Álvaro Morata, la gran esperança del madridisme en aquesta final, va prometre treure la bandera espanyola a l'Olympiastadion si guanyava la final de la Champions amb el Juventus. Se'n va quedar amb les ganes, el davanter espanyol. Ell i els que desitjaven la derrota del Barça, que van haver de veure com Gerard Piqué plantava al punt del cercle central una bandera blaugrana i de Catalunya que ell mateix va anar a buscar a la graderia minuts després que el Barça va guanyar la seva cinquena copa d'Europa, un títol especial perquè representa per als blaugrana tornar a tocar la glòria i fer història guanyant un nou triplet i convertint-se en el primer equip que aconsegueix dues vegades una gesta d'enorme magnitud i dificultat. La temporada del Barça és de matrícula d'honor. Insuperable. Grandiosa temporada de l'equip de Luis Enrique, que el seu primer any a la banqueta del Barça ha aconseguit el mateix que Pep Guardiola l'any 2009. L'equip i l'asturià han hagut de superar enormes dificultats amb un moment de màxima dificultat durant el mes de gener, quan tot va trontollar en la plantilla i en el club. Xavi va fer de capità, Bartomeu de president i el grup, liderat per un espectacular Leo Messi, va iniciar una trajectòria excel·lent que el va portar a guanyar primer la lliga, després la copa i ahir la Champions en un partit en què va haver de patir més del que es podia esperar i del que diu el marcador, però en què va exhibir molts dels recursos que ha après des que és entrenat per Luis Enrique. Com el contraatac, el bon joc aeri, la capacitat de treball i l'ofici en els últims minuts.

La final va començar amb nervis inicials i un primer quart d'hora excel·lent. El Juventus va sorprendre pressionant molt la sortida de pilota dels blaugrana, amb marcatges individuals. Un parell de pilotes perdudes per Mascherano van posar l'ai al cor als culers. No tenien motius per preocupar-se; la resposta va ser immediata. Només quatre minuts jugats i gol. Típic canvi de joc de Messi, jugada entre Alba i Neymar i excel·lent passada del brasiler a Iniesta, que va trobar un enorme forat per perforar la defensa italiana i deixar la pilota enrere perquè Rakitic fes el que possiblement és el gol més important de la seva carrera. El gol matiner va fer emmudir la graderia italiana i va deixar tocats els jugadors de Massimiliano Allegri, que no van renunciar definitivament a la final en els minuts següents perquè els blaugrana no van estar encertats en la rematada i perquè Buffon va demostrar que continua sent un dels millors porters del món tot i la seva veterania. Quina aturada que va fer l'italià en el minut 12 en un gran xut de Dani Alves que podia haver sentenciat el partit i que no era el primer que feien els de Luis Enrique després del gol. L'allau de joc del Barça el primer minut va ser espectacular, amb possible penal per mans de Lichtsteiner i gran protagonisme de Neymar, molt actiu. Seu va ser un xut que va sortir prop de l'escaire i ell mateix no va arribar per centímetres a un altre canvi de joc de Messi.

El joc del Barça es va asserenar després del primer quart. En part perquè els italians van saber desactivar Messi durant molts minuts. Vidal i Pogba –tots dos van acabar amb targeta la primera part– deixaven clar que a ells no els faria el gol contra l'Athletic. L'argentí, envoltat de Pogba, Evra i alguna ajuda més quan queia a la banda esquerra, va mirar de buscar el gol pel centre, però poques vegades va poder superar els dos centrals del Juventus. Això sí, l'extrema vigilància sobre Messi alliberava Luis Suárez, que va estar a punt de marcar en el minut 39 amb un xut que va fregar el pal.

El Barça va començar la segona part disposat a sentenciar el partit. No volia deixar que els italians poguessin entrar en el partit. Buffon va tornar a intervenir per salvar un gol de Suárez. El Barça de Luis Enrique ja surt millor al contraatac que el Real Madrid de Cristiano Ronaldo i Bale. En córner en contra, Suárez va acabar plantant-se davant Buffon, va rematar de primera al pal curt esperant sorprendre el porter italià, però aquest va reaccionar molt bé. Poc després el trident es va associar en una doble combinació però Messi va acabar rematant fora per molt poc. El Barça tenia controlat el partit, però moltes vegades hi ha accidents. I quan s'arribava al minut 10 de la segona part va passar un d'aquests accidents. Alves va treure una pilota com va poder i va significar una recuperació del Juventus amb la part esquerra de la defensa blaugrana desprotegida. Tévez va acabar rematant i Ter Stegen –quin gran fitxatge que va fer Zubizarreta–, va refusar, però la pilota va quedar morta a peus de Morata, que va empatar. El Juventus gaudia i el madridisme també.

El gol dels italians va convertir el partit en perillós. No només per la incertesa del resultat. Sobretot perquè els blaugrana van perdre durant uns minuts el control del joc. El Juventus es va intensificar i els membres del trident no seguien els seus defenses. Van ser moments en què Piqué i Mascherano van haver de multiplicar-se. Però quan més patia el Barça va emergir Messi. No va marcar, però seva va ser la jugada del segon gol. Bona acció amb rematada amb l'esquerra. Buffon va tornar a aturar la pilota, però Luis Suárez seguia bé la jugada per afusellar la porteria italiana. Quedaven vint minuts en què el Barça va tenir oportunitats per sentenciar, com en un gol anul·lat a Neymar per mans, però va saber patir i jugar-los amb ofici. Van ser minuts que van servir també per acomiadar Xavi. El capità va jugar el seu últim partit com a blaugrana entrant per Iniesta, escollit millor jugador de la final. Piqué va estar a punt de marcar i Suárez i Ter Stegen es va lluir en un últim intent de Marchisio. Més de cinc minuts va afegir el turc. Però es va jugar poca estona. Aquest Barça també sembla italià o argentí quan no vol que es jugui. Això sí, si té una oportunitat per jugar ho fa. Com en l'últim instant del partit. Un altre gran contraatac amb tot el Juventus buscant l'empat, amb combinació entre Neymar i Pedro i gol del brasiler. Invasió de camp des de la banqueta, final del partit i festa de les grosses, amb Xavi aixecant l'orelluda abans de deixar el club. Quin gran final per al capità.