El títol mundial de Toni Bou és el 17è per als pilots catalans en la història del mundial de trial. Els anglesos en tenen 15. I gràcies a les 12 victòries d'aquesta temporada (7 de Bou i 5 de Raga), el palmarès català s'enfila fins als 195, per 190 dels pilots anglesos, que tampoc tenen arguments de present per al domini d'aquesta especialitat, que van inventar ells a principis del segle XX i van liderar fins que Jordi Tarrés va guanyar el títol del 1986 amb el revolucionari pilotatge importat del trial en bici.

Comptant des de l'inici del campionat (1964, encara assimilat a l'europeu) van haver de passar quinze anys fins que Manuel Soler guanyés el primer trial (Finlàndia, 1979). Toni Gorgot, Lluís Gallach o Gabino Renales també van guanyar alguna prova, però fins que no va arribar Tarrés el trial no es va popularitzar, ni aquí ni –a nivell mediàtic– enlloc. Va ser aquell xicot d'esquena ampla que movia la moto de costat fent saltets el que va portar el trial a la televisió. I va crear escola, sobretot a Catalunya.

En canvi, les Illes Britàniques han viscut sobretot del cognom Lampkin: 9 títols i 119 victòries entre fill (Dougie), pare (Martin), oncle (Alan) i cosí (John). També el nord-irlandès Sammy Miller va guanyar dos mundials i 13 proves. Això sí, el rècord de victòries de Dougie Lampkin (99) no corre perill. Però les 61 de Tarrés sí que estaran a l'abast de Bou el 2014.