Fruita ben madura
Ogier manté a ratlla Latvala i vol celebrar el segon títol des de dalt del podi
Kubica plega, Mikkelsen es despenja de la lluita pel podi, que ocupa Hirvonen
Sordo i Martí piloten el millor Hyundai i aspiren al quart lloc
A Sébastien Ogier li queden 72 km cronometrats per celebrar el seu segon ceptre mundial de ral·lis. El francès i el seu company i rival de VW, Jari-MattiLatvala, no van ni arribar a jugar al gat i a la rata. No calia. I no serveix de res, perquè des del moment que es controlen l'un a l'altre des de l'habitacle en ple tram –i la FIA no sembla gens decidida a eliminar aquests splits– no val la pena. Així, controlant la situació, sense arriscar on no ho veia clar i donant gas a fons quan li convenia, Ogier es va plantar al final d'etapa d'ahir més o menys amb el mateix mig minut d'avantatge que tenia divendres.
“Vaig al màxim i ho he de continuar fent per pressionar Sébastien”, declarava Latvala a la mitja part, conscient que sense un error o avaria del francès, tot estava sentenciat. Al matí li va retallar vuit segons, però en la repetició del temible Escaladei (50 km), Ogier va voler deixar les coses al seu lloc. Per molt que Latvala s'hi tornés al segon Colldejou, el mig minut és una diferència irrecuperable en condicions normals.
Podi en propietat
Feia millor pinta la lluita pel podi, amb Ostberg, Mikkelsen, Hirvonen i Kubica separats de 20 segons. Però no hi va haver lluita i sí moltes baixes. La primera, la de Robert Kubica. Després d'una bona etapa de terra, el polonès aspirava a expressar tot el seu talent a l'asfalt, però va trencar un diferencial en sortir de la carretera quan escalfava els pneumàtics abans del primer tram, i va haver de fer els tres només amb tracció al davant. Resultat: quatre minuts perduts. El següent que es va despenjar va ser Mikkelsen, en el segon pas per Escaladei: punxada i dos minuts perduts. Aquí va arribar el KO tècnic de Kubica, que va arrencar una roda. I, entre tots dos que no van errar enlloc (Hirvonen i Ostberg), el finlandès de Ford va ser més resolutiu en el tram llarg. El mig minut d'avantatge respecte al noruec de Citroën el va caçar en les dues passades per Escaladei.
Lluny de tota opció a un bon resultat, el més ràpid ahir –fora d'Ogier i Latvala– va ser Kris Meeke. El nord-irlandès la va tornar a vessar tallant massa en els primers revolts d'Escaladei-1 (punxada i més de dos minuts perduts), però es va refer amb una col·lecció de bons temps, sempre entre els quatre primers en els trams que decidien alguna cosa, que en realitat eren només quatre dels sis d'ahir. S'esperava que Thierry Neuville, l'únic pilot que ha plantat cara de veritat a Ogier en aquest ral·li, fes el mateix, però el belga, sense la motivació de guanyar, no va ser el mateix de divendres i ahir va cedir 19 segons al millor Hyundai, el de Dani Sordo i Marc Martí, tot i una fuita d'oli pel recuperador en el segon tram. Per al cantàbric i el català, l'expectativa és el quart lloc que ocupa Ostberg. Ahir li van retallar 26 segons en 160 km, guanyant el noruec en tots els trams. Falten 72 km de trams i la diferència per recuperar és de 22segons. Difícil, però no impossible.
Pons es defensa
En la categoria RC2, Xevi Pons i Àlex Haro van dir adéu a tota possibilitat de victòria. Començaven a 2:07 de Nasser al-Attiyah i a 7 segons de Julien Maurin. Però en les dues passades pel tram llarg el francès li va guanyar més de 40 segons i el qatarià Al-Attiyah també el va batre. Aquest tram, sobretot en la seva part final, s'embrutava cada cop més de terra a mesura que passaven els pilots, fet que explica que en la segona passada es fessin temps pitjors. Pons sortia deu posicions més enrere que Al-Attiyah i Maurin, i això pot explicar en part que no pogués progressar. La pèrdua de temps era més important en les segones meitats dels trams, probablement per una degradació superior dels pneumàtics. Escaladei va ser, en general, un tram esgotador, sobretot per als equips més modestos. D'això –de trobar especials que marquin les diferències– es tracta.
PROTAGONISTES
Nil Solans manté la lluita pel Trofeu Fiesta
Nil Solans i Miquel Ibáñez mantenen el duel pel triomf en el Trofeu Fiesta amb Tom Cave, tot i que necessitaran un error del gal·lès per guanyar. Ahir tan sols li van retallar un parell de segons i encara són a 1:02. Solans li va retallar sis segons en els dos primers trams, però va decidir no posar rodes noves per al tercer, i va ser un error. A la tarda, Solans es va tornar a imposar a Escaladei, però a Colldejou va cedir 11 segons i tot va quedar allà mateix. Joan Carchat i Claudi Ribeiro (Mitsubishi Evo X) van completar una etapa sense més problemes que l'esgotament a Escaladei i mantenen a ratlla el Mitsubishi de Membrado-Ribolleda, que va arribara l'assistència del migdia arrossegant l'arbre de transmissió per l'asfalt. Membrado, per cert, portava enganxat al seu Mitsubishi un full reivindicatiu del 9-N (foto) i, com ja havia fet en edicions passades, acompanyava amb una senyera la preceptiva bandera espanyola al costat dels noms de pilot i copilot.
Notícies
Dilluns,29 abril 2024