Una rara avis en el món del futbol. Una persona reflexiva, pausada, treballadora i amb les idees clares. Un jugador de valors. Intel·ligència al servei del club. Tot això és el que perd el Cornellà amb la retirada del seu porter dels últims anys, Íñigo Alberto, que ha penjat els guants després que un trencament del lligament encreuat l'apartés dels camps en el darrer tram de la temporada. “En els últims anys ja havia anat meditant plegar, perquè jugar a segona B i tenir una vida laboral i familiar alhora és difícil de compaginar, però al final decidia continuar. Aquesta lesió ha significat un punt definitiu, s'ha acabat la història”, explica el de Sòria, que, tot i no poder-se acomiadar sobre la gespa, no tindrà cap espina clavada: “Per mi hi ha un partit que és com si fos d'homenatge, el de copa contra el Madrid. Poder jugar al Santiago Bernabéu lluint el braçalet de capità va ser un premi, una recompensa a tota la meva trajectòria en el futbol modest.”

La història d'Íñigo comença al club de la seva ciutat, el Numància. El porter, però, va arribar l'any 2006 a l'Hospitalet després de passar per l'Àvila i la Gimnástica Segoviana. “Vaig venir en aquella època de vaques grasses, en què un jugador de perfil secundari guanyava entre 1.000 i 2.000 euros, imagina't com han canviat les coses”, recorda el ja exfutbolista, que amb el club riberenc no va tenir gaire protagonisme i va recalar, en el Nadal del 2008, al Cornellà. De seguida va agafar un paper protagonista i, aquell curs, va ser determinant perquè l'equip verd no baixés a primera catalana. De fet, de tota la seva trajectòria, el porter es queda amb tres moments i un d'aquests és el primer mig any a la Via Fèrria: “En el tram final de lliga vaig aturar força penals [la seva especialitat], un fet que va ser clau per assolir la permanència.” Els altres dos records especials són en escenaris ben diferents. “Em quedo amb l'ascens a segona B de la temporada passada i amb el partit de copa a Madrid”, exposa Íñigo, orgullós d'haver viscut la metamorfosi del Cornellà: “Quan vaig arribar era un club modest, de poble, i ara tot està professionalitzat. Ha estat molt gratificant viure-ho des de dins.”

Al Baix Llobregat, el futbolista de 33 anys deixarà una marca, ja que és una de les icones de l'època més esplendorosa del Cornellà. Íñigo hi ha militat sis temporades i mitja –un centenar de partits oficials–, en què, tot i haver estat en molts moments el segon porter, ha sabut assumir el seu rol i ha fet una tasca bàsica dins el vestidor. “Hi he tingut un paper rellevant, el de ser algú que controli la situació en moments determinats, ja que el món del futbol està ple de factors foscos que poden allunyar-te del que és competir. Ara bé, aquesta tasca és molt valorada pels entrenadors però molts cops no està ben vista entre els companys, que no volen tenir algú que els faci de pare.”