De moment la porto bé, i estic content perquè ja ho he fet tot. Pensava marxar l'any passat i m'hauria equivocat, tenint en compte com han anat les coses. M'he sentit útil, hem guanyat un altre triplet i, en aquest cas, l'he viscut com a primer capità. D'altra banda, he tingut un comiat històric, perquè des que tinc consciència no en recordo cap d'aquest estil. Nostàlgia, per tant, encara no, però quan comenci la temporada i no vegi els companys ni porti la samarreta del Barça, suposo em passarà.

El que més m'omple és el respecte i l'admiració de tothom, de la gent de l'esport i fins i tot d'altres àmbits de la societat. Tothom em dóna les gràcies i això no té preu. M'ho quedo per tota la vida. Evidentment els títols i el reconeixement esportiu són essencials, però sobretot l'estima de la gent blaugrana, perquè quedar en la retina de tanta gent és espectacular.

Quan vaig anunciar que deixava el Barça per primer cop va ser més fàcil perquè no tenia la família ni els amics a prop. En el comiat al Camp Nou ja hi tenia la meva gent, i em va costar més. Però en el reconeixement institucional vaig emocionar-me molt amb les paraules espectaculars d'Iniesta. Sóc un afortunat per viure aquest guió final que ni fet a mida. Jo desitjava un títol per acomiadar-me bé, però això era impensable.

No, tot depèn de les circumstàncies. El Víctor va tenir la lesió més greu de la seva carrera, i aquella situació negativa va propiciar que tingués un comiat discret. En el cas de Puyol va passar quelcom similar, no hi havia l'eufòria d'aquest any perquè no es va guanyar res i em sap molt de greu, perquè són dos mites del barcelonisme que mereixien un comiat millor.

Doncs sí. L'estiu passat vaig parlar molt amb en Ferran Soriano per marxar a Nova York i ho tenia coll avall, però Bartomeu va parlar amb el meu representant, Luis Enrique amb mi, i vaig decidir quedar-me. Ara, els qatarians han posat molt de la seva part i, tot i jugar a un altre nivell futbolístic, em puc formar després com a futur entrenador o director esportiu.

Si analitzem cada país trobarem handicaps que ens farien enrere. I, si no, mira l'economia o la política aquí a Espanya. Cadascú té la seva idiosincràsia, la seva manera de pensar i els temes culturals els hem de respectar. Dels Estats Units, per exemple, discutiríem sobre la moralitat de la pena de mort.

Entenc els precandidats perquè tothom vol entrar a la presidència del Barça. Fins ara Qatar ens ha anat molt bé des d'un punt de vista econòmic, ens ha permès portar Neymar i Suárez i, entre altres factors, també ha estat important aquesta entrada de capital per aconseguir èxits esportius. De tota manera, és una decisió que s'ha de sotmetre a l'assemblea perquè, al cap i a la fi, el club és dels socis.

N'estic convençut. A part de guanyar, hem de donar una bona imatge perquè som un reflex per a molts. En aquest sentit, el Barça és una escola de vida, de valors i respecte. No només és futbol. Hem de tenir cura del que fem, i de com ho fem, i això fins i tot és més important que guanyar.

El talent innat és fonamental, però després has de tenir una formació extraordinària, ser constant i tenir sacrifici. Diria que és una barreja entre l'aptitud i l'esforç. En la meva trajectòria he vist més de 200 nanos amb talent, però n'han arribat dos o tres. En Puyi no tenia tant talent, però sí una gran professionalitat. La clau és voler ser futbolista i viure les 24 hores del dia com a tal. Tot això és primordial, però tampoc és gens fàcil arribar.

No ho crec. Al Barça hem tingut la sort que en els últims anys els entrenadors han apostat pels joves de la casa –amb els casos recents de Samper, Munir, Sandro o Adama, per exemple–. El fet que el filial hagi baixat a segona B ho veig com un fet circumstancial i anecdòtic, perquè l'important és la progressió. Busquets i Pedro venien de tercera divisió, i van fer el salt a primera divisió. En aquestes categories, guanyar no és tan rellevant com el camí que fas, la formació i l'aprenentatge.

