Calma tensa.

Quan va creuar la meta, l'eufòria es va desfermar al box de l'equip Ajo, on el pare de la criatura, l'omnipresent Julià, esdevenia lleuger com una ploma després de treure's un bon pes de sobre i la mare, la patidora Roser, abandonava la reclusió del motorhome per repartir abraçades a tort i a dret. A la pista, Márquez ho celebrava davant la graderia on es van reunir els aficionats de Cervera amb un número u gegant, tot i que la temporada que ve no el podrà lluir perquè farà el salt a Moto 2, en un projecte que s'anunciarà aquesta setmana mateix. El seu dorsal, doncs, continuarà sent el 93, l'any del segle passat en què va néixer.

De l'enduro a la velocitat.

Les dues primeres temporades d'adaptació, sense grans resultats però amb alguns flaixos de genialitat, han donat pas a l'any de la seva consagració, que no ha estat tan fàcil com els números podrien fer pensar. Els dos zeros que va sumar van posar en compromís el títol en vista de la regularitat de Nico Terol, que ha estat el pilot amb més podis. Márquez no va tenir la culpa de la seva retirada en cap de les dues curses. En la primera, a Jerez, li va caure el tub d'escapament i en la segona, a Aragó, el van envestir. Com va assenyalar ahir Emili Alzamora, hauria estat molt injust que un pilot amb deu victòries no hagués guanyat el títol. Però malgrat que potser els responsables del mundial s'haurien de replantejar el sistema de puntuació, Márquez ha hagut de lluitar fins a l'últim moment per ser el campió. Avui ho celebrarà amb els seus convilatans a Cervera, on està previst fer un recorregut pel poble.