El cop franc del Fraikin Granollers amb el rellotge a zero i el 10-17 al marcador és el tret de sortida de la quitxalla, que assalta el parquet del Blanc i Verd. Samarretes amb el vuit a l'esquena i l'estelada verda al pit. I a jugar, tant se val que el tercer de l'Asobal i l'EHF encara no hagin abandonat la pista, el que compta és aprofitar el temps de descans per jugar. I és, aquest, l'esperit de la transició del Bordils, en la quarta temporada a plata i sense els referents de l'equip que va pujar el 2013. Amb molts menys quilos però amb la il·lusió de l'any del debut a la segona categoria de l'handbol estatal, com apuntava el tècnic del Bordils abans que arrenquessin els entrenaments. De fet, a l'equip titular d'ahir només hi havia Jordi González. Sergi Mach pesa 20 quilos menys que Nonó, però ja està cridat a ser-ne un dels relleus en la primera línia. Autor del primer gol del partit (1-0, 2'), va fer-ne dos més abans de la seva exclusió, en el 18' i amb símptomes d'esgotament. Mario Martínez, una de les incorporacions aquest curs, ja havia donat mostres del seu un per un, amb dos gols, un llançament al travesser i l'assistència a Pep Reixach després de la inferioritat local. L'exprimera línia de la Roca va fer el 10-12 previ al parcial de 0-5 que sentenciava la semifinal per al Fraikin. El pas pels vestidors va donar aire al Bordils, amb Sergi Mach manant des del central –abans havia jugat al lateral esquerre que era de Nonó– i Pep Reixach i Arnau Palahí executant el segon porter del Granollers des de l'extrem o el lateral esquerre. El 22 del Bordils, amb minuts a plata la temporada passada, va fer 4 gols (13-21, 15-21, 17-22 i 18-23) que amb els 4 de Pep (11-17, 12-19, 16-22 i 19-23) van fer vibrar el Blanc i Verd, expectant fins aleshores i que va tornar a sentir-se orgullós del seu equip, inferior al rival però que va tornar a plantar cara des de la seva idiosincràsia, el que li dóna la força. La del poble.