Plorant amb Tito
GP d'Espanya. Moto 2. El català se situa líder amb una primera victòria d'antologia que dedica a la seva mare, morta fa un any. Pol Espargaró salva un lloc en el podi
Al segle XXI, el dia de la mare era una carrinclonada heretada de la dictadura gràcies a l'habilitat dels grans magatzems per fer negoci amb tot. Fins que Tito Rabat hi va fer coincidir el seu primer triomf en el mundial –espectacular cursa de 26 voltes en solitari–, un any després d'haver perdut la seva mare. Maria Dolors Cuca Bergadà va morir als 54 anys, el 22 de febrer del 2012, d'un càncer que li havien diagnosticat cinc mesos abans. “El dedico a ella, perquè avui segur que m'ha ajudat”, deia Tito poc abans de pujar al podi, on ja no va poder ni va voler evitar unes llàgrimes encomanadisses.
Tot aflora de cop
“Anava sol i pam, pam, pam”, metàfora perfecta de llargs hiverns al costat del circuit d'Almeria, vivint en una autocaravana amb l'única companyia d'una moto. Sol, com va fer tota la cursa ahir. I pam, pam, pam, voltes ràpides una rere l'altra. Tantes, que a mitja cursa l'avantatge sobre Scott Redding superava els tres segons.
Pam, pam, pam, tretze voltes seguides per sota d'1:44. Amb el dipòsit ple. Qualsevol li hauria valgut un lloc en la primera fila de la graella. Fins que va tenir prou coixí per afluixar a 1:44, un ritme que només Redding va poder igualar. Frenant tard i obrint gas abans que ningú. Sense derrapar com Pol Espargaró amb la moto bessona, però amb una velocitat fora de l'abast dels altres. Ningú li va amenaçar el triomf. Ni la volta ràpida. Un cap de setmana d'antologia per a un pilot a qui la implantació del pes mínim conjunt moto-pilot li està fent justícia. Ara Tito ja pot menjar sense por. Ja no necessita vorejar l'anorèxia perquè la moto corri. I a la seva mare li hauria semblat fantàstic.
Si hi ha una categoria en què la igualtat és manifesta, és Moto 2. Poques curses hi haurà amb els quatre primers sense batallar cos a cos. Però encara menys des de la tercera volta. Així, en una estirada filera, van marxar Redding, Nakagami i Pol Espargaró. Darrere, el tall es va fer aviat, perquè les Suter de Terol i Jordi Torres no podien seguir un ritme infernal, de pole. Tan afinada de xassís tenia Tito la Kalex que el temor que devorés la goma es va anar esvaint ràpidament.
Pol, més que viu
Redding sempre va ser el més sòlid dels rivals, l'únic que va tenir ritme d'1:43. Nakagami va perdre gas en la segona meitat i la rauxa de Pol Espargaró va fer la resta. En dosi doble, perquè quan, a nou voltes del final, ja tenia el japonès en el punt de mira, va tocar doblar Rafid Sucipto, l'indonesi va ignorar que rere Nakagami venia el català, i les tres dècimes es van convertir en un segon. A dues voltes del final, amb l'ajuda d'una sotragada de la moto del japonès, el va poder desbancar del podi. De resultats com aquest en les curses més difícils es nodreixen els campions, i Pol és tercer, a onze punts de Tito.
Jordi Torres no va poder igualar el seu millor resultat (el sisè de Xest l'any passat), tot i que va tenir el cinquè lloc de Nico Terol i l'honor de ser la millor Suter en el punt de mira durant la major part de la cursa. Sempre liderant el grup amb Simeon, Aegerter i Kallio, va perdre un rival amb la caiguda del finlandès –que va permetre que Toni Elias entrés en els deu primers–, però en l'última volta Simeon el va avançar. Àxel Pons, per la seva banda, va plegar en la segona volta després d'haver caigut amb l'invitat Alex Mariñelarena.
Del llegendari Salvador Cañellas al quart triplet català
El polifacètic Salvador Cañellas (Santa Oliva, 01-12-1944) va ser el pioner del motociclisme català pel que fa a victòries en el mundial. Al venerable Montjuïc, el 4 de maig del 1968 Cañellas es va penjar la corona de llorer després d'haver doblegat tots els rivals (dinou a la sortida, només vuit a la meta) en la cursa de 125 cc. 45 anys i un dia més tard, Maverick Viñales, Tito Rabat i Dani Pedrosa –que podrien ser els seus néts– li van retre homenatge amb el quart triplet de la història del motociclisme català. D'aquí a tres setmanes farà deu anys del primer (Le Mans 2003), amb Dani Pedrosa, Toni Elias i Sete Gibernau. En aquell moment, Márquez era un nen de deu anys. Després van venir els dos del 2010, a Sachsenring i San Marino i amb els mateixos protagonistes (Marc Márquez, Toni Elias i Dani Pedrosa). En els quatre triplets, un mateix protagonista, Dani Pedrosa.
Publicat a
Notícies
Dimecres,8 maig 2024