Automobilisme
Ral·li RACC
Tetracampió clar i català
Ogier rubrica una gran victòria i s'embutxaca el quart títol seguit, el segon que sentencia a Salou
Sordo s'assegura el segon lloc i suma el setè podi en el ral·li RACC
Ogier va treure
del cap a Sordo qualsevol vel·leïtat de guanyar
Sébastien Ogier va arrodonir ahir una actuació estel·lar en el Ral·li Catalunya-Costa Daurada i va confirmar el quart títol mundial seguit, des de l'esglaó més alt del podi de Salou. Amb un escratx ben matiner en el primer dels quatre trams del dia, el pilot de Volkswagen va treure del cap de Dani Sordo qualsevol vel·leïtat de prendre-li la victòria de les mans. Tot seguit, Ogier va cedir la iniciativa al seu company Jari-Matti Latvala –va fer els tres últims escratxs del ral·li, incloent-hi el power stage–, però va seguir clavant segons al pilot de Hyundai, sobre uns trams que presentaven algunes humitats delicades.
“Ho hem intentat, però Ogier ho té clar i en cada tram ens treu una mica”, explicava Sordo, que va trobar a faltar el plus de cavalls i d'equilibri que el Volkswagen ofereix a Ogier. “Si intento córrer més acabo fent el mateix temps, perquè llavors tinc més subviratge”, va il·lustrar Sordo. El pilot del RACC es va haver de conformar amb el setè podi en onze participacions en el Ral·li Catalunya, en la categoria WRC. Cinc d'aquests han estat segons llocs, quatre de seguits entre els anys 2006 i 2009, rere Sébastien Loeb, i ahir, rere el successor del nou cops campió del món, Ogier.
El pilot francès encara té camp per córrer abans d'igualar el palmarès del seu compatriota, l'home que el 2007 va posar el jove pilot de Gap davant dels ulls de Citroën i, de retruc, es va acabar ficant l'enemic a
casa. Ara Ogier ja suma quatre títols, els mateixos que Juha Kankkunen (1986, 1987, 1991 i 1993, amb Peugeot, Lancia i Toyota) i Tommi Mäkinen (1996-99, tots amb Mitsubishi). “Formar part d'aquesta llista és un somni”, va reconèixer. Curiosament, KKK era l'únic pilot abans d'Ogier que s'havia coronat a Catalunya (el 1993, a Lloret). Ahir, el francès ho va fer per segon cop, ja que el títol del 2014 també el va sentenciar a Salou. Els nou de Loeb són lluny, però encara no s'albira el sostre d'Ogier.
El record de l'any passat
Quedava el dubte de si el cap de files de VW pecaria de golafre i aniria a totes en el power stage, per endur-se tres puntets que no treien cap a res. Però Sébastien tenia ben present l'error que l'any passat li va costar el triomf a Duesaigües, i no va arriscar més del que tocava, per bé que només Latvala –reenganxat després de plegar divendres– va millorar el seu registre. Paradoxalment, ahir un error semblant no li hauria impedit coronar-se campió igualment.
L'últim dia va començar amb les baixes de Kris Meeke –el motor del Citroën va fer figa a Pratdip– i el privat Martin Prokop (Ford), que va arrencar una roda a Duesaigües. Això va enlairar fins al vuitè lloc el vencedor de WRC2, Jan Kopecky (Skoda). Pel que fa als pilots catalans, tots van acabar, sense nous ensurts. Solans va ser 18è; Frigola, 32è; Domènech, 38è, i Castells va tancar la classificació, en la seva primera participació en un ral·li, atès que fins ara només havia fet autocròs. El de Mollerussa va acabar amb ganes de tornar-hi. En això s'assembla a Ogier.
La regularitat, la clau del títol
La temporada de Sébastien Ogier ha estat immaculada, malgrat que no ha assolit les xifres dels anys anteriors (nou victòries el 2013, vuit els dos últims anys). Ras i curt, el francès ha guanyat tots els ral·lis en què la normativa de l'ordre de sortida no el llastava de bon començament. Va encetar l'any dominant a Montecarlo i Suècia, i ahir va rubricar el tercer triomf seguit en els ral·lis d'asfalt de la segona meitat del curs, a Alemanya, Còrsega i Catalunya –és mixt, però hi predomina l'asfalt–. Entremig, va sortir derrotat en sis ral·lis seguits de terra, víctima de la voluntat de la FIA d'obrir el campionat a còpia de parar els peus al líder. El 2013, el pilot més ràpid en el tram de proves escollia la posició de sortida, però el 2014 es va obligar el líder a sortir primer en la primera etapa. Com sigui que això no era prou, els dos últims anys el llast s'ha ampliat als dos primers dies del ral·li. Massa, fins i tot per a Ogier.
La clau que li ha permès sentenciar el títol amb autoritat, quan encara falten dues proves, ha estat la seva regularitat –un sol zero en onze ral·lis– i, de retruc, la inconsistència dels rivals. En el fons, Ogier no n'ha tingut, de rival. Ho fa palès el fet que l'únic pilot capaç de repetir victòria –a banda d'ell– ha estat Kris Meeke, en un any de transició en què s'ha centrat en el desenvolupament del Citroën C3 del 2017.
Notícies
Dimecres,1 maig 2024