Tensió, tocs, frenades

Des de la sortida, neta i clara, la velocitat va ser la del setè de cavalleria. Amb Jack Miller a fons, a 1:39 alts, per veure quin era l'estat de la qüestió i com s'havia llevat el personal –les ordres de pissarra ja arribarien–. El seguia bé i el passava Isaac Viñales, acció que l'obligava a posar-se de nou al davant –només li valia el triomf, a l'australià resident a Tarragona–. Márquez, entrant en calor, ho analitzava des d'un confortable segon pla.

I veia que la glòria s'hauria de guanyar a cada metre d'asfalt. Antonelli, el més ràpid en els entrenaments, el tocava en la setena volta, recordant-li que qualsevol podia ser l'enemic, ahir. Ja en situació, passades deu voltes, Efrén Vázquez i Àlex Rins es deixaven veure. Tots dos per ajudar Márquez, si això es podia controlar. Perquè, es va veure a menys de nou voltes per al final, el festival havia de ser fenomenal.

En un grup amb nou pilots, un lleuger fregament de carenats portava Miller del primer al cinquè lloc. Animal ferit, el nou pilot d'Honda de Moto GP
tornava a ser al davant abans que acabés la volta, emportant-s'ho tot, frenant aquí i més enllà i amb toc a Márquez inclòs. Era l'únic que li valia, a Miller. Márquez havia de respirar i continuar el seu camí. Quatre voltes més tard, el batibull va repetir-se. Rins va passar Miller i aquest, instantàniament, va reaccionar recuperant el lloc i tocant-se de nou amb Márquez. Va ser el moment més crític de la cursa. Per a Miller i per a Márquez, enfonsat al vuitè lloc i havent de mostrar de nou, per si algú encara en dubtava, el seu sensacional control emocional.

El darrer esforç

Un moment d'alta tensió per a l'australià, sobretot, perquè la maniobra havia deixat Isaac Viñales al capdavant amb més d'1,5 segons de marge –i el de Llançà, que no ha guanyat mai cap cursa del mundial, ni recordava ordres de fàbrica ni res de res–. I el sobreesforç de Miller per agafar-lo va apoderar-se dels últims girs, igual com el cop de mà de Vázquez per tornar Márquez al davant –acció agraïda pel cerverí tan bon punt es va creuar la meta. Miller va arribar i Márquez també: un era primer i l'altre tercer, el millor escenari per al català. A menys de dues voltes.

Però no es podia cantar victòria, encara, perquè Danny Kent li trepitjava els talons. Kent, l'amic de Miller, l'home d'Husqvarna, el de la KTM pintada de blanc. El pilot més incontrolable i segons com més imprudent i que, en el penúltim i en l'últim revolt segur que ensenyaria la roda a Márquez. Ho hauria fet, però poc abans d'arribar-hi va sortir obert d'un revolt i va pentinar el piano, cosa que li va fer perdre les dècimes justes per anul·lar qualsevol possibilitat d'intent d'atacar Márquez, el nou campió del món, el desè català de la història a fer el cim.