El Barça de Luis Enrique ja té l'únic títol que li faltava i també el primer d'aquest curs, que tot just va arrencar fa quatre dies: la supercopa d'Espanya. És la cinquena en els últims vuit anys per al club blaugrana, que amb dotze en total, també és el gran dominador de la competició. Amb el clar triomf de diumenge passat al Sánchez Pizjuán (0-2), els de Luis Enrique ja havien deixat el títol més que encarrilat, i ahir al Camp Nou, el van acabar de segellar tornant a derrotar sense gaires problemes el Sevilla. Arda Turan va enllestir la feina amb els dos primers gols, un en cada part, i Leo Messi va tancar el partit amb la seva primera diana de la temporada, que va ampliar el resultat global de la final a un més que contundent 5-0. Amb aquest, ja són 8 els títols que suma l'asturià a la banqueta del Barça, de deu possibles. Es diu aviat. Només se li han escapat la supercopa d'Espanya de fa un any contra l'Athletic, en un doble duel marcat pel poc descans que va tenir l'equip després de guanyar la supercopa d'Europa a Tbilisi, i la Champions del curs passat, en què els blaugrana van caure en els quarts de final contra l'Atlético. La resta, tot èxits per a un conjunt que dia rere dia continua demostrant la seva fam de títols.

Hi va haver molts canvis respecte a l'anada, en els dos equips. Sis novetats al bàndol blaugrana –Aleix Vidal, Umtiti, Digne, André Gomes, Denis i Munir– i set a les files sevillistes. Però la gran sorpresa, més enllà del debut en partit oficial amb el Barça d'Umtiti i d'André Gomes, i del fet els quatre fitxatges van ser titulars, va ser la suplència de Luis Suárez. Moltes rotacions, i és que no s'ha d'oblidar que d'aquí a només dos dies, el Barça s'estrena en la lliga rebent a l'estadi l'altre equip de la capital andalusa, el Betis. Poc més de 65 hores des que va acabar el partit d'ahir i fins al de dissabte, circumstància que va tenir efectes a l'hora d'escollir els onze noms per jugar contra el conjunt de Sampaoli.

I ja fos pels nombrosos canvis o perquè la pressió del Sevilla va incomodar molt els blaugrana, el cas és que el Barça va patir, i de valent, en els primers minuts. Bravo, de fet, va resultar providencial traient una bona mà per desviar a córner una rematada creuada de Ben Yedder i en el servei de córner posterior, Aleix Vidal, superat en la jugada anterior, va tallar oportunament una altra acció de perill. El Sevilla, sense res ja a perdre, havia sortit a totes i estava posant en problemes el Barça. Però la qualitat dels de Luis Enrique va aparèixer i va ser letal en la primera acció atacant que van tenir. André Gomes va posar pausa a la frontal i Messi la visió de joc per habilitar Arda dins de l'àrea, que amb una precisa rematada creuada amb l'esquerra va superar Sergio Rico i es va tornar a reivindicar, com ja va fer en l'anada. El gol va donar tranquil·litat al Barça, que va començar a fluir. La pressió sevillista, a més, cada cop va anar a menys i els blaugrana es van començar a trobar força més còmodes, a treure la pilota amb precisió des del darrere, i a crear perill amb freqüència. Messi va estar a punt de fer el segon gol quan es complia el minut 15, després d'un gran canvi de joc d'Arda i una passada d'Aleix Vidal al primer toc. La rematada de l'argentí, però, que va engaltar la pilota més enllà del punt de penal, va sortir fregant el pal. Poc després, André Gomes ho va provar de lluny. Molt bones pinzellades d'un Barça que agradava tot i no estar en plenitud de forma, cosa que també va provocar que el Sevilla hi pogués dir la seva i creés també perill constant. Hauria arribat l'empat si no hagués estat pel penal que va aturar Claudio Bravo –superat el minut 30 de joc– a Iborra per unes mans clares d'Umtiti, molt sòlid al llarg de tot el partit tot i aquesta acció desafortunada. Nova mostra d'eficiència del porter xilè, en el que podria haver estat l'últim, o un dels seus últims partits amb el Barça. I just abans del descans, agraït per la intensa xafogor d'ahir al Camp Nou, nou ensurt per als blaugrana, amb una rematada de cap al segon pal de Mercado que va impactar al travesser.

Si hi havia, però, alguna possibilitat de remuntada, Arda es va encarregar que fos nul·la en el primer minut del segon temps. El turc es va trobar la pilota al mig del camp en una pèrdua rival i des de més de 30 metres, va veure avançat Sergio Rico i el va superar amb una precisa vaselina. I per poc no va fer un hat-trick, quan poc després del 2-0, va rebre una passada de Messi i va provar una rematada que va sortir fora fregant el travesser. Ja amb tot segellat, el Barça va continuar agradant-se, i en el minut 10 de la segona part, va arribar el gol de Messi, que va fer honor així a la seva condició de màxim golejador de la competició. L'argentí va saltar més que ningú per connectar de cap la centrada de Digne i enviar la pilota lluny de l'abast de Sergio Rico, complint també amb la tradició de marcar al Sevilla, el seu rival preferit. Tot i el 3-0, el Barça no va afluixar i cada cop jugava més a plaer, sense ja gairebé oposició, ja que el Sevilla buscava més que la sagnia no fos major que no pas una altra cosa. Messi, però, és insaciable i en l'últim minut, va fer aixecar el públic dels seients amb una acció de geni que no va acabar en gol només per centímetres. Luis Enrique també ho va aprofitar per donar descans a alguns jugadors, pensant ja en dissabte. L'únic contratemps, que Javier Mascherano, ja amb els tres canvis fets, no va acabar el partit per lesió i es podria afegir a la llista de baixes per afrontar la primera jornada de lliga.

SEVILLA: Rico, Diego González, Iborra, Mercado, Mariano, Kranevitter, Ganso (Franco Vázquez, 57'), Sarabia, Correa (Vietto, 73'), Ben Yedder (Vitolo, 62') i Konoplianka.

BARÇA: Bravo, Aleix Vidal, Mascherano, Umtiti, Digne (Jordi Alba, 61'), Busquets (Samper, 73'), Denis (Rakitic, 73'), André Gomes, Messi, Munir i Arda.