Més motor

Recuperació de l'autòdrom de Terramar

Terramar batega

L'autòdrom de Terramar, inaugurat els anys vint i únic a Europa, recupera el seu llegat històric transformant-se en un complex lúdic del motor

Els propietaris, que l'han mantingut intacte des dels anys cinquanta, s'alien amb un promotor i inversor que preveu tenir enllestides les noves instal·lacions d'aquí a tres anys

Terramar va néixerper la il·lusió de Frick Armangué, i ressuscitarà per la il·lusió d'uns emprenedors igual de visionaris que ell

Ara va de debò. Noranta anys després de la seva inauguració, el patrimoni de l'autòdrom de Terramar inicia el camí de la recuperació, guiat per la família Ricart –propietària de la finca des de mitjan anys cinquanta– i l'entusiasme incansable de Salvador Mora, emparentat amb els propietaris i veritable motor del projecte.

L'autòdrom, situat a tocar de la C-246 –entre Sitges i Sant Pere de Ribes–, va néixer el 1923 per fer-hi curses, però els problemes econòmics i el progrés tècnic dels vehicles aviat el van fer caure en desús. El seu renaixement no inclou tornar a fer curses a l'oval, però es pretén salvar-ne el llegat (és l'únic circuit oval europeu que es conserva intacte), tot transformant el recinte en un complex lúdic al voltant del món del motor, segons un projecte encapçalat per l'arquitecte Toni Poch. Entre altres coses, inclou la construcció d'un circuit de kàrting de tres quilòmetres, en un terreny a tocar del revolt sud; un hotel a la zona nord, i –a l'interior de l'oval– una zona comercial (amb un edifici polivalent per fer-hi exposicions, convencions, subhastes, etc.), un parc temàtic del motor, i un conjunt de vil·les, tot plegat amb accessos i aparcaments independents.

Ambició i inversió

Es tracta d'un projecte força ambiciós que ha estat possible gràcies a la implicació com a promotor i inversor de Juan Antonio Gutiérrez, a qui els propietaris han cedit les instal·lacions i que ha constituït l'empresa VIP Terramar per dur-lo a terme. Es preveu inaugurar-lo d'aquí a tres anys, el novembre del 2016.

La primera fase de les obres començarà el juliol de l'any que ve, amb la urbanització dels accessos i la restauració i insonorització de l'oval i la tribuna original dels anys vint. La resta, inclòs el circuit de kàrting, arrencarà ja entrat el 2015. La inversió prevista puja a 240 milions d'euros, que els promotors preveuen cobrir amb el finançament sindicat entre diverses entitats financeres (entre elles, el Banco Santander) i un grup d'inversors privats.

Il·lusió i impuls

Com recorda Salvador Mora, Terramar va néixer per la il·lusió de Frick Armangué –membre del RACC i de la històrica Penya Rhin– i l'impuls de Francesc Armengol, i serà gràcies a la il·lusió i l'impuls d'uns altres emprenedors igual de visionaris que l'autòdrom tornarà a brillar amb la intensitat de fa noranta anys. De projectes de rehabilitació de Terramar se n'han vist uns quants des del 1997, però aquest és el primer que acompanya les paraules amb fets –i diners–. Ara va de debò.

Una pista pionera
Terramar va ser el quart circuit del món, després de Monza, Indianapolis i Brooklands.
2
quilòmetres
de corda, té l'oval.
300
dies
van durar les obres, l'any 1923.
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.