Ashton Eaton va decidir afegir uns punts més al seu rècord mundial de decatló el dia que les dues estrelles més rutilants de l'univers atlètic, Usain Bolt i Mo Farah, van acabar la feina al Niu de Pequín. El prodigi d'Oregon va reclamar el focus davant un velocista que suma títols mundials de tres en tres (100, 200 i 4x100 m) i d'un fondista que segella els doblets (5.000 i 10.000 m) com si fos la cosa més normal del món. Bolt i Farah, amb un palmarès espectacular, tenen la capacitat d'intimidar els seus rivals només amb la seva presència. La superioritat d'Eaton en les proves combinades és manifesta i els seus 400 metres en la jornada de divendres (45.00) ja feien presagiar que en la segona part del decatló atacaria la seva plusmarca mundial. Al final va arrodonir la seva gesta amb 9.045 punts, 6 més dels que havia acreditat el dia de Sant Joan del 2012.

La tercera entrega dels duels entre els dos millors velocistes del moment no va existir. Bolt figurava com a últim rellevista jamaicà i Gatlin, en la contrarecta, com a segon dels Estats Units. Però més enllà de la col·locació dels dos caps de files, la final es va frustrar quan Tyson Gay va lliurar el testimoni fora de zona a Mike Rodgers, l'últim rellevista nord-americà. L'incident va deixar via lliure perquè Bolt abordés la recta final com un passadís triomfal, acredités la millor marca del curs (37.36) i segellés el seu tercer triplet en mundials (Berlín 2009, Moscou 2013 i Pequín 2015). A Daegu 2011 se li va escapar l'or en l'hectòmetre per una sortida nul·la. Tot i que va arribar a meta (37.77), el quartet ianqui seria posteriorment desqualificat. Com en altres cites, la figura del Llampec de Trelawny s'ha anat engrandit a cada jornada, al mateix temps que empetitia el potencial dels seus rivals. Bolt va tornar al Niu de Pequín, l'escenari de la seva eclosió en els Jocs Olímpics del 2008, amb un mar de dubtes i en marxarà havent-se convertit en l'atleta més llorejat en mundials, amb onze medalles d'or, a més de les dues de plata (200 i 4x100 m) que va aconseguir a Osaka 2007. Bolt va atribuir l'errada del quartet dels Estats Units a la pressió: “Ells havien guanyat el mundial de relleus a les Bahames i, per tant, tenien tota la pressió.” De fet, atleta per atleta, els Estats Units segurament tenien un quartet amb més potencial, ja que tots quatre components (Gatlin, Bromell, Rodgers i Gay) havien accedit a la final de l'hectòmetre. Una vegada més, però, el quartet jamaicà –els seus companys de viatge eren Carter, Powell i Ashmeade– va ser més net en el pas del testimoni, va demostrar la seva capacitat competitiva i l'efecte intimidador de Bolt va fer la resta. L'equip jamaicà ja havia minat la moral dels velocistes dels Estats Units, amb el triomf en el relleu femení, amb el lideratge de la menuda Shelly-Ann Fraser-Pryce (41.07).

Abans de la traca final jamaicana, Mo Farah havia certificat el seu doblet de rigor (5.000 i 10.000 m), un costum que va començar en l'europeu de Barcelona 2010, i que posteriorment ha repetit en els Jocs de Londres (2012), el mundial de Moscou (2013) i altre cop en l'europeu de Zuric (2014). Aquest cop la tàctica va ser oposada als 10.000 m, però el resultat va ser el de sempre, amb arribada triomfal del corredor d'origen somali. Els primers quilòmetres van ser extremadament lents, fins al punt que Farah es va decidir a prendre el lideratge a quatre voltes del final. El kenyà Ndiku va accelerar bruscament dues voltes després, però Farah el va mantenir a ratlla i en la recta final va fer l'estocada definitiva. El parcial de l'últim quilòmetre va ser de 2:19.23 (menys de 53 segons en l'última volta), tot i que el registre final va ser el més discret (13:50.38) en l'historial del campionat.

El tercer astre de la penúltima jornada no es conformava a revalidar el títol de decatló i es va deixar l'ànima per establir una nova plusmarca mundial. Eaton va encetar el segon acte de la combinada amb un registre de 13.69 en els 110 m tanques. Va llançar el disc a 43,30 m i en perxa es va elevar fins a 5,20 m. En aquest punt, l'atleta 10 figurava a 45 punts de la seva plusmarca. Però no va defallir. “El decatló és com viure una vida en només dos dies. Tens molts alts i baixos. I els vas superant.” Així és com planteja Eaton la seva especialitat, i en el concurs de javelina (63,63 m) va millorar considerablement la situació. Amb 8.216 punts després de nou proves, el rècord quedava novament a l'abast. Un registre inferior als 4:18.25 en els 1.500 m seria suficient. Eaton, amb una millor marca de 4:14.88 en la distància, es va reservar en els primers metres. Però tot estava sota control. Va accelerar ostensiblement en el tram final fins a creuar la meta en 4:17.52 i fixar el nou registre mundial en 9.045 punts. L'atleta amb arrels ebrenques Pau Tonnesen Ricart ja podrà explicar que va ser espectador de primera fila d'una nova plusmarca mundial. El decatleta de mare tortosina es va classificar 18è amb 7.606 punts. Els seus parcials en la segona jornada van ser: 15.12 (110 m tanques), 45,28 (disc), 4,80 (salt de perxa), 60,42 (javelina) i uns discrets 5:33.73 (1.500 m), després d'haver-se lesionat.