La nova vida del senyor Dakar
Marc Coma admet que a algú que no sigui “un enamorat del Dakar” li costi entendre les raons de la retirada
L'oportunitat de “tornar al Dakar tot el que m'ha donat” i una valoració del risc “molt alta” l'han ajudat a decidir
Marc Coma va tancar ahir el primer llibre de la seva vida, el de llegenda del Dakar, i en va obrir un altre, el de màxima autoritat esportiva de la cursa que l'ha portat a la fama. Ho va fer a l'ajuntament d'Avià –“aquí va començar tot, aquí vaig néixer, vaig fer-me persona, aquí he viscut la meva passió i està bé que aquí s'acabi”–. Sensible i emotiu, ja perdia la veu després de dues frases referint-se a “la passió que m'ha transmès la família, sobretot el meu pare, i al suport de la meva mare”.
Coma va dir que s'havia plantejat “dos anys més” quan va guanyar el primer Dakar. “Hi ha molt risc, però sempre em sentia amb forces de continuar. Ara era el moment adequat per parar. I miro enrere i ni en el millor dels somnis m'hauria imaginat tot el que he aconseguit.”
Les emocions van rebrotar amb les referències personals: “Són més de deu anys amb els meus patrocinadors i amb KTM. Per a mi és una família. Ara els nostres camins se separen... [pausa], però espero que algun dia es tornin a ajuntar. Sense tota la gent que s'ha involucrat personalment en el meu projecte, com Pau [Bartoló, preparador físic] o Pep Font [psicòleg], res hauria estat possible. I vull tenir un agraïment especial per al Miquel [Pujol] i el David [Palau], els mecànics de tota la vida [nova pausa].”
“Estic davant d'un repte grandiós, ho tinc tot per aprendre i tinc la possibilitat de tornar al Dakar tot el que m'ha donat. Això feia que fos impossible dir que no a l'oferta per ser el director esportiu, tot i que era difícil d'acceptar perquè KTM era la meva família. El cap em deia que sí i el cor em deia que no. Tenia aquesta contradicció.”
I, finalment, la referència a la família, present en una sala de plens a vessar: “Vull demanar disculpes [ja amb la veu esquerdada] a la Queralt i a en Lluís perquè sempre els havia dit que quan acabés d'anar en moto tindríem una vida més tranquil·la, i això no serà així.” Una llarga ovació va anar al rescat de Coma, que ja s'havia desfet.
En un mes i mig
A mitjan maig, Coma va ser a la presentació del recorregut del Dakar encara com a pilot, tot i que les converses amb ASO havien començat al febrer: “Pensava que en el futur podria ser cap d'equip de KTM o fer el salt als cotxes, però mai m'havia passat pel cap tenir un càrrec de tanta responsabilitat en la carrera. La primera conversa em va costar d'assimilar. Com podia ser que m'ho proposessin a mi? No entenia res, però a mesura que passaven els dies cada cop m'hi veia més.”
L'oferta ha vençut la motivació del pilot?: “Encara penso com a pilot. A una persona que no sigui una enamorada de la cursa li serà difícil entendre'm. Però aquesta oportunitat era ara, no es presentaria en el futur, i això m'ho ha fet replantejar tot. Després de dotze anys fent el Dakar en moto, una oportunitat com aquesta et canvia del tot les prioritats. Per estar a davant en moto l'exigència és molt alta, el risc és altíssim. Estava en bona dinàmica i em sentia amb força i motivació, però la perspectiva de les coses va evolucionant amb el temps.” Serà el director esportiu per aportar les seves idees “perquè la cursa avanci cap a una nova dimensió”.
Coma va confirmar que la seva carrera esportiva s'atura. “Mai sabem quin futur ens espera, però vaig a ASO pensant que hi tindré un recorregut llarg.” L'únic “punt una mica fosc” és que deixa de competir sent líder del mundial de raids i amb el setè títol a la punta dels dits, “però la preparació del recorregut del Dakar s'ha de fer ara i no era compatible”. El seu antecessor, David Castera, i tots els anteriors eren francesos: “Això està canviant i que jo hi aterri és una bona pista en aquest sentit.”
Motius d'orgull
Coma admet que el factor risc ha pesat en l'aturada. “Els accidents de companys que he vist de prop també m'ha ajudat a decidir. A mesura que passen els anys, et fa pensar. Això també em motiva per millorar la seguretat.” Dels anys de pilot es queda amb les victòries: “La primera, a Dakar, tot i que fa molts anys. I l'última encara recent, després de perdre'm el del 2013 i que molta gent digués que ja se m'havia acabat, capgirar-ho i guanyar-ne dos de seguits m'enorgulleix molt.” Va revelar, també, que KTM considera “un orgull” que “un pilot seu arribi a ocupar aquest càrrec”, i va prometre explicar interioritats del Dakar en un llibre: “Però encara no és el moment perquè ho vull explicar tot i ara potser diria coses que encara no es poden explicar.”
“Queda el dubte de si podria haver igualat Peterhansel. No l'igualaré en victòries, però aportar la meva experiència i fer-ho en la bona direcció serà una manera d'igualar-lo i superar-lo”, hi afegia el ja expilot, que va deixar una pista de futur: “Jo no oblidaré mai l'Àfrica, el lloc natural de la cursa. A Sud-amèrica s'ha consolidat d'una manera molt sòlida i costaria de canviar. Però desgraciadament aquest plantejament és inviable. El Dakar hauria de poder explorar tots els deserts del món.”
Notícies
Dilluns,6 maig 2024