MARC COMA
PILOT DE RAIDS. GUANYADOR DEL DAKAR 2006, 2009, 2011 I 2014
“No ho havia pensat ni en el millor somni”
El quàdruple campió del Dakar assegura que no li han regalat res, sinó tot el contrari
“Quan passi al cotxe, necessitaré un període ampli d'adaptació”
Passen els anys i et vas endurint... però vaig plorar. L'emoció sempre hi és, i la mort de Caselli va ser una fava molt gran
Guanyar un Dakar és difícil, però per tenir-ne quatre han de coincidir moltes coses, i això no pot ser una casualitat
Cada cop he acabat dient-me: va, que potser no en guanyes cap més. I pensar en dues victòries més... és un abisme
No sé quan passaré als cotxes, però és difícil que estigui a sobre d'una moto més enllà dels 40 anys
Sense Desprès, a KTM m'he sentit més còmode. Conviure-hi no havia estat fàcil. Passa quan tens dos galls al mateix galliner
Ser una llegenda del Dakar no ha fet canviar gens Marc Coma (Avià, 7-10-1976). Una actitud vital que només pot desembocar en més victòries. Viu i viurà a Avià per convicció, perquè està segur que el seu entorn geogràfic i familiar és una peça més de la seva carrera. I a casa seva, entre tractors, animals i motos, parla del Dakar, d'esport i de la vida.
J
a ha pres consciència del que signifiquen quatre victòries al Dakar, havent-hi mites que no hi han arribat?
A mesura que vas allunyant-te de la cursa, te'n vas adonant. La manera de disfrutar-ne també va evolucionant. Primer és molt interna, després amb els membres de l'equip, quan arribes a casa amb la família i els amics. I és ara quan et vénen al cap petites coses insignificants que t'adones que eren importants.
Com per exemple?
Detalls, aquell dia que vaig pensar que faria fred i em vaig endur allò... i va fer fred, i allò va ser útil. Aquell dia que ens vam canviar la roda amb Jordi Viladoms i qui sap si gràcies a allò...
Si la moto no s'avaria o vostè no cau –i ja no cau– o guanya o és segon. Què implica això?
Bé... la veritat és que... [fa una pausa] ni en el millor dels meus somnis vaig pensar que aconseguiria el que he aconseguit en moto. Tampoc és que ens hagin regalat res, si de cas al contrari, ho hem tingut una mica més difícil. No vull remoure el passat, però ens hem hagut d'enfrontar a situacions gens fàcils. He hagut de treballar molt i no parar mai. Guanyar un Dakar és difícil, però per guanyar-ne quatre han de coincidir moltes coses, i fer que coincideixin no pot ser una casualitat.
El rècord de sis títols de Peterhansel és l'objectiu abans de passar al cotxe?
Sincerament, no. Cada vegada que he guanyat he acabat dient-me: va, que potser no en guanyem cap més. I pensar en dos Dakar guanyats més... és un abisme. És inassolible, si no ho dividim. Ara, a disfrutar i a intentar anar pel cinquè.
Té pautat quants anys li queden en moto?
No ho tinc pautat però difícilment estaré sobre una moto més enllà dels 40 anys. Ara en tinc 37 i és l'opinió que tinc a dia d'avui. Pensa que el primer Dakar que vaig guanyat [2006] vaig dir que en faria un parell més i cap als cotxes. Vas evolucionant. Ara em veig amb força per fer encara un parell d'anyets més. Tinc la sort que tot el que faig, inclòs entrenar-me, m'agrada tant que em surt relativament fàcil. És clar que suposa un sacrifici, però entrenar-me no em fa mandra.
Com ha canviat la vida interna de l'equip KTM amb la marxa de Cyril Desprès?
