“El fastigueja el meu triomf”
Roma carrega contra Peterhansel i tots els que han volgut treure mèrit a la seva victòria
Diu que el francès estava malacostumat a ser sempre líder
L'osonenc va explicar les consignes que va donar l'equip
15 dels 23 equips amb catalans inscrits han arribat a la meta
La polèmica oberta per les suposades ordres d'equip a Mini X-Raid i les declaracions posteriors de Stéphane Peterhansel, amb les quals volia treure mèrit a la cursa de Nani Roma, continua l'endemà de l'última etapa. El francès ja va demostrar que no es mossega la llengua, però és que l'osonenc no es queda pas curt. Ahir es va referir a aquest embolic en una entrevista a l'agència Efe en la qual parla sense embuts: “S'ha volgut treure mèrit a la meva victòria. El primer que ho ha fet ha estat Peterhansel, i llavors la premsa en general. A Peterhansel el fastigueja que l'hagi guanyat, per això va fer aquelles declaracions. És un killer i el fot molt perdre. Ell ho va començar tot. Però estic tan content del que hem fet que res no ho pot canviar.”
L'osonenc té ben clars els motius pels quals el francès va actuar d'aquesta manera. Peterhansel ha estat víctima d'un bon atac de banyes: “Ell no havia tingut mai aquesta sensació en un equip, sempre era el líder. A Mitsubishi hi havia ordres perquè guanyés ell. A Mini ha tingut els dos últims Dakar còmodes i ara s'ha trobat amb la meva competència i la seva reacció no ha estat bona.” Roma també va explicar quines van ser les consignes exactes dictades per Sven Quandt, director de l'equip: “Se'ns va demanar abaixar el ritme, perquè el nostre cap hauria pogut parar la cursa fa quatre dies. Un altre mànager amb menys passió per les curses l'hauria aturat abans, no s'hauria arriscat a deixar tres cotxes en el desert. Si en l'onzena etapa sortim fort i ens quedem els tres Minis tirats, la pregunta que tothom hauria fet a Quandt és: ‘Tu ets ximple?' S'ha arriscat i ha deixat via lliure fins que abans de l'última etapa va dir que s'aturava el ral·li, perquè si l'últim dia sortim a la guerra no sé com hauríem acabat.”
La relació entre els dos pilots era d'amistat –fins i tot han compartit caravana–, si bé caldrà veure com evoluciona després d'aquesta polèmica: “Peterhansel se'n va l'any que ve. Canvia d'equip [el fitxatge per Peugeot és a punt de tancar-se] i ens tornarem a trobar des de costats diferents. [...] Per això ha atacat així. Ja em va dir que o em passava o ho rebentava tot, no volia acabar segon.”
Valparaíso parla català
El que no va aconseguir Peterhansel va ser amargar la celebració de Nani Roma. El de Folgueroles va recollir el premi de campió acompanyat de la seva dona, Rosa Romero, que havia començat la cursa en motos però que va abandonar la primera setmana. La festa a Valparaíso va tenir un marcat accent català, no només per les estelades que voleiaven en la recepció dels pilots per una iniciativa de la delegació xilena de l'Assemblea Nacional Catalana. En cotxes, hi va haver un altre català a dalt del podi gràcies al tercer lloc del qatarià Nasser Al-Attiyah i el copilot de Ripollet Lucas Cruz, que pujava per tercer cop al podi d'aquesta prova. Les anteriors havien estat com a copilot del madrileny Carlos Sainz, amb el qual va guanyar el Dakar 2010 i va ser tercer un any després.
La festa també ha estat completa en motos, amb la quarta victòria de Marc Coma. La bona feina seva i del seu equip s'ha vist recompensada amb la segona posició del seu escuder, l'igualadí Jordi Viladoms, que ha pujat al podi en el segon lloc i aconsegueix el seu millor resultat en el Dakar, en el qual ja acumula set participacions.
Dels 23 equips amb algun català que van prendre la sortida el 5 de gener a Rosario (Argentina), quinze han aconseguit completar totes les etapes i arribar a Valparaíso (Xile). Dels vuit abandonaments, sis han estat en la categoria de motos, un en la de cotxes i un en la de camions.
Laia Sanz, un valor a l'alça
Laia Sanz ha confirmat, amb la setzena posició en motos, que el seu salt a l'especialitat d'enduro va ser una gran decisió per a la seva carrera. La pilot de Corbera de Llobregat corria el perill de quedar estancada en el trial, disciplina que no ha abandonat però en la qual no ha tingut mai cap rival que li arribi a la sola de la sabata. La tècnica adquirida en aquest esport l'ha beneficiat en les seves quatre participacions en la prova. Cal destacar que Sanz ha acabat cada cursa. Són pocs els que poden dir que, de quatre Dakar, els han completat tots.
El seu debut el va fer el 2010 amb l'assessorament de l'històric pilot Jordi Arcarons, que va tornar a córrer el Dakar només per acompanyar-la i instruir-la en tots els secrets de la prova. Les dues edicions següents les va fer amb Marc Guasch com a escuder, però aquest any ha corregut sola i ho ha fet millor que mai. A més de la setzena classificació final, el millor resultat mai aconseguit per una dona en motos, cal destacar el setè lloc que va aconseguir en la novena etapa. Un top 10 que confirma que això només ha començat i que la catalana encara té moltes coses a dir en aquesta prova. I més si continua amb una moto competitiva com l'Honda d'aquest any: “Ha anat
de meravella. És la millor que he tingut mai i estic molt contenta amb el canvi que he fet. La veritat és que no puc
estar més satisfeta amb l'Honda.”
Segur que a Sanz no li faltaran padrins per afrontar les properes edicions encara amb millor material. És un valor a l'alça.
Notícies
Dijous,2 maig 2024