L’enxaneta del Circuit
Oscar Piastri culmina un castell de gamma alta al Circuit de Barcelona-Catalunya, i en surt reforçat en el lideratge del mundial
Gran cursa catalana, que s’encén després d’una neutralització en les últimes voltes
Els Castellers de Vilafranca són els verds, però ahir l’enxaneta que va culminar el castell de gamma alta al Circuit de Barcelona-Catalunya vestia de taronja. Després de l’exhibició dels verds a la recta del Circuit, una horeta i vint minuts abans de la sortida, l’australià de McLaren va fer valer la posició preferent i va construir un castell excels, grimpant pisos amb el peu ferm i el cor fort.
El seu company, Lando Norris, va haver de suar força per recuperar el segon lloc que va perdre en la sortida, per l’atac de Max Verstappen. El ritme dels autos taronja va restablir l’ordre natural amb el joc d’aturades a boxs, i Norris va cedir tot just dos segons i mig a Piastri. Però la cinquena victòria de l’australià, en nou curses disputades, és un cop d’autoritat damunt la taula. Lando només n’ha guanyat dues, i la seva posició de cap de files teòric de McLaren trontolla. L’intent de Norris va fer llenya ahir.
Max en fa un gra massa
Verstappen tampoc en va sortir gaire lluït. Red Bull va plantejar una cursa a l’atac per mirar de parar els peus a McLaren. En comptes de les dues aturades a boxs de rigor, Max en va fer tres. La tàctica no feia perillar el triomf de Piastri, però sí el segon lloc de Norris –havia avançat Max en la volta 13, just abans de la primera aturada del Red Bull–. Però un incident va trasbalsar l’estratègia dels campions del món. El Mercedes de Kimi Antonelli va tenir una avaria i l’italià de 18 anys va sortir de la pista en l’entrada a la zona de l’Estadi. Faltaven onze voltes i el cotxe de seguretat va neutralitzar la cursa per enretirar l’auto platejat.
Els boxs treien fum, però la decisió majoritària –i correcta– era aprofitar l’avinentesa per fer una aturada extra a boxs. Tothom va muntar un joc de rodes toves per a la tirada final. Tothom? No! Verstappen va calçar un joc de les rodes més dures, l’únic nou que li quedava. Red Bull acostuma a destacar per l’excel·lència estratègica. Sense anar més lluny, plantejar el GP al Circuit a tres aturades en comptes de dues va permetre a Max tenir els McLaren amb l’ai al cor (més ben dit, a Norris). Però aquí la van espifiar. Sense poder escalfar les rodes com cal, va anar de ben poc que Max no perdés el control de l’auto en la represa, quan tot just faltaven sis voltes. Va ser presa fàcil per a Charles Leclerc, sorprès de poder donar el segon podi en vuit dies a Ferrari.
Però amb George Russell en va fer un gra massa. Va tallar el primer revolt per evitar que l’avancés, i quan el seu enginyer li va demanar que li cedís la posició per no ser penalitzat, Max va provocar una topada amb el Mercedes en el cinquè revolt. Li van caure deu segons de sanció, que el van relegar al desè lloc de la classificació. En una cursa ben moguda, els herois de la represa van ser Nico Hülkenberg, que es va cruspir el Ferrari de Lewis Hamilton i va entrar cinquè, i Fernando Alonso, que va saltar del tretzè lloc al novè. Mentrestant, Piastri feia l’aleta i s’enduia el trofeu, una silueta vertical del Circuit que simula un castell, amb les quatre barres al costat.
PROTAGONISTES
“Un èxit que referma el vincle i l’interès per la F1 a Catalunya”
Un total de 125.902 espectadors, diumenge, i 300.286 durant el cap de setmana, ha estat el balanç d’un Gran Premi que Pau Relat, president de Fira de Barcelona i de Fira Circuit, ha qualificat d’“extraordinari”. Les xifres encara milloren les de l’any passat, quan diumenge va haver-hi 125.210 espectadors. Xifres magnífiques que, en paraules del directiu, “refermen el vincle i l’interès per la F1 a Catalunya, a Barcelona i a tot l’estat”. Tot plegat fa que Relat sigui “optimista” pel que fa al futur de la F1 al Circuit, més enllà del 2026, l’últim any del contracte actual. “Cadascú ha de fer el que li toca, i el que ens toca és tenir unes instal·lacions premium, ser excel·lents en la gestió, ser capaços d’atreure el públic i tenir complicitats entre les administracions, perquè per part nostra puguem dir que fem tot el possible.” Pel que fa al nom que tindrà la cursa de l’any vinent –i els següents si el contracte es renova–, és un aspecte que depèn de la Generalitat. El president Salvador Illa va fer avinent la seva preferència: “Penso que el nom de Catalunya hauria de figurar en el nom del Gran Premi.”
