Kent menja a part

Oliveira va perdre la traçada i va recular cap a la cua del grup. En la lluita pel primer lloc s'hi afegien Niccolò Antonelli i Efrén Vázquez. Però llavors Kent ja era líder amb mig segon d'avantatge, diferència que augmentaria després de la caiguda de Jorge Navarro en la cinquena volta, en què va arrossegar Antonelli. Viñales també se'n va beneficiar perquè el grup va quedar tallat, amb ell a davant, en el segon lloc. El forat era, però, d'uns pocs metres, i ben aviat l'atrapaven Bastianini, Vázquez, Quartararo i Ono, quan Kent ja tenia 4 segons d'avantatge. Oliveira, mentrestant, remuntava al vuitè lloc i poc després es tornava a plantar en el grup que lluitava pel podi. El festival d'avançaments entre uns i altres era d'escàndol, per bé que Vázquez i Viñales eren
els pilots més sòlids del grup. Oliveira, autor de la posició preferent, feia una altra errada i queia al
vuitè lloc, tot i que es tornaria a refer i finalment acabaria quart. Es veia a venir que el desenllaç arribaria en l'última volta, que Vázquez va començar
líder. Viñales el va superar en els primers girs, però el basc li tornava la maniobra poc després i tapava tots els forats fins a la
meta, tot i que l'empordanès va intentar, en va, aprofitar el rebuf. Feia més de 10 segons (10.334) que Kent havia guanyat la cursa, la diferència rècord en una cursa de Moto 3. El britànic es consolida en el lideratge del mundial, en què Viñales és ara cinquè.