L'opció hi és, però hauria de tenir una molt bona oferta. Aquí a Bordils hi estic bé, hi ha un bon grup i molt bona gent, bon handbol, bon ambient... Jo ho valoro molt això i, després, hi ha una altra cosa: és un equip amateur i t'has de buscar la vida. He trobat feina en un gimnàs i hi estic molt bé. A vegades t'has de plantejar una mica això, decidir què vols. I aquí estic molt bé, perquè treballo en el que he estudiat i m'interessa, també per anar agafant experiència i coneixements. Ara, tampoc descarto que algun dia tingui una oferta que més o menys m'interessi i decideixi provar-ho.

Sí, la situació és aquesta. A l'Asobal, per tenir un bon sou, has de ser un jugador amb molta qualitat. El rendiment que ofereixis ha de ser el d'un jugador molt complet i, després, que algun equip de fora et pugui cridar. La crisi no ha afectat tant els altres països, però aquí ha deixat molt tocat l'esport professional. I això fa molt mal, però també ens permet sobresortir a equips que potser en altres condicions no podrien estar a divisió d'honor B, com la Roca, nosaltres i el Granollers B, que va pujar i es va vendre la plaça... Hi som, i potser fa uns anys era impensable.

Jo havia estat sempre en un àmbit molt professional: l'handbol era el que predominava. I arribes aquí i resulta que la situació és molt diferent: amb mig any aquí ja al·lucinava! Els entrenaments comencen a dos quarts de nou del vespre i acaben a dos quarts d'onze perquè els jugadors treballen i estan tot el dia complint amb la seva jornada laboral. I, després, et fots una pallissa entrenant-te que és bestial! Per a mi va ser xocant aquesta realitat: és admirable veure gent, com a Bordils, que estan tot el dia treballant i quan acaben se'n van a entrenar perquè els agrada l'handbol i volen gaudir d'allò que els agrada. I, això, en el món professional no passa. A Granollers ens entrenàvem a quarts de sis i a quarts de vuit ja estàvem a casa... Això es valora, però crec que s'hi hauria de donar més èmfasi, perquè el que fem és molt gran.

Sí, és clar, és un punt a favor nostre. I crec que el més potent que tenim és la cohesió del grup. Això ens fa estar molt units quan hi ha qualsevol problema i ho podem resoldre perfectament. Una altra diferència, respecte a Granollers o qualsevol altre equip professional, és que allà tenies el teu petit grup i aquí som tots una pinya, i això com a grup et fa més gran.

Sí, sempre. I mai ho hem d'oblidar, però som un grup molt ambiciós, i si la cosa va més o menys bé segur que mirarem amunt, i aquest any estem molt motivats. Després hi ha aquest tipus de partits que sempre els intentem guanyar, perquè són molt macos. La supercopa és un premi a l'esforç de l'any anterior en la copa catalana. Però et ve el Granollers, que és un equipàs... Però, com bé saps, a Bordils pot passar de tot! Nosaltres anem a gaudir aquests partits, és una festa per a nosaltres i també per a la gent del poble, però els equips Asobal estan un graó per sobre nostre, i el que volem és això, gaudir. Per a nosaltres és un premi, ens ho plantegem així.

És clar que la gent que va pujant ha d'assumir rols més importants. Aquest any, per exemple, crec que serà l'any d'en Gerard Farrarons. L'any passat es va destapar i penso que aquest any ho farà molt bé. I és com tot: els joves cada vegada ho som menys, i hem d'assumir més responsabilitats. I crec que aquest any farem un pas endavant i agafarem el relleu dels que han estat per sobre nostre, amb el que ja ens han ensenyat.

El club aposta per aquesta filosofia: jugar amb els de casa. I, més o menys, els bons resultats es produeixen en totes les categories. Cada cop hi ha més gent jove que puja amb força, i aquest any hi ha gent amb molt potencial que estan amb nosaltres i que aviat estaran a dalt i donant molta feina.

Bé, això... no ho sé. El Granollers va fer una molt bona temporada i, des del meu punt de vista, a la posició del lateral hi va haver lesions i va entrar en Ferran Solé, un extrem que també té capacitat de jugar-hi. Fa una mica de ràbia, perquè penso que hauria pogut disposar d'algun minut, però hi havia en Moi [Blanxart] i en Mamadou [Gassama], que també va jugar els minuts que li tocava i es mereixia. Però això ara ja no és el moment de parlar-ho, jo ara sóc aquí a Bordils, i bé. També aposten molt per la gent de la casa, i últimament estan fent molt bon handbol i molt bones campanyes. Aquest és el camí que han d'anar seguint.

Amb en Ferran vam començar a jugar junts, a Granollers, en el cadet de segon any. I vam anar a totes les convocatòries i les competicions junts: a la selecció compartíem habitació, i tenim molt bona relació. I amb tota aquesta generació mantenim el contacte, vam tenir una relació molt bona en l'àmbit competitiu i social, i la veritat és que ens portem molt bé i mai deixarem de tenir aquesta amistat.