El veig millor per al Barça que per al París Saint-Germain, perquè el PSG encara no està bé. Tot i que hagi aconseguit seguir imbatut i que hagi anat guanyant partits en la lliga, li falta trobar el to.

Jugaran al contraatac, a esperar. Saben que el Barça és un equip que té molta possessió, que està jugant bé, que està millor que en el partit de l'anada a París, amb un Leo Messi en plena forma i un conjunt que va guanyant confiança. Luis Enrique ha anat introduint diversos canvis que estan sortint bé.

Sens dubte. No m'imagino que un jugador com ell es pugui perdre un partit com aquest. Ell té ganes de jugar-lo. En tot cas, és tot el PSG el que encara no està bé físicament. No és el mateix equip que l'any passat, hi ha hagut diversos jugadors que han encadenat petits problemes físics, i això et treu ritme. Ve de principi de temporada, en què molts van arribar tocats del mundial del Brasil. I després hi ha hagut els problemes de Zlatan, de Thiago Silva, de David Luiz, de Motta, de Verratti, de Matuidi... La força del PSG la temporada passada era al mig del camp. Dominava els partits des d'allà, i quan tens tants jugadors amb petites molèsties et falta continuïtat i necessites temps per recuperar-te. Per això en l'últim partit de lliga uns quants van descansar, perquè en un partit com el del Camp Nou s'ha d'estar al 100%.

És cert, però es tracta d'un conjunt que té molts elements nous. Té un nou entrenador i nous jugadors, però el més important és arribar a final de temporada i guanyar els títols. No es tracta de guanyar-ho tot al principi i després afrontar el mes de maig amb problemes físics. El que cal tenir en compte és que Luis Enrique està fent una temporada per anar fins al final, i ara el Barça està millorant en el joc, tal com es va veure diumenge contra l'Espanyol, sense anar més lluny.

Té un rival, l'Olympique de Marsella, que li està posant pressió, i això és bo per a tothom. És el mateix que li passa al Barça amb el Madrid o l'Atlético de Madrid en la lliga espanyola, o amb els equips que fan més bona pinta aquest any, com el València i el Sevilla. Això et dóna motivació i et fa millorar, perquè quan tens uns quants equips que et poden plantar cara et veus obligat a lluitar, a estar concentrat, a augmentar el nivell, i acaba derivant en el teu propi benefici.

No ho crec, ho veig difícil. Tenen un joc molt explosiu, amb molta empenta i molt físic. Tenen moltes ganes d'anar cap a endavant i de fer gol, i se'ls nota en els partits. Però és difícil aguantar aquest ritme tota la temporada, i més tenint en compte que el seu rival, el PSG, té una plantilla més llarga.

Sí. Vaig parlar amb ell, perquè el president de l'OM em va demanar que m'hi posés en contacte per saber si li interessava venir a Marsella a entrenar. Li va semblar una bona idea i està funcionant, perquè el Marsella té ganes de fer un salt endavant i el club necessitava un entrenador d'aquesta capacitat i d'aquest caràcter per retornar l'ànim a la ciutat. I, ara per ara, amb el que està fent ho ha aconseguit.

Ronaldinho va ser un d'aquests jugadors que marca diferències. L'any que va arribar va ser fenomenal, tant al terreny de joc com amb tothom al club. El segon any va ser més complicat. Va arribar aquell estiu entre les dues temporades com a campió del món, fet que, segurament, sent un jugador tan jove com llavors, et pot fer perdre les ganes d'entrenar-te de la mateixa manera i que et distreguis. Es pot entendre. En qualsevol cas, Ronaldinho era un crac, un dels grans jugadors, que sempre es recordarà. És el millor que he entrenat juntament amb George Weah.

Per mi, el Barça que domina el futbol i enamora neix amb Pep Guardiola, que va millorar la pressió i la recuperació de la pilota, fent encara més efectiu el joc de possessió que sempre ha caracteritzat el club. I, sobretot, amb un jugador com Messi, acompanyat d'altres grans jugadors com Iniesta, Xavi i, fins i tot, Puyol. Sovint queden en un segon pla, però han estat molt determinants i han donat una imatge molt forta al club arreu del món.

Quan canvia l'entrenador, canvia també la filosofia. El Barça sempre ha tingut la filosofia de la passada, de la mobilitat, la cultura tàctica que tan ben connectat té cada jugador al seu cap des que és petit. Però, després, cada entrenador té la seva manera d'entrenar. Tata Martino va arribar l'any passat i no ho va passar bé, però és que després del Barça de Pep és difícil d'aconseguir. Ara Luis Enrique ha començat diferent, canviant molt els jugadors perquè l'equip arribi fresc a final de temporada, que, per exemple, és una cosa molt diferent del que va fer Guardiola, que tenia un equip que estava molt més definit i els rols més clars. Cadascú ho pot fer com vulgui, evidentment. El que és clar és que el Barça va ser un equip que va marcar les diferències, i ho continuarà fent.