Dakar

LAIA SANZ

PILOT DE GAS GAS - DAKAR 2021

“De petita veia el Dakar africà a la tele i al·lucinava”

La pilot catalana intentarà acabar per onzè any seguit una de les proves esportives més dures del món després d’un 2020 en què ha encadenat una lesió, el llarg confinament i la malaltia de Lyme, provocada per una paparra

Ha estat un 2020 molt difícil i aquesta vegada hi vaig amb l’objectiu sobretot d’acabar-lo, però no de qualsevol manera

Laia Sanz (Corbera de Llobregat, 1985) intentarà acabar a l’Aràbia Saudita el seu onzè Dakar seguit. No hi arriba en el seu millor moment després d’un 2020 ple d’obstacles. Sempre ha estat la millor dona, però el 9è lloc absolut del 2015 no el canvia per res.

L’1 de gener farà deu anys del debut al Dakar. Com és la Laia d’ara comparada amb la d’aquell dia?
Uf, he canviat molt. He millorat com a esportista gràcies a l’experiència i a les vivències que he tingut durant aquesta dècada. Em sentor millor pilot, tant en velocitat com en molts més aspectes. Soc molt diferent, però la il·lusió és la mateixa cada any. Sempre aquests dies, abans que comenci la cursa, sento aquella cosa a la panxa, l’emoció d’abans del viatge.
El 2020 no ha patit la Covid-19 però sí una cosa pitjor, la malaltia de Lyme. De què es tracta?
Ho vaig agafar per una picada de paparra. No la vaig veure mai ni em vaig assabentar que em piqués. Això hauria fet molt més fàcil el diagnòstic, però vaig passar mesos amb la incertesa de saber què em passava exactament. Els símptomes són molt estranys i costa de saber què és si no tens alguna pista. Ha estat dur, la veritat.
De quins símptomes parlem?
Just després del confinament, quan podia agafar la moto, cap al juny, vaig començar a sentir mal de cap i mareig primer. Després va anar empitjorant: dolors musculars, falta de força, formigueig i coses estranyes que no havia sentit mai. Fins al setembre vam estar consultant metges i fent analítiques per descartar la Covid-19 i qualsevol altra cosa.
I acabava de superar, abans del confinament, una altra lesió punyetera.
Del Dakar de l’any passat vaig tornar amb molt dolor a les mans. Al final m’ho vaig fer mirar i tenia els lligaments trencats d’un dit gros. És una cosa que s’hauria solucionat molt ràpid amb una operació tornant del Dakar, però ja era molt tard per operar i vaig haver de fer un tractament conservador que, amb el confinament pel mig, es va allargar molt.
No han estat doncs uns mesos fàcils per preparar un Dakar que, segons diuen, té un recorregut que la beneficia.
Si em trobés bé, a priori sembla que em podria anar bé, però amb la navegació no saps mai què pot passar. El que em preocupa més és veure com reacciona el meu cos a l’esforç, com el tolero dia a dia. No m’he posat a mirar tampoc les etapes al detall perquè se m’acumularia la feina. El que sé és que hauré d’anar dia a dia.
Com el 2011, potser l’objectiu per primer cop és acabar?
Sí, però no ho vull fer de qualsevol manera. Després de tants anys de fer-ho bé, el que vols és fer un bon resultat.
El 2020 vau tastar per primer cop el Dakar a l’Aràbia Saudita. Què li va semblar respecte al de Sud-amèrica?
És aviat per fer grans comparacions. He de córrer algun any més. Això sí, el paisatge i el terreny que ens van posar van ser brutals. Aquest any encara ens agradarà més. De Sud-amèrica es troba a faltar la varietat de llocs i de terrenys i sobretot el públic, perquè a l’Argentina i a Bolívia, per exemple, allò era una bogeria: hi havia gent a tot arreu!
Manté l’esperança d’arribar algun dia al llac Rosa del Senegal?
No era l’única, és clar, però quan mirava la tele de petita i veia el Dakar a Àfrica al·lucinava. Em faria il·lusió, però amb la situació mundial ho veig impossible a curt termini.
Troba a faltar el trial?
Ara amb Gas Gas tinc una nova moto de trial i encara faig entrenaments. No només m’encanta, sinó que ho trobo molt a faltar perquè ha estat el meu esport durant molts anys. L’any que ve, si em trobo millor i la salut ho permet, m’agradaria fer alguna cosa de trial. Ja ho veurem, no m’ho facis dir ara.
Que guanyés una Honda l’any passat va ser gairebé un terrabastall per a KTM. Pot tornar a passar?
Crec que no. Si és un Dakar diferent, més disputat i hi passen més coses, KTM té més pilots oficials destacats i les altres marques no.
Aortarà els colors d’una marca catalana, Gas Gas. És molt diferent aquesta moto de les KTM oficials?
KTM va comprar Gas Gas i van fer aquest acord, però per a mi bàsicament no canvia res. Tinc el mateix equip i la moto amb les mateixes garanties. Estic molt tranquil·la en aquest sentit. No ha canviat res.
Grans pilots de motos han fet el salt als cotxes amb un èxit sorprenent. S’ho planteja?
M’encanten els cotxes i, de fet, el 2021 debutaré en l’Extreme E, que són cotxes de raid elèctrics, fent parella amb Carlos Sainz. Espero aprendre molt al seu costat perquè és una categoria mixta en què un pilot fa una part del recorregut i l’altre fa la segona. Els dos tenim la mateixa responsabilitat. Sé que els cotxes serien una bona oportunitat per allargar la meva carrera esportiva.
La relació entre els esports de motor i les dones sempre ha estat complicada. Aquests dies de regals, molts nens deuen demanar cotxes i motos i les nenes...
Sé per on vas, i això és culpa dels pares. És un problema cultural que arrosseguem des de sempre. Jo estava farta que em regalessin vestits i coses de nines. No m’han agradat mai. Sempre jugava amb els cotxes que li regalaven al meu germà. Els nens haurien de jugar a tot. No hi ha jocs de nens i de nenes.
En el seu cas entenc que el suport familiar va ser clau per endinsar-se en el motor.
Sí, de fet van ser ells els que em van animar a fer la primera competició. M’agradaven més a mi les motos que al meu germà i al principi els va sorprendre això, però el suport ha estat total des de llavors.
Calen competicions femenines o prefereix que es barregin homes i dones?
És una pregunta que m’han fet i no et sabria respondre. Crec que en un cotxe no hi ha tanta diferència física i per tant es pot competir i córrer barrejats, però les proves femenines són també una bona manera per donar oportunitats a les dones que moltes vegades no arriben a dalt pel simple fet de ser dones. En moto físicament som diferents. A vegades penso una cosa i d’altres, la contrària.
Personalment prefereix lluir un Top 10 absolut al Dakar que tots els triomfs femenins junts?
Sí, absolutament.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)