XAVI GARCIA
WATERPOLISTA CATALÀ QUE COMPETIRÀ ALS JOCS OLÍMPICS DE RIO AMB LA SELECCIÓ DE CROÀCIA
“Un orgull que Croàcia compti amb mi”
El barceloní jugarà amb Croàcia a Rio després de tres cites olímpiques amb Espanya i que el seleccionador espanyol l'hagi descartat
“Em sento molt ben valorat a Croàcia”
El fet d'haver estat campions a Londres no ens dóna cap avantatge, el campionat comença de zero i anirem a totes
Segur que seran unes sensacions estranyes, però són coses externes i l'important són els 32 minuts de partit
D'un gran mal en pot sortir un gran bé. Això és el que espera Xavi Garcia (Barcelona, 1984), que la setmana que ve disputarà el seu primer partit com a jugador de la selecció croata i als Jocs de Rio li tocarà defensar l'or que els balcànics es van penjar fa quatre anys a Londres. Les portes de la selecció espanyola se li van tancar fa un any, però al mateix temps se li van obrir les del combinat croata, amb qui confia, com a mínim, superar la barrera dels quarts de final, on s'ha estimbat en les tres cites olímpiques que ha disputat amb Espanya. Fa sis anys que juga a Croàcia, primer amb el Primorje i actualment amb el Jug, amb el qual s'acaba de proclamar campió d'Europa, a més de guanyar totes les competicions nacionals, i el seu joc i caràcter no han passat desapercebuts a ningú. Parla croat perfectament, la seva segona filla ha nascut a Croàcia i està ben integrat al nou país d'adopció.
Feia temps que corria el rumor i ja es va fer oficial: disputarà els seus quarts Jocs amb Croàcia.
S'havia de fer el tràmit burocràtic. He d'agrair a la federació espanyola i al COE que no hagin posat cap impediment perquè pogués disputar els Jocs amb Croàcia. La setmana passada vam rebre una carta de la FINA i des de dilluns passat ja puc jugar oficialment amb Croàcia.
En quin moment va veure clar que el seu cicle amb la selecció espanyola s'havia acabat?
L'estiu passat el seleccionador em va dir que no comptava amb mi durant aquest any.
Tots els seleccionadors tenen les seves preferències, però com s'explica que un campió d'Europa hagi quedat fora?
Això ho hauríeu de preguntar al seleccionador espanyol. Al final ell és el seleccionador, ha de prendre aquestes decisions, i va creure que jo no havia de formar part de l'equip i no s'hi ha de donar més voltes. Al final l'entrenador és el que ha de prendre decisions i a mi només em queda acceptar-ho.
Quan li ho va comunicar va pensar que no tornaria a competir en uns Jocs Olímpics?
És clar que quan formes part de l'equip durant tres anys, la major part del cicle olímpic, quedar-ne fora l'últim any no és fàcil d'encaixar, però com a esportista són coses que passen. Però com que estava tot l'any amb el club no em quedava cap altra opció que tirar endavant.
Com va sorgir l'opció croata?
Des d'abans del mundial de Barcelona del 2013, jo tenia el passaport croat i ells ja m'havien exposat la possibilitat. Però en aquell moment no m'ho plantejava. Quan el seleccionador espanyol em va comunicar que no entrava en els seus plans es van tornar a posar en contacte amb mi i després de parlar-ne amb la família ho vam acceptar.
És curiós que un país com Croàcia, amb el planter de waterpolistes que té, hagi apostat per un català. Suposo que se sent molt privilegiat?
La veritat és que és tot un orgull que un país com Croàcia hagi volgut comptar amb mi. Són sis anys que fa que jugo allà i la veritat és que em sento un jugador molt ben valorat.
Quin és el canvi principal?
