La segona velocitat màxima del campionat (349,6 km/h), la segona recta més llarga (1.146 m) i la segona velocitat mitjana més alta (176,2 km/h). Això és Mugello, una mena de temple de la velocitat al qual arriba Valentino Rossi líder per primer cop des del 2008. Rossi hi ha guanyat nou vegades (això sí, no ho fa des d'aquell any) i pilota la moto que fins ara ha estat la més sòlida del campionat, Yamaha. També la té Jorge Lorenzo, que, després d'un inici amb dubtes, torna a estar en plena forma amb dues victòries consecutives. No és, Mugello, un circuit Honda, contràriament al que es podria pensar. Des que es va acabar la ratxa de Rossi, tres victòries de Yamaha (Lorenzo), dues d'Honda (Pedrosa i Márquez) i una de Ducati (Stoner).

És justament Honda qui arriba amb deures per fer. Els que va posar Dani Pedrosa el mateix divendres a Le Mans per aconseguir una conducta menys violenta del propulsor, una resposta més lineal al cop de gas que ha d'arribar per la via de l'electrònica. Ni Márquez pot domar-la de davant quan els cavalls entren a sac. L'àrbitre del GP italià serà probablement Ducati –estrenen motors–, amb Dovizioso disposat a no perdre el pas. Aleix Espargaró (Suzuki) hi podrà córrer. El van operar fa deu dies del tendó del dit gros de la mà dreta però té el vistiplau dels metges. És el mateix cas del seu germà Pol, operat de la síndrome compartimental.

En Moto 2, Tito Rabat i Àlex Rins tenen prohibit cometre errades o corren el perill que Johann Zarco agafi un avantatge equivalent a dues victòries. Rabat –dos podis consecutius– acaba de fer 26 anys i Mugello és el seu 150è gran premi.