Superant l'inspirador

A l'ombra de l'explosió de precocitat de Marc Márquez (dos anys més gran que ell i ja amb cinc títols, tres de la categoria reina), la capacitat de Viñales per devorar reptes no ha lluït tant, però fa feredat. El títol de la categoria petita li va arribar en la seva tercera temporada (2013), però, és clar, tan sols va ser la tercera pota del primer dels dos triplets gloriosos consecutius del motociclisme català (Marc Márquez a MotoGP, Pol Espargaró a Moto2 i Mack en l'últim any de 125 cc). El 2014 va tenir un pas fugaç però també amb èxit per Moto2 (tercer, amb quatre victòries) que el segon triplet català encara va eclipsar més que el seu títol de 125 cc.

I, per sorpresa dels que pensaven que encara era molt jove o que a MotoGP s'hi ha d'arribar com a campió, va saltar el 2015 a la categoria reina amb una marca que tornava, Suzuki. Només tenia 20 anys, però els dos únics zeros en tot el campionat –només Lorenzo, Rossi, Smith i Petrucci ho van aconseguir– parlaven d'un pilot amb una maduresa avançada a la seva edat. L'any passat va arribar la victòria a Silverstone, tres podis més, les 17 classificacions consecutives davant del seu company –Aleix Espargaró–, el quart lloc final del campionat i el fitxatge per Yamaha. La resta és un mes, aquest març, imperial.

En aquella entrevista d'El 9 Esportiu, Viñales responia. “Penso a fer grans resultats, si continuem la bona feina que hem portat a terme fins ara.” I sobre si els grans resultats eren podis, responia: “Per què no en pot caure algun?” Dit i fet. Novè a Qatar en el debut, dos mesos més tard no només pujava al podi, sinó que ho feia com a guanyador, a Le Mans. Amb 16 anys i 123 dies va ser el català més jove a guanyar un GP. Aquell any va acabar amb quatre victòries, dos segons llocs, tres tercers, tres posicions preferents i el tercer lloc final del mundial. Però no era infal·lible: “Sergio Gadea és el primer pilot de l'equip i ho serà tota la temporada”, deia Viñales. Aquí es va equivocar. Gadea va ser novè del campionat, amb menys de la meitat de punts (248 per 103) i només el va superar en dues curses.

Un últim apunt d'aquell 2011 al voltant de la pressió pel debut en el mundial com a campió del CEV: “No en tinc, de pressió. Si fem la feina ben feta, els resultats arribaran.” Heu-los aquí.