Taka és un cul inquiet. Al Japó s'hi va estar un lustre i després va tornar a Europa per cultivar la seva passió. El rovell de l'ou del futbol mundial i del sistema que l'apassiona és Barcelona, i aquí s'ha instal·lat. Això sí, és molt estrany el mes en què no agafa un avió i marxa a mamar futbol. Quan no viatja per això, ho fa per la seva feina, però igualment es deixa caure per algun estadi a prop d'allà on té programades les reunions. Ha fet pràctiques al Mònaco, el Chelsea i l'Arsenal –“va ser espectacular treballar al costat d'Arsène Wenger, és tot disciplina i planificació”–, entre altres equips europeus. L'entitat que més l'ha marcat, això sí, és el Feyenoord, club amb el qual ha col·laborat en diverses etapes. A Rotterdam hi va regularment “per refrescar conceptes” respecte al 4-3-3, el sistema que ocupa la major part del temps que inverteix en futbol. “Encara hi ha marge per perfeccionar-lo i innovar, i el Barça dels últims anys n'és una bona mostra”, afirma Taka, que va trobar en Albert Poch l'aliat perfecte per aplicar tot allò que havia après. Amb l'entrenador de l'Europa hi va començar a treballar el 2013, a Gavà. I es complementen meravellosament bé per una senzilla raó: són caràcters antagònics. Taka és japonès i Poch mediterrani. L'un és el seny i l'altre, la rauxa. Mentre un hi posa el càlcul, l'altre, l'apassionament. És com el jazz i la música clàssica, són dues maneres d'enfocar una mateixa cosa. I si els instruments estan afinats i en les mans adequades, surten simfonies glorioses.

En el cas de Poch i Taka, el nexe comú és l'aposta per la combinació i l'atac, si bé les circumstàncies han fet que el sistema s'hagi hagut de retocar. Allò d'adaptar-se o morir. I els resultats, després d'un inici molt dubitatiu –“era previsible que ens passés, vam treballar molts conceptes nous amb els jugadors i es requeria temps per assimilar-los”–, han arribat: l'equip escapulat s'ha convertit en una piconadora. Encadena onze jornades sense perdre i s'ha situat sisè, a un punt del play-off. Una de les seves grans virtuts, més enllà de les aptituds tècniques dels futbolistes, que és el que més es cultiva des del cos tècnic, és la flexibilitat. “Ara utilitzem més el 3-5-2, adaptat als jugadors, i centrat a accelerar la transició de la pilota”, relata Taka, que veu l'Europa jugant la fase d'ascens: “No sé si serem a temps de rebatre el lideratge al Prat, però estic convençut que amb la tendència que seguim acabarem entre els quatre primers.”

La fita personal del tècnic nipó, amb tot, va de bracet amb la de l'Europa: vol fer el salt i treballar en un equip de segona B, tal com va fer uns mesos de la temporada passada, en què va estar al Badalona. De moment, ni pensa a entrenar al Japó. Vol créixer aquí i, més endavant, si li ofereixen un projecte “global, en què es tingui en compte la formació des de la base”, ja s'ho rumiarà.