JORDI TORRAS
JUGADOR DE FUTBOL SALA
“Fins al darrer moment he volgut ser professional”
“Em retiro, únicament, pel dolor que tinc al maluc. Tinc una lesió que em fa molt dur el dia a dia”
“Mai he perdut el contacte amb el club, però no hi ha cap proposta en ferm per tornar-hi. Que sigui així, o no, depèn del club”
Jordi Torras (Sant Vicenç dels Horts, 24 de setembre del 1980) representa una de les figures més destacades del futbol sala de casa nostra. Va ser emblema i pal de paller de la història daurada de la secció de futbol del Barça i un dels homes que ha dut el braçal de capità blaugrana amb més orgull. Avui fa una setmana, a la ciutat italiana d'Asti, on ha jugat l'última temporada i mitja, va penjar les botes als 35 anys, obligat pels problemes físics que l'han torturat durant els últimes mesos.
Allò de “fins que el físic aguanti” ha acabat sent cruel per a vostè.
Em retiro, únicament, pel físic. Tinc un problema important al maluc –artrosi a les dues cames–. Ja el ja tenia l'any passat i el dolor evoluciona ràpid. No podia aguantar ni el dia a dia. Patia moltíssim a casa, no podia fer vida normal… Molt dur. L'any passat ja vaig acabar-lo amb molèsties i havia decidit deixar-ho en acabar el curs, però no he pogut arribar-hi. La decisió ha estat per no patir més.
Se sent alleugerit?
Ha estat una decisió dura, perquè jo hauria volgut allargar-ho molt més. Sabia que havia d'arribar i me n'havia anat conscienciant. He pogut gaudir gairebé vint anys d'un esport en què és complicat mantenir-se en l'elit. M'havien proposat de jugar els partits complicats i entrenar-me el mínim, però jo no sóc així. Si no hi he de ser a totes, no hi seré.
S'imaginava el comiat com ha acabat sent?
No t'imagines mai com serà. El vaig afrontar com un partit més. Nervis previs, intentar estar de la millor manera possible amb l'equip, aconseguir tres punts importants. I prou. Però, quan quedaven dos minuts, vaig mirar el marcador i vaig ser conscient, per primer cop, que s'acabava. Els companys em van alçar i l'afició de l'Asti em va aplaudir molt. Els ho vaig agrair amb un discurs amb el meu italià limitat [riu]. Era el mínim que podia fer.
Se'ls ha ficat a la butxaca en només un any i mig, com ja va fer en els altres equips anteriorment. Senyal que alguna cosa fa bé...
Només he intentat ser jo mateix. Ho intento fer allà on vaig. Ni els títols ni els diners m'han canviat. M'ho he pres com una feina, hi he dedicat el cent per cent de mi i sempre he estat professional. També he volgut aportar un pèl més: intentar fer créixer els clubs, donar una bona imatge, ajudar en el que fos... Fins al darrer moment ho he fet.
Ha rebut alguna mostra de suport especial?
N'he rebut moltes. Molts whatsapps, comentaris en les xarxes socials... Però els que més il·lusió m'han fet són els dels amics de sempre. Els que tinc més enllà del futbol sala.
De qui es recorda, aquests dies?
Sobretot del meu pare. Sense ell no sé si hauria aguantat tants anys en aquest món ple de dificultats. Des de petit, fins ara. Sempre va fer el possible per ajudar-me. Un exemple sempre. Sempre em va donar suport en totes les meves decisions. Tant en l'esport com a fora, el meu pare ha estat un pilar.
De dins la pista, amb què es queda?
Seria egoista dir amb qui o amb què em quedo. De tot he après. De tots els títols, de tots els gols, dels moments difícils. He intentat aprendre sempre, dels millors i dels pitjors.
La sortida del Barça és un molt mal moment?
És un dels punts negres de la meva carrera. Havia passat moltes coses en aquell club i és on em volia retirar. La manera de marxar no va ser la millor i a ningú li hauria agradat. Tot i això, després de com ha anat tot, m'ho miro amb bona cara. He pogut gaudir d'un club que no hauria conegut i he crescut molt com a persona.
Va dir que no tancava la porta al Barça. En quines circumstàncies tornaria?
Que Jordi Torras torni al Barça no depèn de mi, depèn del club. Han de decidir quina funció volen que faci i fer-me una proposta. Però tinc la sort que no m'he de buscar la vida. Tinc una empresa, tinc una escola… Si no torno al Barça, tinc molts projectes per tirar endavant.
S'ha parlat de l'opció que sigui secretari tècnic. S'han posat en contacte amb vostè?
De fet, mai hem perdut el contacte. Però, de moment, no hi ha res en ferm.
La proposta del Barça ha d'excloure Marc Carmona. Com és la seva relació?
La decisió del club i del Marc –no només va ser del Marc– va ser professional. Que m'agradés o no és un tema personal. No per això ens hem de portar malament o perdre el contacte. De fet, l'hem mantingut. El Barça, que decideixi i faci la proposta que sigui. Hi sigui el Marc o no hi sigui. Ha de tirar més el club que les persones. S'ha de mirar pel bé del club.
Diu que sempre ha volgut aprendre. Com ha anat evolucionant el Jordi Torras futbolista al llarg del temps?
He millorat molt. Més tàcticament que tècnicament. He après a llegir el joc, a posicionar-me a la pista… M'he fixat en gran jugadors com Kike, Orol, Vinicius o Luis Amado. Tant en la meva posició, com en el comportament i la personalitat en un vestidor. També he aconseguit estar més tranquil a la pista.
La veterania l'ha fet gaudir més?
Sense cap mena de dubte. Gaudeixes en certs moments del partit. M'agradava quan, en un partit de molta pressió, t'arribava la pilota al peu i senties que tenies molta responsabilitat a sobre. Aquells partits són els que més m'han fet gaudir. N'hi ha un que està per sobre de la resta. A Lleida, en la final de la copa d'Europa, va ser bestial.
El moment àlgid de la seva carrera?
Sí, entre d'altres. Fer-ho amb el club on em vaig formar, a casa i contra el millor equip del moment. Va ser espectacular.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Notícies
Dissabte,11 maig 2024