L'un marxa, l'altre torna

Un desenllaç matinal que, després que tots dos caiguessin en el warm up, encara va tenir un sabor més plaent –Rins va córrer amb els dos turmells adolorits i Márquez sortia comptabilitzant ja quatre caigudes des de divendres. De l'estat de Rins, el que no en coneixia les circumstàncies no en va tenir notícia fins al final.

Molt ben equilibrat, amb una traçada clara i
reiterativa, el nou pilot de Sito Pons va anar per feina. Ho havia dit dissabte: tenia ritme i volia portar-lo a la pràctica per, com a mínim, impedir la possibilitat d'un grup nombrós al capdavant –Misano, sense aspiracions, no permet amagar limitacions. Va superar Miller, que havia sortit molt bé, iniciant-se la quarta volta, i va separar el gra de la palla en tres voltes més: ell, Márquez i Oliveira lluitarien pel podi, Miller faria el que podria i la resta ja s'ho farien –del sisè lloc cap amunt, eixam i nervis, amb Isaac Viñales aguantant l'escomesa.

Van caure els girs i també les dècimes. Rins no descansava i Márquez esperava retrobar la confiança i que aquesta no arribés massa tard. Constant, va sentir-la passades deu voltes, quan el seu company d'equip l'avantatjava d'1,2 segons. En solitari –Oliveira havia caigut i Miller, tercer, ja era a més d'1,5 segons–, el cerverí va recuperar el terreny fins a trepitjar la roda de Rins a set voltes del final. Temps per reposar i analitzar.

Per avaluar la situació i abordar el rival, un assalt que es va produir en el penúltim gir, al revolt més ràpid, al Curvone i trobant l'interior, a cinc angles de l'arribada. Un lloc ideal i una traçada que feia cara de guanyadora i que Rins, que no va inquietar-se de cap manera quan va veure's segon, també va utilitzar per recuperar allò que durant tantes voltes havia estat seu.

Per 0,042 mil·lèsimes, per un marge més gran que no el que va necessitar Isaac Viñales (0,026) per assegurar-se el quart lloc. Braç a braç amb Bastianini i Binder, el que ve i el que fa temps que hauria d'haver arribat.