Ponzio va arribar a Badalona en l'últim moment del mercat d'estiu de l'any passat, avalat per la seva trajectòria en les categories inferiors de l'Instituto Central de Còrdova, de la segona divisió argentina. El futbolista, que encara està cedit pel club blanc-i-vermell, va decidir fer el salt a Europa de forma precoç, amb 18 anys. “Instituto no té una bona situació econòmica i, amb la gent que em porta, vam pensar que la millor manera de progressar era creuar l'Atlàntic i buscar noves oportunitats aquí, ja que la segona B és un bon aparador”, explica Ponzio, que ja havia jugat alguns partits amb el primer equip d'Instituto. De fet, un grup d'inversors va veure el seu potencial –ha format part de les preseleccions del combinat argentí sub-15 i sub-17– i fa dos anys va adquirir el 20% dels seus drets per 150.000 dòlars. Ell, això sí, assegura que s'abstrau d'aquestes xifres: “No t'has de sentir pressionat, quan saltes al camp has de gaudir com ho faria un nen petit, aquesta és la clau perquè les coses funcionin. Si no, és que hi ha alguna cosa que estàs fent malament.”

Un dels avantatges de jugar a la segona B és que hi ha poca pressió. “A l'Argentina el futbol és cultural i es viu molt intensament. A Còrdova reuníem entre 25.000 i 30.000 seguidors al camp”, relata Facundo Ponzio, que hi afegeix: “Aquí tot és d'una altra manera i, malgrat que a Badalona tenim una afició fidel, no estem tan pressionats. Això et permet jugar més tranquil.” Aquest curs, amb tot, ha de ser el que ha de permetre a l'ariet fer eclosió, que per això va fer un viatge de 10.000 quilòmetres. “Espero que sigui un gran any, per a mi i per al Badalona”, relata Ponzio, que sobretot troba a faltar la família, els amics i els asados. “Aquí també en faig, però són més aviat barbacoes”, fa broma l'atacant, que en els moments més difícils de la temporada passada es va recolzar en els companys, especialment en Carracedo, amb qui compartia pis i l'uneix una gran amistat.