Ha estat molt més fàcil treballar. Per a tothom. Per a mi, per als membres de l'equip, fins i tot per a la gent que segueix la cursa ha estat molt més interessant que tots dos estiguéssim encapçalant projectes diferents que no pas que estiguéssim a la casa, barallant-nos al nostre pati. Però al final, ara i abans, a la pista sempre l'he vist com un rival. Sí que ha canviat, sobretot la convivència, el dia a dia, el plantejament de la cursa. El fet de no ser-hi ell m'ha fet sentir molt més còmode a mi, i a l'equip també, perquè ha pogut treballar en una sola direcció.
Hi havia hagut problemes de convivència?
Bé... mai no va ser fàcil. Som dos pilots guanyadors i a vegades coincideixes en el que cal fer, però a vegades no. El gran problema era per a la gent que hi havia al mig, els tècnics. Havien de ser polítics, i això creava una certa incomoditat a l'entorn de l'equip. Ja ho saps, passa quan tens dos galls al mateix galliner. Ha estat sempre així, i en totes les especialitats.
KTM és el referent fora de carretera, però vénen els japonesos amb un potencial industrial i tècnic immens. Perilla l'hegemonia?
KTM és molt conscient que el panorama ara és molt diferent. Hem guanyat 13 anys seguits i algun dia la ratxa es trencarà. Però haver guanyat aquest any, davant la inversió que han fet Honda i Yamaha, diu molt de la marca. Tenim potencial, més experiència que ningú, i tecnologia. Un dia deixarem de guanyar, però el més important és que el projecte és sòlid i consistent. Si algun dia es perd, ja tornarem a guanyar.
El rival era Barreda o Desprès?
L'enfocament de la primera part de la cursa era que el rival era la mateixa cursa. El nivell de duresa era tan alt que, per mi, es tractava de supervivència. I quan ens vam assentar, el rival era Barreda. M'ho va posar superdifícil.
On és el punt d'equilibri perquè la cursa sigui selectiva per als professionals i abordable per als amateurs?
És molt difícil de trobar perquè no domines tots els factors. Que faci una calor extrema o que el dia abans hagi caigut un patac d'aigua que no quedi un pam de pista sencera, no és a l'abast de l'organitzador. ASO ja coneix bé Amèrica del Sud, però les circumstàncies et poden fer fàcil el que era dur, i al revés. El que és claríssim era que havien plantejat endurir la cursa. I la direcció és bona, hi estic d'acord. L'únic punt del qual discrepo és el de l'alçada. Pujar a 4.500 metres requereix un entrenament que és molt difícil de fer. A Bolívia, que tot és a 3.500 m, no hi ha alternativa, però per creuar els Andes a l'Argentina no cal pujar a 4.500 m, quan pots passar a 2.000 m.
Que al final no plorés, vol dir que ja ho havia fet prou per l'absència del 2013, o per la grip d'aquesta edició?
No ho saps pas, si vaig plorar! Un, a mesura que passen els anys, es va endurint. Tot i que t'he de dir... que vaig plorar. Vaig poder-ho amagar una mica, però lògicament l'emoció hi és. A més, el tema del Caselli, que es va matar un mes i mig abans, va ser una fava molt gran.Vulguis o no, t'endureix.
Què li va passar pel cap quan li van fer saber la seva mort?
El Kurt era molt més que un pilot. Tota la vida a KTM, era de la família. Havíem conviscut junts i tenia molt carisma, era un paio especial. La seva pèrdua va ser un cop molt dur però, en el fons, crec que la gent de l'equip va respondre fent un pas endavant, en tots els sentits. Hi ha dues maneres d'afrontar-ho. Quedant-te en el pou, dient que és una merda i preguntant-te per què ens ha passat. I no en surts. I l'altra és afrontant-ho, i fent un pas endavant.
Sherco ja ha tret el cap. Pot ser que un fabricant petit sigui rival o sempre hi haurà un gegant al davant?
