L'idil·li continua ben viu
L'Europa engrandeix la seva història i aconsegueix la tercera copa Catalunya en derrotar el Girona
Els escapulats, més intensos, es van avançar amb els gols d'Alberto i Poves a pilota aturada, tot i que van acabar patint després de la diana de Christan Alfonso
La copa Catalunya i l'Europa tenen una romanç que no pot acabar mai malament. Només cal veure el paper de l'equip escapulat en aquesta edició de la competició. Els homes de Pedro Dólera han fet de la seva il·lusió una arma infal·lible i han acumulat nits memorables al Nou Sardenya, on han anat superant equips que juguen dues categories per sobre, a segona A. Primer va ser el torn del Barça B, després, el del Sabadell, i finalment, ahir va caure un Girona que no va alçar el títol per una raó molt senzilla: pensa en altres coses i no s'estima la copa de la mateixa manera especial que l'Europa. El conjunt de Gràcia, que va fer vibrar un Nou Sardenya ple i entregat, posarà a les vitrines del club la tercera copa Catalunya. Tot plegat, gràcies a la seva major intensitat i a l'efectivitat a pilota aturada. I és que dues dianes en accions d'estratègia d'Alberto (15') i Poves (63') van sentenciar el Girona, que va posar la por al cos dels locals amb un gol de Chrisitan Alfonso (73').
Possessió i control no és el mateix. I en la primera part va quedar ben palès, ja que el Girona va acaparar la pilota, però sense arribar a dominar un Europa que va saber gestionar bé el neguit i va jugar amb pragmatisme, sobretot arran de l'1-0. Les oportunitats van estar repartides, tot i que tret del gol no n'hi va haver cap que inquietés gaire els porters. Per escalfar, en el minut 2, Mata va estar a punt de sorprendre Rafa Leva amb una rematada de cap que va sortir alta per poc. La rèplica, en el minut 9, va ser obra de Poves, que quan ho tenia tot per centrar va fer un xut que no va suposar cap problema per a Palatsí. L'arribada del davanter local, que com els seus companys a la punta de llança es va desgastar de valent, va ser el preludi del primer gol. El valor de l'estratègia per desencallar partits més aviat grisos és gran i una bona mostra d'això és la diana que va marcar Alberto en el minut 15. El central escapulat es va anticipar al la defensa del Girona i va batre Palatsí amb una rematada precisa de cap, aprofitant un servei de falta de Lara.
Amb l'1-0, el Girona va acaparar la pilota davant un Europa treballador, que defensava bé i esperava replegat, a l'aguait de si pescava un altre gol en algun contraatac. Els plans gairebé li van funcionar onze minuts després de l'1-0, però Ignacio va xutar massa creuat quan ja encarava el porter visitant. Va ser l'única arribada dels locals, mentre que els de Pablo Machín ho van intentar en dues ocasions. Primer, Rovirola va veure com Leva refusava el seu xut (17') i, força després (38'), Jandro va executar una falta amb un xut ajustat al travesser, però massa alt.
Un final amb emoció
Com una moto. Així va saltar a la gespa del Nou Sardenya l'Europa en la segona part. Els de Pedro Dólera volien sentenciar i van marejar un Girona desbordat. D'aquesta manera, després d'un avís de Cano (52') en la rematada d'un servei de córner, que va ser replicat per Cristian Gómez vuit minuts després, va arribar el gol que va sentenciar el partit. La pissarra va tornar a tenir un paper determinant, ja que Palatsí es va veure sorprès amb una rematada de cap impecable de Poves, després que Lara, un altre cop, servís un córner amb precisió mil·limètrica (63').
Amb el 2-0 feia la pinta que el títol estava encarrilat i que els de casa no haurien de patir gaire. El Girona, però, va veure llavors que jugant contra un equip dues categories per sota havia d'oferir alguna cosa més. Així, va augmentar la seva pressió sobre l'àrea escapulada i a l'Europa se li va girar feina. Deu minuts després del segon gol, Christian Alfonso va escurçar la diferència culminant una acció veloç amb un xut creuat que Rafa Leva, poc encertat, no va ser capaç de refusar. A partir de llavors, molts nervis entre la parròquia local, però poques ocasions dels visitants. Només una rematada de Mata en el temps afegit va fer perillar una copa que l'Europa va aconseguir amb tot el mèrit del món. Només calia fixar-se en la cara de felicitat dels escapulats per veure que el trofeu es quedava allà on havia d'estar, a un Nou Sardenya que se l'estima.
GIRONA: Palatsí; Juanlu (Adrián, 80'), Zamorano, Richy, Mas, Bigas (Coris, 80'); Rovirola, Cristian Gómez, Jandro (Granell, 80'); Christian Alfonso i Mata.
EUROPA: Rafa Leva; Dot, Cano, Alberto, Pastells; Putxi, Javi Lara (Valderas, 90'); Ignacio (Javi Sánchez, 87'), Guzmán (Padilla, 79'), Nils (Rovira, 75'); i Poves (Camacho, 65').
L'Europa és el tercer club amb més títols
Amb la copa assolida ahir, l'Europa reprèn un camí que li és familiar: el d'alçar la copa Catalunya. I és que l'equip gracienc va aconseguir el seu tercer títol. Aquest fet converteix el club barceloní en el tercer amb més trofeus d'aquesta competició en el palmarès, seguint les passes de l'Espanyol, que en té sis, i el Barça, que en té vuit. Aquests dos clubs, precisament, no han participat en l'edició d'enguany de la copa Catalunya, ja que han jugat la primera supercopa de la història. Ara, en tot cas, l'Europa és el tercer equip amb més títols en solitari, ja que abans tenia els mateixos trofeus que el Terrassa i el Nàstic. La celebració d'un títol, amb tot, torna després de gairebé dues dècades, ja que l'última edició guanyada va ser la de l'any 1998, en què es va imposar al Barça, tal com va fer un curs abans.
Publicat a
Notícies
Dijous,25 abril 2024