Aquest any, sí
Nani Roma, a punt per refer-se del mal tràngol del Dakar 2015 en una edició amb competència més enllà de les files de Mini
Peugeot ha refet de dalt a baix el seu cotxe i serà un rival temible, com Toyota
Per fi hi haurà competència en el Dakar, que comença avui. En els quatre últims anys, des que Volkswagen es va retirar, tot es reduïa a saber quin Mini guanyaria. Ara no. Després del fiasco incomprensible del 2015 per culpa d'un cotxe mal plantejat, Peugeot ha construït un bugui 2008 DKR més llarg, més ample i que permet pilotar-lo sense neguit. I Toyota, amb un plantejament tècnic
menys audaç, continua tenint mitjans per ser una amenaça.
Vint anys de Nani Roma
Pel que fa al planter de pilots, l'home a batre és Nasser Al-Attiyah. Amb la velocitat que li dóna disputar el mundial de ral·lis i amb el tip de córrer raids que s'ha fet aquest any i l'experiència que acumula, és l'home a batre en l'equip Mini, amb Nani Roma, l'argentí Orlando Terranova molt a prop. El català, guanyador el 2014, va perdre la cursa del 2015 al cap de 3 quilòmetres per una peça defectuosa i surt disposat a plantar cara a Al-Attiyah, ara que fa vint anys del seu debut.
Hi ha 12 Mini en cursa (rècord) amb noms tan destacats com ara Mikko Hirvonen i l'expilot de motos Jakub Przygonski, que s'estrena al volant.
A Peugeot han format un equip potentíssim, amb el debutant Sébastien Loeb al costa dels del 2015, Peterhansel, Sainz i Despres. A més, Romain Dumas (guanyador de les 24 Hores de Le Mans del 2010) surt amb un cotxe del 2015. Loeb i Elena s'estrenen en el Dakar però és difícil esperar que tinguin un debut victoriós com el d'un altre excampió del món de ral·lis, Ari Vatanen –també amb Peugeot– el 1987.
Per guanyar, a Toyota li falten pilots. Giniel de Villiers ja no és prou ràpid. El saudita Alrahji el va deixar en evidència fa un any i si en té prou amb una edició d'experiència, li podria passar a davant.
Arribada massiva
De debutants amb pedigrí n'hi ha uns quants, tots provinents dels ral·lis. A més d'Hirvonen i Loeb, s'estrena el català Xevi Pons, amb un Ford Ranger que hauria pogut ser l'embrió d'un equip oficial si Marc Coma hagués acceptat ser-ne el pilot. Pons, que es va passar cinc mesos aturat per una lesió vertebral, és debutant, però va començar a competir en enduro, de manera que alguna cosa ja té avançada. I el seu copilot, l'argentí Torlaschi, coneix la prova i el terreny. També s'estrena un altre pilot amb ritme de mundial de ral·lis, el txec Martin Prokop (Toyota).
L'altre català amb grans possibilitats és Xavier Foj. Amb 25 Dakar a l'esquena, pocs secrets se li escapen, al pilot de Molins de Rei. Aquest any torna a la categoria T2 després d'un 2015 amb un T3 de fiabilitat problemàtica, i amb ambicions de tornar a lluitar pel podi de la categoria, que ja va guanyar dos cops.
Menys sorra, més pista
La renúncia del Perú a formar part de la cursa, coneguda a l'agost, ha obligat a reformular la cursa. Sense el desert d'Atacama ni el Perú, el Dakar 2016 té poca sorra i molta pista, més o menys trencada. A part de l'alçada i dels paranys de navegació, serà la velocitat la que decidirà perquè fins i tot el polèmic
Salar d'Uyuni es tocarà menys. En principi és un Dakar per a qui tingui
ritme de ral·lis. Però tècnicament, la falta de sorra i el domini de la pista ràpida afavoreix els 4x4 (Mini i Toyota) en detriment dels Peugeot, amb tracció al darrere però amb rodes i recorreguts de suspensió enormes ideals en terreny trencat i sorra. L'altra
variable és el fenomen plujós d'El Niño, que de moment afecta la zona de Rosario, on s'ha de disputar el pròleg.
EN XIFRES
Nou campió a la vista en motos
En 36 edicions del Dakar mai no havia passat que no hi hagués cap guanyador en la línia de sortida. La retirada de Marc Coma i el canvi de categoria de Despres (des de Nani Roma l'any 2004 s'havien repartit les victòries) fa possible la batalla per la successió, amb un màxim favorit, Joan Barreda (Honda), que ja havia posat contra les cordes les dues estrelles en les últimes edicions i que s'haurà de barallar amb la nova fornada, liderada per Toby Price, Matthias Walkner (KTM) i gent més experta com ara Gonçalves, Rodrigues, Quintanilla, Faria, Svitko i Pain. Entre les múltiples KTM oficials destaquen dos catalans, Laia Sanz –novena el 2015 amb Honda– i l'antic motxiller de Coma, Jordi Viladoms –segon el 2014–, ara amb via lliure. Per a Sanz ha estat una mala jugada la pèrdua d'etapes de sorra en benefici de la pista, però amb la catalana res no es pot descartar.
El debut d'Ivan Cervantes
L'altre pilot oficial català és Joan Pedrero, amb dos cinquens llocs en el palmarès i que torna a ser el cap de files del modest fabricant francès Sherco. Entre els equips privats n'hi ha un amb arguments per fer-se veure. És Himoinsa, que amb motos KTM de primer nivell alinea una formació que ho té tot: l'experiència de Gerard Farrés (8 participacions i 7è el 2012), la velocitat pura del debutant Ivan Cervantes (quatre títols mundials d'enduro el contemplen) i l'apartat femení amb Rosa Romero, que l'any passat ja va acabar la cursa. Hi ha afegit un quart valor, amb gran futur, Dani Oliveras, que farà de motxiller de Romero. Per als pilots d'enduro Armand Monleon i Marc Solà serà la primera participació. Per a Enric Martí, la segona.
Notícies
Diumenge,9 juny 2024