Qui bé comença, bé acaba
La diferència assolida en terra, divendres, obre la porta a la victòria i al segon títol d'Ogier
Un agressiu Latvala es llueix a l'asfalt, però és debades
Latvala va buscar els límits de la carretera fins
a l'últim revolt
Els 72 quilòmetres de l'etapa final del Ral·li RACC Catalunya-Costa Daurada van ser un passeig triomfal per a Sébastien Ogier. Amb l'avantatge de gairebé mig minut que tenia al capdavant, el pilot francès de Volkswagen es va permetre el luxe de disfrutar del traçat de les ràpides, llises i fluides carreteres tarragonines mentre anava descomptant els metres que faltaven per cantar victòria. Sense arriscar, sense haver de tallar els interiors dels revolts per mirar d'esgarrapar alguna dècima, amb el consegüent perill de punxar una roda. “Anar a conservar és dur per al teu ego, però era més important pensar en el títol”, va dir el bicampió.
Atacar és el que havia de fer el seu company i rival Jari-Matti Latvala, conscient que els 27 segons de desavantatge eren impossibles d'eixugar a còpia de pitjar l'accelerador, però decidit igualment a no rendir-se. El finlandès va fer els quatre escratxs del dia –amb el mateix registre en les dues passades per Riudecanyes–, buscant els límits de la carretera fins a l'últim revolt. Sabia que era debades, però. L'avantatge que Ogier havia assolit divendres era un mur per a les seves aspiracions.
Podi conegut
El títol va quedar resolt allà, a la terra, el terreny natural dels pilots nòrdics. “He anat millor en asfalt que en terra, i això és estrany per a un finlandès”, va admetre Latvala. “Hauré de començar a practicar sobre terra!”, hi va afegir, posant-hi bona cara.
Latvala no va ser l'únic finlandès que s'hi va lluir, a l'asfalt, perquè Mikko Hirvonen va confirmar el tercer lloc que havia assolit dissabte i va aconseguir el primer podi del curs amb el Ford Fiesta. (Curiosament, el podi de la 50a edició del Ral·li RACC va ser el mateix que el de la 49a; llavors, Hirvonen corria amb un Citroën DS3.) Les noves rodes Michelin d'asfalt es mouen més –tenen un solc afegit en la banda de rodament–, i això s'avé amb el seu estil.
Amb les posicions del podi decidides, el cronòmetre havia de dictar la seva llei en la lluita entre Mads Ostberg i Dani Sordo pel quart lloc, i Thierry Neuville i Andreas Mikkelsen pel sisè. El noruec de Citroën i el cantàbric de Hyundai feien broma en el reagrupament. “Amb dotze segons de marge, no se n'anirà tranquil de l'assistència”, somreia Sordo, que n'hi havia retallat deu en la primera volta. Però Ostberg va reblar el clau i va igualar el seu ritme. “Per demostrar-li que no em podria avançar.”
Qui sí que va culminar l'avançament va ser Mikkelsen respecte a Neuville, però en l'últim tram el tercer pilot de VW va fitxar un minut tard i va penalitzar deu segons, amb la qual cosa es va quedar allà on era en començar el dia.
Un dia que per a Ogier va arrencar a un quart de set del matí, quan va sortir del control horari de Port Aventura, cap a Reus i cap a la glòria que tenia en reserva des del divendres.
Ensurt de Pons, i victòria de Solans en el trofeu Fiesta
Creu i cara per als catalans de punta en el WRC. Xevi Pons i Àlex Haro van tenir un fort accident en la segona passada per la Mussara –el tram es va neutralitzar– i van ser traslladats a l'hospital Joan XXIII, amb dolor al pit –Pons té una costella trencada–. El pilot de Manlleu es queixava del subviratge i va anar recte contra un mur pel costat davanter esquerre. La cara va ser el triomf de Nil Solans (foto) en el trofeu Fiesta. El de Matadepera va mantenir la pressió sobre el líder, Tom Cave, i l'anglès va perdre tres minuts en sortir de la carretera a la Mussara 1. “No tenia necessitat de córrer, però ho vaig fer i aquí tinc la recompensa”, va dir Solans, que ja pensa en l'any que ve. La seva intenció és seguir en el WRC, però encara no té clar el què ni el com. El que és segur és que no repetirà el trofeu Fiesta, així que les opcions són un programa en WRC2, com el que farà Pons. Per la seva banda, Josep M. Membrado i Joan Carchat van afrontar l'última etapa pensant a acabar. Tots dos es van trobar amb l'accident de Pons. L'olostenc va traslladar Xevi fins al final del tram al seient de Jordi Vilamala, a qui l'andorrà va recollir tot seguit, a la falda de Claudi Ribeiro.
Notícies
Diumenge,26 maig 2024