Vettel, damnificat

Val a dir que, per segona cursa seguida, el gran damnificat va ser Vettel. Tenia la cursa prou ben apamada, amb un coixí de set segons sobre Hamilton després de les respectives aturades a boxs. Però llavors el líder provisional era Bottas, que, sense res a perdre-hi –i gràcies a la baixa degradació de les rodes– havia decidit allargar la primera tirada. L’escomesa entre els Red Bull li va permetre fer coincidir l’aturada amb la neutralització, i muntar un joc nou d’ultratous per fer les deu últimes voltes. Vettel i Hamilton van haver d’imitar-lo, altrament el W09 número 77 se’ls hauria cruspit com si res en la represa.

De fet, tots els supervivents van fer una segona aturada a boxs en aquell moment per muntar les rodes de color morat, tret de Sergio Pérez, que va muntar les supertoves (vermelles) perquè no en tenia d’altres. Amb tot, el pilot de Force India va superar Vettel en l’antepenúltim gir i es va enlairar fins al podi, rere l’altre Ferrari, de Kimi Räikkönen.

En el primer gir, tots dos havien hagut de fer una aturada imprevista després de sengles ensurts. Per sort per a ells, la cursa s’havia hagut de neutralitzar després que el finlandès envestís l’altre Force India, d’Esteban Ocon, i el mexicà rebés l’envestida de Serguei Sirotkin –el de Williams perdrà tres llocs a la graella de la pròxima cursa, a Montmeló–, que tot seguit també va topar amb Fernando Alonso. L’asturià va punxar dues rodes, però en la meta va ser setè per tercera cursa seguida. Tanmateix, el resultat més llampant va ser el sisè lloc del pilot júnior de Ferrari Charles Leclerc, mentre que Carlos Sainz va aconseguir el millor resultat amb Renault, cinquè. El seu company Nico Hülkenberg va colpejar el mur quan rodava rere el madrileny, però la palma se la va endur Romain Grosjean. El francès va perdre el control del Haas quan mirava d’escalfar les rodes rere el cotxe de seguretat que va obrir el camí de Hamilton al capdamunt del podi.