És on volia estar i el club m'agrada, e tots els aspectes. Des del primer dia em sento còmode a Barcelona.

Mai són benvingudes, però menys encara quan acabes d'arribar a un lloc i necessites aclimatar-te. Ha estat un contratemps inoportú, però per sort m'he recuperat ràpidament i estic a disposició de l'entrenador.

No, primer de tot perquè encara no he jugat i segon perquè la pressió la tens a tot arreu. Allà on vas has de demostrar el teu millor nivell i la millor manera d'assolir-lo és estant tranquil.

Tinc tot el respecte del món pel que ell ha fet aquí, però aquest és un episodi diferent i l'únic que vull és donar la meva millor versió. No estic aquí per fer oblidar Valdés, ell va ser un gran porter i l'únic que vull és ser-ho, també. Això és tot.

D'aprenentatge res... allò va ser una bogeria. Allò va ser veritable pressió, el club sencer estava en una situació molt compromesa, se n'anava a segona. Per sort vam sortir endavant i a l'any següent vam classificar-nos per a Europa. Estic orgullós de tot el que hi vaig viure.

Com es pot oblidar? Ens jugàvem el futur del Borussia Mönchengladbach en dos partits. L'equip venia d'un any molt difícil, però per sort tot va anar bé i vam evitar el desastre.

Sempre estic preparat, vull jugar al futbol, és el que he escollit, la meva vida. Quan estic sobre un terreny de joc sempre estic somrient, aquest és un esport per gaudir-lo, no per sentir-se pressionat.

Va ser un honor, però sempre vaig intentar mantenir la calma durant les negociacions. Una vegada tot va anar per bon camí, Andoni va parlar molt amb mi, em va preparar per al que m'esperaria aquí: un club diferent, gent diferent, els mitjans de comunicació... El Barça ve d'anys magnífics i sóc conscient que aspira any rere any a anar a més. Aquesta és una sensació que m'agrada.

Sí, sóc conscient que la porteria d'aquest club té molta història, però intento ser jo mateix, afrontar el dia a dia a la meva manera i fer el meu camí.

Bé, primer de tot destacar que t'entrenes cada dia amb futbolistes d'un nivell estratosfèric, i després, que la intensitat de cada sessió és màxima. Fins i tot una mica més ràpid que en el futbol alemany, i durant els entrenaments ningú eludeix el contacte, s'entrena exactament amb la mateixa intensitat amb què es juga. He d'estar agraït al Mönchengladbach per la formació que m'ha donat, perquè m'ha permès arribar a un club com el Barça i sentir que estic preparat per a l'exigència.

És una gran persona i m'encanta. Em parla molt, m'agraden els seus mètodes i a vegades et dóna una visió diferent del que significa ser porter. Al llarg de la meva carrera he treballat amb diferents entrenadors i cada un d'ells et deixa el seu llegat. I per això estic aquí, perquè vull aprendre i tastar coses diferents.

De cap manera, no hi ha cap jugador igual. Som tres porters diferents i cadascú té la seva manera de comportar-se sota els pals.

No, quan arribi arribarà i espero poder gaudir-lo.

Estic preparat per jugar quan l'entrenador ho cregui convenient. Ell decideix.

Quan jo era petit volia ser jugador, davanter concretament, però quan faltava el porter a mi no em feia res posar-m'hi. Als 12 anys vaig decidir que volia quedar-me a la porteria; va ser una decisió dura però no me'n penedeixo, i de l'època com a jugador conservo la passió per jugar amb els peus.

Es diu que s'ha de tenir una personalitat especial i en alguns aspectes crec que és veritat. Saps que a la porteria estàs sol i que les errades sempre són responsabilitat teva.

Sóc bo oblidant-les. Crec que és bo tenir-les presents perquè quan falles has de reflexionar, intentar millorar, però tampoc és positiu fer-ne una muntanya.

Quan era petit el mirall sempre va ser Oliver Kahn. Ara intento tenir el meu propi estil.

Sí, és una estupidesa que faig des que tinc 14 anys i no sé per què.

No, aquesta és l'única cosa estranya que faig.

A Barcelona, acabaven de començar els entrenaments. Era a l'hotel amb un noi d'Adidas, un amic, el meu representant i la meva xicota.

L'entrenador va triar els seus 23 futbolistes, i així està bé, ho respecto. És clar, quan Alemanya guanya el mundial penses... “Apa!, jo hi podria ser”, però més enllà d'això la selecció té tot el meu respecte. Van fer una feina excel·lent, no és fàcil ser campió al Brasil.

No hi penso, ell és el número 1. Ha disputat dos mundials i una Eurocopa i el seu rendiment és inqüestionable. És clar que m'agradaria defensar la porteria de la selecció, però l'únic que puc fer és esforçar-me al màxim i la resta vindrà en funció del meu rendiment.

No exactament, però sí que és veritat que en els últims anys la selecció alemanya ha intentat jugar un futbol obert, ser ofensiva, i crec que és un canvi que l'ha beneficiat.

No ho sé, crec que ha estat una qüestió gradual. Alemanya és un país ideal per jugar-hi al futbol: té estructura i personalitat i en els últims anys s'ha progressat de manera notable.

El segueixo des de la distància, han fet un bon equip, un pas més en la seva bona progressió. És el meu equip i espero que els vagin molt bé les coses.

És un dels millors del món. He jugat amb ell dos anys i puc assegurar que és millor tenir-lo al teu equip que al contrari. És imparable.

És una persona molt admirada allà, els agrada la seva personalitat. És un home molt intel·ligent i va fer una bona feina. No tenia un paper senzill amb l'herència de Heynckes, que ho va guanyar tot, però va ser una elecció encertada del Bayern.