Cinc anys d'activisme
El govern substitueix Ivan Tibau al capdavant de la secretaria General de l'Esport i designa Gerard Figueras
Ha conviscut amb la crisi i s'ha barallat amb tenacitat contra els greuges de Madrid liderant l'esport català
La Generalitat de Catalunya va anunciar ahir el relleu d'Ivan Tibau (Lloret de Mar, 1973) al capdavant de la Secretaria General de l'Esport després de cinc anys intensos en el càrrec en què ha hagut de conviure quotidianament amb la crisi econòmica i els atacs recentralitzadors legislatius del govern espanyol en l'àmbit esportiu. El relleu l'agafa Gerard Figueras (Vilanova i la Geltrú, 1982), que des del gener del 2013 era el director del Consell Català de l'Esport i que ara serà substituït per Toni Reig (Taradell, 1971), que ha exercit durant els últims cinc anys de director general de Joventut. Dijous, a les 12 del migdia, s'escenificarà el traspàs de funcions al capdavant de la Secretaria General de l'Esport al Museu Melcior Colet.
Tibau va accedir al càrrec el gener del 2011 substituint Anna Pruna i havia estat abans regidor a Lloret per CiU. Exesportista d'elit d'hoquei sobre patins i home de confiança de l'exsecretari General de l'Esport Josep Maldonado, va ser nomenat directament per Artur Mas. Poques setmanes abans exercia d'entrenador del Lloret d'hoquei sobre patins en l'OK Lliga. Aquells dies també es va rumorejar la seva designació com a delegat de la secretaria a Girona. Dialogant, tenaç i receptiu, Tibau, gran defensor dels esports minoritaris, va enganxar de ple la crisi econòmica i va conviure amb els continus greuges del govern estatal accentuats pel procés sobiranista.
Reducció del 35%
El pressupost de la secretaria es va veure reduït en un 35% tot just aterrar a la SGE. L'objectiu de Tibau va ser sempre que la retallada incidís al mínim possible en l'esport federat i escolar i en el d'alt rendiment. Malgrat tot, la precarietat, lògicament, va provocar desacords puntuals amb les federacions catalanes pel retard en el cobrament de subvencions.
Un cop reforçats els lligams, ha contribuït a la creació d'un front comú de l'esport català contra els greuges que ha implantat el Partit Popular, com la llicència única, un atac frontal a l'autonomia del govern català. La llei va provocar la reacció de l'esport català, que va denunciar un nou atac a l'autonomia i als principis bàsics de supervivència de les federacions. Tibau va definir la llei com “un pas més cap a la recentralització de l'estat autonòmic”. El govern va recórrer al Tribunal Constitucional contra la llei per vulneració de la competència exclusiva de la Generalitat en l'esport reconeguda en l'Estatut de Catalunya amb rang de llei orgànica i el seu posterior desenvolupament en la llei de l'esport de Catalunya. El govern argumenta que no poden ser modificades per una llei de rang inferior.
Targeta vermella
El cúmul de greuges es va escenificar el març del 2015 amb un acte multitudinari impulsat per la UFEC i el govern català, al qual s'hi van adherir totes les federacions catalanes i que va aplegar 2.000 persones amb els lemes “Stop greuges a l'esport català” i “Sortim a guanyar”. En una acció carregada de simbolisme, van mostrar la targeta vermella al govern de Madrid. Es va aprovar un manifest global que denunciava que “l'esport de base i el sector esportiu en general, a tots els nivells i de tots els municipis, es troba en una situació d'ofegament, fiscalització i intervencionisme que, per la seva realitat i falta de recursos, serà impossible de sostenir”. Per això, l'esport català va fer una demanda: “El cessament d'aquestes accions intervencionistes en el nostre sector i les modificacions legislatives oportunes.” A banda de la llicència única, entre els greuges denunciats hi ha la modificació de la llei de l'IVA per als clubs esportius –un 21% sagnant– i la derogació de la lleig de societats aprovada el 2014, que obliga les entitats esportives sense ànim de lucre –clubs i federacions– a pagar l'impost. El govern central també ha obligat a equiparar les compensacions al voluntariat esportiu dels clubs amb salaris i la seva alta en la Seguretat Social. A més, Madrid va centrar les seves inspeccions en els clubs catalans, fet que va provocar les queixes reiterades de Tibau. Un altre dels cavalls de batalla és modificar la llei del mecenatge, un aspecte que el fins ara secretari ha reivindicat sempre perquè l'actual només benefica als clubs declarats d'interès general, una minoria.
Campió destronat a Macau
Ivan Tibau va ser un dels integrants de la selecció catalana d'hoquei sobre patins que va guanyar el mundial B de Macau, un títol posteriorment revocat per la FIRS, que va denegar l'admissió inicial de Catalunya com a federació de ple dret a causa de les pressions de la federació espanyola. La rebuda a la plaça Sant Jordi i l'expectació que va generar aquell mundial tan senzill esportivament i tan complicat després als despatxos, va fer “obrir els ulls” a molta gent segons el lloretenc. En l'àmbit de seleccions, durant el seu mandat, Catalunya s'ha enfrontat en el partit nadalenc de futbol amb el País Basc els dos últims anys i abans també amb Nigèria i Cap Verd.
Un polític expresident de la JNC i regidor a Vilanova
Gerard Figueras és llicenciat en ciències polítiques i administració pública per la Universitat Pompeu Fabra i va ser president de les JNC entre el 2008 i el 2012. Des del maig del 2015, és regidor de promoció econòmica i projecció exterior de l'Ajuntament de Vilanova. Anteriorment, des del 2011, va ser tinent d'alcalde. Des del juliol passat, és president del Consell Comarcal del Garraf, Va ser diputat per Barcelona entre el 2010 i 2012 i, després de les eleccions, en les quals no va accedir a l'acta de diputat, va ser nomenat director general d'Esports. Va viure un incident el 2011 quan un grup d'indignats el va increpar quan es dirigia al Parlament i va respondre amb crits d'“auxili”.
Notícies
Divendres,3 maig 2024