Més enllà del canvi de selecció, que ja és un gran canvi, esportivament o pel que fa a jugadors no hi haurà una gran diferència perquè he jugat amb un 90% dels jugadors que ara hi ha a la selecció tant amb el Primorje com amb el Jug. Ha estat una adaptació molt fàcil i senzilla. De vegades, quan entra un jugador nou a la selecció li costa més aclimatar-se, però no em serà complicat. L'únic que en un principi podia fer que em fes enrere és que no havia disputat cap dels tornejos previs als Jocs, però gràcies al fet que no havia de passar aquest període d'adaptació vaig tirar-ho endavant. El cos tècnic croat també s'ho va plantejar perquè portar un jugador nou en un any tan complicat com aquest pot ser difícil, però van valorar que feia sis anys que era allà i que coneixia bé el grup.
Què aporta Xavi Garcia en un grup tan potent?
Vinc a sumar. No sóc un especialista en res en concret, vinc a ajudar en el que pugui i a ser un més, sense un rol específic.
La setmana que ve s'estrenarà amb Croàcia a Grècia, quines sensacions experimentarà?
Segur que seran unes sensacions estranyes i a les quals no estic acostumat, però al final són coses externes al joc i l'important són els 32 minuts de partit i per a això sí que estic preparat.
Com es troba Croàcia?
Bé, ens estem entrenant molt fort. Però aquests Jocs es presenten com un dels més igualats de les últimes edicions. Dels dotze equips n'hi ha deu que aspiren a estar en la lluita per les medalles i això diu molt de l'equilibri. Nosaltres, per exemple, tenim un grup molt complicat en el qual potser França és un pèl més fluix que la resta, encara que ningú es pot relaxar, i dels altres cinc n'hi haurà un que es quedarà fora dels quarts de final. Des del primer partit haurem d'estar molt concentrats i no cometre errors. El nostre objectiu, com el dels altres nou equips, és lluitar pel podi.
Sèrbia és tan imbatible com se la pinta majoritàriament?
Els últims anys ha demostrat que és la gran favorita, però en un torneig com uns Jocs Olímpics ningú es pot confiar i crec que Sèrbia no sortirà a prendre un bany perquè qualsevol equip la podria sorprendre.
Quatre jocs el situen entre els grans waterpolistes del país, això és tot un èxit d'entrada.
Sense cap mena de dubte. Tenir l'oportunitat d'estar en uns Jocs és un premi, un orgull, i intentarem a veure si en aquests puc superar els quarts de final, que és on em vaig quedar en els altres Jocs.
Una de les coses positives del canvi és que a priori s'acosta una mica més a l'oportunitat de penjar-se una medalla. No sé si això el fa estar especialment impacient?
No, ni de bon tros. Sabem que serà igual de complicat. És cert que fa quatre anys Croàcia va ser la campiona olímpica a Londres, però ara mateix tenim les mateixes possibilitats que la resta de seleccions. El fet d'haver estat campions no ens dóna cap avantatge, el campionat comença de zero i anirem a totes.
Algú podia pensar que amb la dissolució de Iugoslàvia les seleccions que van sorgir podien perdre potencial, però la realitat és que han multiplicat el domini internacional.
És el que passa quan el waterpolo és un dels esports nacionals en aquests països. A Croàcia, Montenegro i Sèrbia és equiparable a l'handbol o al bàsquet i per això surten tants jugadors.
El 8 d'agost s'enfrontarà a Montenegro en la segona jornada, els duels balcànics deuen ser més que un partit.
No només el partit, sinó la prèvia i el postpartit ho seran. Són enfrontaments molt especials, però sobretot molt durs.
I en la jornada següent es veurà les cares amb Espanya...
Serà un partit molt especial. Però ja ho he viscut a nivell de clubs quan vaig haver de jugar a Barcelona contra el meu exequip. És cert que pot ser estrany, però una vegada ens tirem a l'aigua s'han d'oblidar totes aquestes circumstàncies i no hi haurà amics per part meva ni per part dels meus excompanys amics. Tothom lluitarà pels seus interessos i quan acabi el partit ens abraçarem, ens farem un petó i tornarem a ser bons amics.
La medalla seria el colofó d'un curs en què ho ha guanyat tot a nivell de clubs.
La veritat és que ha estat un any magnífic i impressionant. A veure si podem tenir sort i acabar d'arrodonir-ho.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Notícies
Dimecres,1 maig 2024