Hi ha un ingredient que no sol faltar als equips que tenen fites ambicioses: un davanter centre golejador. Això, però, no és sempre així. En una categoria humil com la segona, tenir un ariet que et garanteixi dianes és un luxe difícil de pagar. Els club se la juguen i no sempre poden disposar de davanters centres que marquin la diferència amb la seva inspiració. És el cas del Nàstic, que està lluitant per pujar a primera sense un 9 golejador. De fet, els tres puntes de l'equip –Aníbal, Àlex López i Marcos– sumen 7 de les 49 dianes que ha fet el conjunt grana fins ara. Vaja, que el Nàstic és el quart equip més golejador de la categoria tot i tenir els teòrics referents ofensius amb la pólvora mullada.

Qui ha assumit la responsabilitat de marcar, doncs, han estat els homes de banda o de segona línia: especialment un José Naranjo que cada jornada que passa veu com la segona A se li empetiteix i un Emana a qui aquesta categoria ja li quedava petita d'entrada. Entre ells dos i Jean Luc, especialment inspirat en el primer tram de temporada, han marcat més de la meitat de gols de l'equip (25 de 49). És per tot plegat que el tècnic, Vicente Moreno, està apostant cada cop més per jugar sense un davanter centre pur a l'onze. I això que ara els té a tots a punt.

La decisió que ha pres l'entrenador està avalada pels resultats. Fins a la jornada 20, el Nàstic sempre havia jugat amb un davanter centre com a referent ofensiu –Marcos, onze cops, i Àlex López, nou–, però arran de l'arribada d'Aníbal ha anat alternant la presència d'ariets a l'onze amb l'aposta d'ubicar Emana o Naranjo com a puntes, quan no ho han fet tots dos alhora.

Els números reflecteixen que l'estratègia rutlla. Quan el Nàstic ha jugat sense cap davanter centre pur a l'onze i ha situat Emana o Naranjo a la punta de llança –ho ha fet en set de les darreres setze jornades– ha sumat el 71% dels punts en joc i ha marcat una mitjana de 2 gols per partit. Les xifres amb un 9 a l'onze, en canvi, són més modestes: els grana han obtingut el 48% de punts i han fet una mitjana de 1,2 dianes per partit. Disposar de diverses opcions tàctiques en aquest tram determinant de temporada, en tot cas, juga a favor d'un Nàstic que enguany ha demostrat capacitat d'adaptació als diversos sistemes que ha plantejat Moreno. Amb Naranjo i Emana, això sí, la vida és més fàcil.