L'any de les grans conquestes
El 2014 comença amb el primer doblet català al Dakar, amb Nani Roma i Marc Coma
Peterhansel fa visible la seva obediència a l'equip i respecta la victòria de Nani
Marc Coma entra en la llegenda del Dakar, amb quatre triomfs
-
Nani Roma no pot contenir les llàgrimes en l'arribada de l'última especial, mentre el seu copilot Michel Perin (5a victòria) s'ho mira satisfet des de la porta. - JEAN-PAUL PELISSIER / REUTERS. -
Marc Coma mostra amb els dits quants Dakar ha guanyat EFE/FELIPE TRUEBA. -
Jordi Viladoms, felicitat pel seu pare. . -
Marc Coma. -
Sven Quandt.
Ahir feia just deu anys que Nani Roma va guanyar el Dakar amb moto
Per a Marc Coma és el quart títol, després dels del 2006, 2009 i 2011
Nani Roma (Folgueroles, 1972) va esdevenir ahir el tercer pilot que guanya el Dakar amb moto –el 18 de gener del 2004, ahir feia exactament un any– i amb cotxe. Abans només ho havien aconseguit Stéphane Peterhansel ( sis amb moto i cinc amb cotxe) i Hubert Auriol (2 amb moto i un amb cotxe). I Marc Coma (Avià, 1976), que feia dies que ho tenia tot fet, va rubricar la seva quarta victòria, una fita que el situa entre els escollits, darrere de Peterhansel (11), Cyril Neveu i Cyril Desprès (5). Si el 2013 va acabar amb l'èxtasi del triplet català al mundial de motociclisme, el 2014 comença amb els millors pronòstics i amb un doblet per a la història, el primer en 35 anys del Dakar.
Perquè Roma i Coma no són els precursors, sinó els hereus d'una llarga tradició, d'un magnetisme incontenible que ha exercit la cursa sobre els pilots catalans. Són els continuadors dels heroics Porcar i Maimí, dels emprenedors germans Servià, dels professionals Mas i Arcarons, i de tants altres que, com els esmentats, ho han intentat i, en molts casos, se n'han sortit amb brillantor. Però cap no havia estat en el moment adequat i en el lloc oportú per guanyar. Això només ho han aconseguit Nani Roma (2004 i 2014) i Marc Coma (2006, 2009, 2011 i 2014). I tenen corda per estona i, segons s'ha pogut veure els últims anys, relleu generacional.
Al final obeeix
Roma estava més que tip de Peterhansel. Tots dos dormien a la mateixa autocaravana i, ahir, van esmorzar junts: professionalitat absoluta, però molts recels des que monsieur Dakar va obrir la guerra de nervis dimarts passat: “A dins del Mini 304 hi ha d'haver nervis, perquè quan veus que et retallen l'avantatge cada dia, l'estrès arriba sense remei.” Després que Sven Quandt reclamés la fi de les hostilitats i que conservessin les posicions, el francès va intentar devaluar el triomf del català recordant que ell té 11 victòries i tractant Roma de lent. “Jo no puc passar les dunes marxa enrere”, va arribar a dir divendres, després d'haver-se situat novament líder.
Però ahir va obeir. Però, això sí, es va fer veure. En el primer control de pas ja havia cedit 32 segons i el lideratge (per 6); en el segon, Nani era líder per 1:11; en el tercer per 2:23, i en el quart per 2:28. Però, a la meta, la diferència en l'etapa va ser de 6:04 i, a la general, de 5:38. Peterhansel s'havia aturat a 24 km del final i havia esperat Nani Roma i Nasser Al-Attiyah per arribar plegats i fer evident que havia aixecat el peu.
Un tràmit interminable
Des de dijous, a Marc Coma el Dakar se li ha fet etern. Tenir gairebé dues hores d'avantatge sobre el segon i patir per cada sot, cada duna, cada soroll sense importància és una sola cosa. Així va discórrer el desenllaç del quart triomf de Coma al Dakar: triomf majestuós, sòlid com pocs, sense especular mai. Amb tan sols dues victòries d'etapa, va controlar la cursa amb autoritat i va replicar l'endemà cada tibada dels rivals. El pitjor parcial de Coma aquesta edició (excepte el d'ahir) va ser dimecres passat quan, amb prop d'una hora d'avantatge sobre Joan Barreda, li va cedir onze minuts. Barreda ha estat el seu gran rival –ha guanyat cinc etapes, més que ningú– i Honda és un gegant amb recursos il·limitats. Però que ningú enterri Cyril Desprès (3 etapes guanyades) per al 2015.
Per emmarcar
· L'autoritat de Marc Coma. No s'ha afanyat a córrer des del primer dia, conscient que a l'inici el Dakar només es perd.
· La cursa de Laia Sanz, que ha demostrat que té la projecció per aspirar al màxim.
· La rivalitat entre KTM, Honda, Yamaha i Sherco, tot i que han acabat guanyant els de sempre.
Per oblidar
· La imatge que han deixat les ordres de Sven Quandt i com les ha gestionat Peterhansel, enverinant l'ambient.
· La guerra dialèctica que va encetar Peterhansel dilluns per posar nerviós Roma.
· L'excés de calor, que va provocar incendis insòlits i abandonaments per cops de calor entre les motos.
Jordi Viladoms, un primer podi que no es podia ni imaginar
Fa justament dos mesos Jordi Viladoms (Igualada, 1980) estava desenvolupant la Gas Gas EC 450. Per a la marca catalana, tenir un pilot d'aquest nivell era un luxe. Però a Viladoms, acostumat al primer nivell –havia estat company de Marc Coma a KTM–, això l'obligava a fer un replantejament en clau més modesta. La desgràcia de la mort de Kurt Caselli (el substitut de Marc Coma al Dakar 2013) li va obrir de nou les portes de KTM com a escuder de Coma. El retrobament no ha pogut acabar millor, amb un doblet en el podi de Valparaíso. L'igualadí –en la imatge amb el seu pare Àngel, president de la federació espanyola de motociclisme– va començar prudent, i en la quarta etapa va perdre mitja hora per un problema de lubricació. Un cop resolt, va fer algunes etapes molt brillants i tenia en el punt de mira el tercer lloc d'Alain Duclos quan la Sherco es va avariar. Ja en el podi, va sembrar en la segona etapa marató i va recollir abans-d'ahir, quan Joan Barreda va comprovar que la mecànica l'havia abandonat. El seu millor resultat fins ahir era el quart lloc del 2012.
Notícies
Divendres,3 maig 2024