No s'ha allunyat pas. Sovint, abans d'un entrenament pilotegem amb en Busi, en Jordi Alba o l'Andrés, i per mi això és l'essència del futbol. El que passa és que ara està tot perfeccionat, treballem fins i tot els serveis de banda, i és cert que, com en el bàsquet, s'ha imposat el tacticisme. Abans el futbol era onze contra onze i a veure què passava, però l'esport ha evolucionat i Guardiola té molt a veure amb aquesta capacitat d'anàlisi. Entendre el perquè de les coses.

En Pep ha estat un referent per mi en tots els sentits. Com a jugador, però també, sobretot, després en la seva etapa com a entrenador, en la qual em va donar una responsabilitat màxima. Va revolucionar el món del futbol, i malgrat que els que venim de la casa hem tingut figures com l'Albert Benaiges o en Joan Vilà, Guardiola ho sintetitzava tot i era un líder absolut.

Sí, perquè en Pep i jo parlem el mateix idioma futbolístic. Als que hem crescut amb l'ADN Barça pràcticament no cal que ens diguin les coses. Però és que Guardiola va aconseguir revolucionar les idees que nosaltres teníem incorporades i treia el màxim de cadascú de nosaltres.

És un gran perfeccionista, i dóna moltíssima importància a com es fan les coses, s'obsessiona per la manera com fer-ho. A vegades guanyàvem però no trèiem un determinat tant per cent de possessió, i ja era motiu per no marxar satisfet. Cuidava tots els detalls possibles.

Se'm fa difícil fer un llistat de tota la gent amb la qual encara mantinc el contacte. Em parlo amb Saviola, Deco, Sylvinho, Márquez, Eto'o, Cocu, Abelardo, en Pep, per descomptat, Amor... I també amb la gent amb qui vaig compartir vestidor al Barça B.

Aquest any no han guanyat res, però l'any passat amb la décima i abans del mundial la majoria demanava la Pilota d'Or per ell. El futbol és injust i ingrat, i malauradament els resultats manen més que no pas la vàlua del jugador en qüestió. A una certa edat, depens més del col·lectiu i dels números que de tu mateix.

Possiblement no, però destacar un jugador per sobre l'equip en el futbol és injust. I això que tenim el millor jugador de la història, que és Messi, però cap d'ells tot sol no pot fer res. El sentit col·lectiu és molt important, i la teva individualitat ha d'estar al servei de l'equip.

Un pare futbolístic d'allò més exigent. Agraït de per vida pel que va fer i injustament tractat per la premsa.

El que em va canviar la mentalitat per ser més ofensiu i transcendent en el joc.

El número u. Em va donar molta confiança i a cada xerrada em repetia que portava el timó de l'equip. Era el futbol fet persona, i si cerquéssim el concepte d'aquest esport al diccionari hi hauria d'aparèixer el seu nom. Se'l troba a faltar.

Un amant del futbol que el viu al 200%. Un home molt cabal, intel·ligent, i crec que va ser molt llest en la continuació futbolística de la selecció, aportant-hi els retocs que considerava.

Un altre obsessionat de la metodologia i dels detalls, molt semblant a Guardiola, però amb el seu estil. S'ha adaptat molt bé a l'equip de què disposava durant tota la temporada. Espero que mantingui la tranquil·litat i el reconeixement mediàtic per seguir demostrant tot el que sap. És un gran entrenador.

No és un tema d'entrenadors, sinó dels jugadors que tens. Amb Guardiola havíem de circular molt més la pilota perquè el desequilibri el teníem amb Iniesta i Messi, però els tres de dalt d'ara creen jugades en solitari. Abans disposàvem d'uns extrems que entenien més el joc i no eren tan anàrquics, però Suárez i Neymar són bombes que ens poden posar en avantatge encara que no tinguem un partit d'allò més inspirat.

No sé si és millor, però que ha costat més, segur. Ningú creia en nosaltres ni en l'entrenador. Si al gener haguéssim dit això, ens haurien tractat de bojos. El futbol d'ambdós triplets és diferent, però Messi, Suárez i Neymar condicionen molt.

És el cop més dur de tota la meva carrera. Quan en Tito va marxar als Estats Units, el vestidor era un funeral i la seva absència ens va passar molta factura. Ja no des d'un punt de vista esportiu, sinó per una cosa merament personal. La mort d'en Tito va ser molt injusta perquè havia treballat de valent per ser entrenador del Barça i, com em va dir una vegada, només va gaudir del càrrec tres o quatre mesos. Ha estat un home de la casa i el que va passar va ser una putada.

