys més tard, l'Esportiu Rubí, equip de la Nacional A de futbol sala, el va acollir. “En aquella època, el Barça em va voler, vaig fer unes proves, però eren tan bons que em vaig espantar una mica”, explica Campoy, que, un temps més tard, va acabar vestint la samarreta del filial del Barça de futbol sala.

Al Barça, Campoy va fer-se com a futbolista. “Vaig aprendre molta tàctica, vaig fer-me fort físicament i vaig millorar la tècnica”, explica. Algunes vegades, Campoy s'entrenava amb el primer equip i coincidia amb els jugadors amb qui es va veure les cares diumenge en la final a Ciudad Real. “Hem aconseguit una cosa que no es podia esperar ningú”, explica el català quan recorda la gesta feta a la copa d'Espanya.

Quan Campoy va sortir del Barça, va vagar per diversos equips (el Cartagena, el Castelló i el Gran Canaria) fins a caure a Jaén, on assegura que se sent “un dels pesos pesants de l'equip”. “M'han donat confiança i jugo els minuts importants”, hi afegeix. El Jaén, un equip modest on 15 jugadors “corren sense parar”, segons Campoy, per així guanyar el totpoderós Barça. Com el jugador de Rubí als seus 16 anys, el conjunt andalús és l'equip rebel que planta cara als tres grans equips de la lliga espanyola.