La història de Sherco té molt valor. El que han fet i amb els recursos que ho han fet. Històries d'aquestes fan falta en l'esport. Si no, sembla que tot és impossible. Sherco fa gran el conjunt del Dakar. Si serà rival? Home, uns dies ho va ser i després no, però tant de bo que hi hagués més exemples com Sherco. Tant de bo que fos Gas Gas...
Nani Roma va guanyar en moto el 2004 i ha tardat deu anys a fer-ho en cotxe.
Que quan canvies d'especialitat, això passa. Probablement el Dakar en cotxe és una de les poques especialitats en la qual pilots provinents d'altres especialitats han estat capaços de guanyar. Nani Roma va passar al cotxe amb 33 anys. Quan has estat dels 15 als 33 en moto, necessites un període similar per adaptar-te al cotxe. Jo he anat tota la vida en moto i si passo al cotxe necessitaré un període ampli d'adaptació.
S'hi posarà aviat, per reduir-lo?
Mentre faci una cosa, no faré l'altra. No, perquè la moto no ho permet. La preparació per a la moto t'obliga a estar per la moto. Quan passi al cotxe, que espero poder fer-ho, faré un salt ben fet i amb tota l'energia del món, però abans no.
Al Dakar estan de moda els pilots de trial. Nota que tenen més facilitat que els que vénen de l'enduro?
El trial et dóna una tècnica que no te la dóna res més. I les curses evolucionen en una direcció que en requereix molta, de tècnica. Véns del trial i tens un cert avantatge. Crec que el trial és la millor escola.
Laia Sanz diu que no serà la primera dona que guanyarà el Dakar en moto. On veu el sostre de la dona?
No t'ho sabria dir, però el potencial que té la Laia no el veig en cap més dona. A dia d'avui, no hi ha ningú. M'agradaria veure Laia Sanz un any sencer en els raids i poder valorar exactament el seu potencial. Perquè, compte, el que ha fet aquest any ja són paraules majors.
“Viure a Barcelona no t'ho posa fàcil per anar en moto”
Li diu alguna cosa que aquest reguitzell de catalans campions, fins i tot de velocitat, siguin de fora de Barcelona i molts visquin en un poble?
L'entorn n'és molt el responsable. El sol fet de viure a Barcelona no t'ho posa fàcil per anar en moto. És una despesa d'energies i de temps. En canvi, aquí, ja ho veus. A més, que com a esportista, l'entorn t'ha d'ajudar a estar tranquil, a poder fer preparació física.
Després del quart Dakar, s'interessen més per vostè els mitjans especialitzats en esport o els altres?
Això és esport. Hi ha un petit sector que pot intentar polititzar-ho i pot intentar el que vulgui, però al final això és esport.
Li causaré algun problema si li pregunto si Catalunya ha de poder decidir el seu futur?
L'esportista ha de fer esport, i és el que fa. Si vols que un esportista es defineixi políticament li estàs demanant una cosa que a la resta de la societat no se li demana. Tothom ha de tenir opinió i exercir el seu dret, el que sigui, però als que diuen que els esportistes no es mullen, els responc si ho demanen a un president o a un directiu d'una empresa.
Va crear el Marc Coma Júnior Team per donar suport a joves pilots. Què en queda?
Encara hi som, amb un projecte que va evolucionant. Estem amb un pilot sud-africà, amb un de brasiler i amb Kirian Mirabet, que l'any passat va guanyar el campionat d'Espanya júnior i creiem que és un pilot amb projecció al qual encara podem ajudar una mica més abans no voli sol. És un projecte petit, fet amb molta il·lusió.
Per què el va engegar?
Perquè el món del motor, especialment el de l'enduro, no està estructurat, sobretot en la formació. Tots els esforços que fa una família, si no estan ben orientats, es poden perdre en una direcció equivocada. L'únic que intentem és enfocar-los. I també, si algun dia m'entreno amb ells, és un extra per a mi. T'exigeixes més per poder ensenyar.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Notícies
Dilluns,13 maig 2024