Inconscientment és lògic, però en Jordi Roura i l'Aureli Altimira, que eren íntims d'en Tito, van ser uns líders increïbles per al vestidor. La llàstima és que només vam guanyar la lliga dels 100 punts, perquè en la Champions vam arribar amb els jugadors tocats i sense possibilitats. Crec sincerament que amb en Tito hauríem pogut fer moltes més coses de les que vam fer.

No és fàcil, perquè després de quinze anys sent titular i sentint-me tan útil al camp he hagut de veure els partits transcendents des d'un segon pla. Però he intentat ser humil, estar per sobre de la individualitat i intentar sumar al màxim.

Messi farà el que li doni la gana. És agressiu i camaleònic dins del camp: tant és passador, com finalitzador, com defensa, fa gols de cap… És brutal el que fa. I a sobre encara té 28 anys.

Imagino que no serà fàcil l'etapa després de Messi, però també ho pensàvem de Rivaldo fa temps, o més recentment, amb Ronaldinho. Com deia abans, el futbol evoluciona i els jugadors faran més coses del que han demostrat fins ara, però serà complicat acostumar-se a viure sense Messi. Trobar algú tan complet com ell serà pràcticament impossible.

No sé si va lligat amb la discussió entre el Luis i el Leo. En aquell moment hi havia molta tensió en l'ambient, i l'entorn demanava unes eleccions anticipades. Al llarg de la meva carrera he viscut moltíssims petits conflictes, i alguns han transcendit i d'altres no. Aquest també es va superar i, francament, no considero que fos tan important per dir que va ser el punt d'inflexió per guanyar el triplet. El que sí que va canviar la inèrcia va ser l'arribada de Luis Enrique, amb uns mètodes d'entrenament molt més exigents que els que teníem i, com que no podíem passar un altre any en blanc, l'equip es va unir molt.

Sí, és un futbolista que pot estar perfectament al club. Té talent, organitza bé el joc, i tot i que a l'Atlético potser no llueix tant perquè té un estil més defensiu, gairebé totes les jugades d'atac passen per ell o per Arda Turan. En aquest sentit, crec que s'adaptaria molt bé, però ho veig molt difícil perquè està molt arrelat allà.

En principi no podré, ja que començarem la pretemporada i anirem quinze dies a Àustria, però si estigués per aquí aniria a votar.

Sí, tinc molt clar el meu vot. Tinc decidit què és el millor que li convé al Barça actualment.

Tinc molta amistat amb en Jan. La nostra relació va més enllà del futbol, el Barça i la política. Tinc molta complicitat amb ell, és una persona fiable, molt vàlid en tots els sentits i sempre m'ha ajudat. Tinc respecte a tots els precandidats, sobretot a Bartomeu, que s'ha portat de 10 amb mi, però Laporta és un amic.

Tampoc tenia gaire recorregut Guardiola en el seu dia i fixa't la que va muntar. L'experiència en el món del futbol és la que has viscut i Abidal té a les esquenes 15 o 20 anys de carrera. M'uneix una gran relació amb ell i crec que podria complir a la perfecció amb el perfil de secretari tècnic. En aquest sentit, crec que l'Éric mai hauria hagut de marxar del Barça, i això va ser un error del club.

Tant de bo, però històricament a Barcelona hem tingut l'error de mirar massa cap a Madrid, quan el segle XXI és clarament favorable al Barça. En els últims deu anys hem aconseguit set lligues, i ells només dues. Som el millor equip d'Espanya i Europa. No hem de perdre la filosofia, sinó mantenir l'essència que ens ha dut fins aquí. Des que Cruyff i Laureano Ruiz van canviar la història s'ha demostrat que podem guanyar així, de manera que no tenim alternativa.

[Riu] El que més desitjo és que guanyi el Barça. No sabeu com de barcelonista sóc. Moltes vegades veig els partits del rival a casa i estic suant. Casa meva és el Barça i el meu objectiu és tornar del que sigui, on em vegin i on em vulguin.

Tots ho teniu clar menys jo. No us enganyo, si ho tingués clar diria que seré el proper entrenador del Barça, però m'he de formar, sentir-ho, i quan em tiri de cap serà perquè no tindré dubtes.